Castell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m posició {{Autoritat}}
enllaç
Línia 10:
== Antecedents ==
[[Fitxer:Ambleside Roman Fort - Project Gutenberg eText 19115.png|thumb|Fort romà a Ambleside, Cumbria]]
Ja a partir del [[Neolític]] (entre el 8500 aC i el 2500 aC), la població va construir turons fortificats per a defensar-se. Molts eren construïts amb fang ([[tàpia]]) i han arribat fins als nostres dies, juntament amb proves de l'ús de [[palissada|palissades]] i [[fossaFossat|fosses]]. Posteriorment es van anar construint amb pedra, maons de fang o de tova, segons la disponibilitat de materials o les necessitats defensives. Els romans van trobar enemics que es defensaven amb turons fortificats, que anomenaren ''[[oppidum]]''. Encara que eren estructures primitives, eren efectives i requerien l'ús de maquinària i altres tècniques de [[setge]] per a superar les defenses, com en la batalla d'[[Alesia]].
 
Les mateixes fortificacions romanes, els ''castrum'', eren simples obres provisionals aixecades sobre el terreny pels exèrcits en campanya, però podrien arribar a ser construccions permanents en pedra, com la muralla d'Adrià a Anglaterra o els [[Limes]] a Alemanya. Els forts romans es construïen amb planta rectangular i torrasses amb cantonades arrodonides. L'[[enginyer]] romà [[Vitruvi]] va ser el primer d'assenyalar el triple avantatge de les torres rodones: un ús més eficaç de la pedra, una més bona defensa contra els [[ariets]] (en treballar la muralla a compressió) i un millor camp de tir. Fins al {{segle|XIII}} aquests avantatges no es van redescobrir a l'Europa del nord, portades de l'Espanya musulmana, que va mantenir la tradició de molt abans ençà.