Berenguer Sunifred: diferència entre les revisions

La mare de Berenguer es deia ''Ermessindis'' i era nebot del [[Guillem de Balsareny|bisbe Guillem]] al que succeí a la mitra osonenca. Fou [[canonge]] de la [[catedral de Vic]] a la seva elecció com a bisbe de Vic. La seva consagració com a tal es retardà per la contumàcia del [[metropolità]] [[Guifré]], fill del [[comte de Cerdanya]], que estava excomunicat per [[simonia]] des del 1075. Morí l'arquebisbe Guifré l'any 1079. L'any 1078 el [[legat]] pontifici i bisbe d'[[Auloron|Oloron]] [[Amat d'Oloron|Amat]], conduí un sínode a [[Besalú]], per tal de retirar als abats simoníacs del [[comtat de Besalú]]. En ocasió de trobar-se el legat en terres catalanes suposa Flórez que el consagraria, ja que a partir d'aquesta data ja no usa el títol de «pastor electe» en un document en que el [[Vescomte de Cardona]], [[Ramon Folc I de Cardona|Ramon Folc]], i la seva muller ''Ermesindis'', afirmen tenir en nom del Bisbe Berenguer i a la seva església d'Ausona alguns feus entre ells el [[Castell de Calaf]], de conformitat entre Ramon Folc i el seu germà el Bisbe Eribaldo ([[Eribau]]?) havien rebut del [[Abat Oliba|bisbe Oliba]].

Rebé en feu les esglésies de [[Savassona]] i [[Tavèrnoles]] oferint vassallatge el vescomte Ramon Folc al bisbe, assistint amb les seves [[Host (edat mitjana)|host]]s, i defendre als bisbe en pau i en guerra contra tots excepte al Comte de Barcelona. El 14 de setembre del 1079 consta també l'[[homenatge]] que rebé el bisbe Berenguer de Gerard Alemany i prometent donar-li la potestat dels castells de [[castell de Miralles (Anoia)|Miralles]], [[Castell de Tous |Tous]] i ''Rebel'' (Revell?). Estava en aquella època el Castell de Tous usurpat per Guillem Bernat de Queralt.