Diferència entre revisions de la pàgina «Orde de Santa Clara»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
(→‎La Regla de Santa Clara: Afegides referències)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
|persones destacades=Santes [[Agnès d'Assís]], [[Santa Joana de Valois|Joana de Valois]], [[Cunegunda de Polònia]], beata [[Àngela Maria Astorch]], [[Santa Elisabet de Portugal]], [[abadessa Olzet]], [[Isabel de Villena]], [[Eulàlia Anzizu]]
}}
Les monges de l{{'}}'''Orde de Santa Clara''' o '''Orde de Germanes Pobres de Santa Clara''' o '''clarisses''' ('''claresses''' segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]])<ref>"clarissa és la forma menys catalana, latinitzant o acastellanada avui preferida'', Joan Coromines, DECAT II, 438a46-51{{Ref-web|url=http://buidatgecoromines.blogspot.com.es/2010/04/equivalencies-castella-catala.html|títol=Un buidatge del Coromines: Equivalències castellà-català|consulta=2018-05-25|nom=Xavier|cognom=Pàmies|llengua=|editor=|data=}}</ref>) (en llatí ''Ordo Sanctae Clarae'', O.S.C.) són les religioses de [[vot (religió)|vots]] solemnes que pertanyen a l'[[orde religiós]] fundat per Sant [[Francesc d'Assís]] i Santa [[Clara d'Assís]] (de qui en deriva el nom "clarissa") en [[1212]]. Constitueixen el [[Segon Orde de Sant Francesc]], dintre de la família franciscana (el primer és l'orde masculí de frares i el tercer, els laics que viuen d'acord amb la regla). Segueixen la regla aprovada per [[Innocenci IV]] el [[1253]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Jornet i Benito|nom=Núria|article=Els miralls de Clara d'Assís: el naixement de l'Orde de Santa Clara en terres catalanes|publicació=Moments històrics de les dones a Catalunya|url=http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_moments_historics.pdf|data=|editorial=Institut Català de les Dones|pàgines=44,45}}</ref>.
 
== Història ==
[[Fitxer:Poor Clares sister.jpg|thumb|200px|left|Monja clarissa]]
El segon orde franciscà va néixer la nit del [[18 de març|18]] al [[19 de març]] de [[1212]], quan Clara, fugitiva de casa seva, anà a la [[Porciúncula]] d'Assís, on va trobar Sant [[Francesc d'Assís|Francesc]]. El sant li tallà els cabells i li imposà el vel monàstic, consagrant-la a la vida religiosa. Inicialment, Clara va ser reclosa a un monestir [[benedictí]]. Quan altres dones (entre elles la seva germana [[Agnès d'Assís|Agnès]]) feren el mateix, s'instal·laren plegades a la vora de l'església de [[San Damiano]], a la rodalia d'Assís. Allí van començar a ser conegudes com a '''Dames Pobres de Sant Damià''' o '''Damianites'''.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Roca i Costa|nom=Maria Carme|títol=Abadesses i priores a la Catalunya medieval|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2014|editorial=Base, S.A.|lloc=Barcelona|pàgines=152,153|isbn=9788416166220}}</ref>.
 
=== La Regla de Santa Clara===
La regla de vida de l'orde van ser inicialment unes instruccions simples dictades per Sant Francesc, basades en l'estricta pobresa de la comunitat i la seva dedicació a la pregària, la contemplació i el servei als altres. Aquestes ''observances'' van haver de donar pas, en 1215, a la ''[[Regla de Sant Benet]]'', tal com establia el cànon XIII del [[Concili Laterà IV]], que prohibia noves regles d'ordes religiosos.
 
A partir de [[1218]] el cardinal Ugolino dei Conti di Segni (després papa [[Gregori IX]]) va formular una nova regla, molt rígida, que preveia la clausura de les monges. La regla va ser revisada i redactada novament per Santa Clara, per la qual cosa se'n diu ''Regla de Santa Clara'', i va ser aprovada per [[Innocenci IV]] el [[9 d'agost]] de [[1253]], dos dies abans de la mort de Clara. És l'única regla d'un orde religiós escrita per una dona.<ref name=":0" />.
 
===Regla urbaniana i divisió de les clarisses ===
Llavors ja hi havia diverses comunitats de clarisses i no totes acceptaren la nova regla de Santa Clara. Per això, el cardenal [[Gaetano Orsini]], protector de l'orde, va redactar-ne una de nova aprovada per [[Urbà IV]] el 18 d'octubre de [[1263]], coneguda com a ''regla urbaniana''.<ref name=":0" />.
 
La nova regla, menys rigorosa, permetia a les religioses posseir béns en comú, infringint el ''privilegi de la pobresa'' que Gregori IX havia concedit a l'orde en [[1228]] i recollita a la regla original aprovada per Innocenci IV, segons el qual, ningú no podria obligar a l'orde a tenir béns o propietats. L'orde es dividí llavors en dues congregacions:<ref name=":0" />:
* les anomenades '''damianites''', avui anomenades '''monges clarisses''' per antonomàsia, fidels a la regla del 1253: van ser molt poques; amb el temps, també van renunciar al "privilegi de la pobresa" i van acceptar de tenir propietats com a mitjà per a obtenir rendes que permetessin la subsistència de la comunitat. Van adoptar, llavors, la regla d'Urbà IV.<ref name=":0" />.
* les '''[[Clarisses Urbanistes]]''', que seguien la regla del [[1263]].<ref name=":0" />.
 
Posteriorment, nasqueren noves congregacions de clarisses. Avui en subsisteixen:
* [[Clarisses Coletines]] o Descalces, nascudes en [[1406]] per la reforma de Santa [[Coleta de Corbie]] al monestir de [[Besançon]]<ref name=":0" />
* [[Clarisses Caputxines]], fundades a [[Nàpols]] en [[1535]] per [[Maria Llorença Llong]].<ref name=":0" />.
 
== Activitat i difusió en l'actualitat ==
1.289.787

modificacions