Guillem III d'Urgell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m +m
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Guillem d'Urgell''' o '''Guillem III de Forcalquier''',<ref>No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'AvinyñóAvinyó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de ForcalquierForcalquer però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts. </ref> simplement '''Guillem III d'Urgell i Forcalquier''' (? — [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]], [[1129]]) fou [[comtat de Forcalquier|comte de Forcalquier]] el [[1129]].
[[Fitxer:Map Provence 1184.jpg|250px|right|thumb|el comtat de Forcalquier, entre el comtat i el marquesat de Provença]]
== Biografia ==
Línia 8:
Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de [[Provença]] (Arle), i va morir el [[1093]]; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb [[Alfons Jordà]], la de [[Barcelona]] (amb [[Ramon Berenguer III]] i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] i de [[Barcelona]] van portar el [[1125]] a un repartiment de [[Provença]] entre el [[comtat de Tolosa]] (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de [[1131]] amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les [[guerres baussenques]] ( [[1144]]- [[1162]]).
 
Però l'absència del comte de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de [[Forcauquier|Forcalquier]] i d'[[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i titular-se ''comtessa de Forcalquier''. Adelaide va morir poc després, el [[1129]], i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el [[comtat de Forcalquier|comtat de ForcauquierForcalquer]].
 
Es va casar amb [[Garsenda d'Albon]]<ref>probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre [[1106]] i [[1110]] i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el [[1126]], a l'endemà del repartiment de [[1125]]. </ref> filla de [[Guigó III d'Albon|Guigó III el Jove]], comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)<ref> El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier </ref> D'aquest matrimoni van néixer:
Línia 16:
 
== Orígens familiars ==
Era fill d'[[Ermengol IV d'Urgell]], [[Comtat d'Urgell|comte d'Urgell]], i d'[[Adelaida de Provença|Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquier]], primera comtessa de Forcalquier[[Forcalquer]].{{ahnentafel-compact5
|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
|border=1