Rosari Monumental de Montserrat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaços afegits Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
m Correcció enllaç patmapa trencat |
||
Línia 11:
| designacio1 = IPA
| designacio1_oficial = Tercer Misteri de Goig
| designacio1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://
| designacio2 = IPA
| designacio2_oficial = Cinquè Misteri de Dolor
Línia 20:
| designacio4 = IPA
| designacio4_oficial = Segon Misteri de Glòria
| designacio4_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://
}}
El '''Rosari Monumental de Montserrat''' és un conjunt d'obres [[Escultura|escultòriques]] de caràcter [[Religió|religiós]] situades al camí que condueix del [[Monestir de Montserrat]] a la [[Santa Cova de Montserrat|Santa Cova]] on es va trobar la imatge de la [[Mare de Déu de Montserrat]] el [[880]].
L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del [[Rosari]]. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. L'itinerari comença amb una imatge de Sant Domènec de Guzman feta per l'escultor Subirachs.<ref name="patmapa-1"/> El conjunt forma part de l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa-1">{{ref-web | url=http://
El Camí de la Santa Cova, excavat en la muntanya, fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar.<ref >{{Ref-publicació|cognom=Rovira i Gómez|nom=Salvador-J.|article=Els Montserrat tarragonins dels segles XVI i XVII|publicació=Quaderns d'història tarraconense|url=https://www.raco.cat/index.php/QHT/article/view/94594|volum=vol XIV|data=1996|pàgines=221}}</ref> Al llarg del seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al [[Rosari]] i als quinze misteris de la Verge, construïts entre [[1896]] i [[1916]]. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats [[Catolicisme|catòliques]], gràcies a la crida realitzada per [[Jaume Collell i Bancells]], [[Canonge (religió)|canonge]] de la [[catedral de Vic]], que en la revista [[jesuïta]] ''El Missatger del Cor de Jesús'' va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.
Línia 39:
===Tercer Misteri de Goig===
El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Josep Puig i Cadafalch]] i de l'escultor [[Josep Llimona]] ([[1901]]). És una capelleta de forma neogòtica que tanca, amb una reixa de ferro forjat la representació ceràmica, voltada amb un marc de pedra. És un naixement de Jesús fet amb maiòliques de colors verd, groc, blau, marró, blanc, lila i alguns reflexos metàl·lics. St. Josep està a un costat, amb el cap de l'ase que li surt pel darrere; la Verge, al centre de la composició, agafa el nen en braços i tenen el bou al seu costat. Davant seu hi ha tres pastors adorant, un d'ells li ha portat com a ofrena un be. Al primer terme hi ha uns testos amb flors, les mateixes que decoren la part inferior. A la zona superior veiem una sèrie d'àngels a banda i banda que sostenen una fil·lactèlia amb lletres gòtiques.<ref name="patmapa-3g"/> És de destacar la riquesa de les vestidures, sobretot les de Josep, Maria i un dels pastors. Hi ha una gran riquesa de detalls, diversos tipus de figures, posicions. Ja com a remat, a la part superior, hi ha tot d'elements neogòtics de pedra amb motius florals i un pinacle superior coronat per una creu.<ref name="patmapa-3g"/> Fou inaugurat el 27 de maig de 1901.<ref name="patmapa-3g"/> És una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa-3g">{{ref-web | url=http://
===Quart Misteri de Goig===
Línia 62:
===Cinquè misteri de Dolor===
El cinquè misteri de dolor, o la [[Crucifixió de Jesús]] és obra de l'arquitecte [[Josep Puig i Cadafalch]] i de l'escultor [[Josep Llimona]] ([[1896]]). El ''Cinquè Misteri de Dolor''' és una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. És un dels pocs misteris que trobem situat a l'esquerra del camí, ubicat en un revol de la recta final que porta a la santa cova, destacant per sobre del conjunt. Representa la crucifixió i mort de Crist. La creu és força carregada d'ornaments, destacant el complex treball fet de ferro forjat. A una banda de la creu hi ha el Crist crucificat. A la part del darrere hi ha aplics decoratius fets en bronze: coronat el conjunt un cap d'àliga i als braços, un cap de lleó i un de brau. Als peus de la creu hi ha un cap d'àngel, es tracta del tetramorf, els animals dels evangelistes. El conjunt és envoltat a la part inferior d'una reixa de ferro.<ref name="patmapa-5d"/> El cinquè misteri de dolor del rosari monumental de Montserrat fou inaugurat l'11 d'octubre de 1896.<ref name="patmapa-5d">{{ref-web | url=http://
==Misteris de Glòria==
===Primer Misteri de Glòria===
[[Fitxer:Gaudí-Rosario Monumental de Montserrat.jpg|thumbnail|Primer misteri de Glòria]]
La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Antoni Gaudí]] i dels escultors Josep Llimona (''Crist ressuscitat'') i [[Dionís Renart]] (''Les Tres Maries'') ([[1903]]-[[1916]]). És un misteri del camí cap a la santa cova que destaca sobre la resta perquè és l'únic que se li ha donat un tractament d'escenografia teatral. Sembla que es va buidar la roca en aquesta zona per esculpir-hi el senotafi de Crist ressuscitat, als seus peus hi ha la mare agenollada. El grup el formen unes altres quatre figues: un àngel assegut, dues figures femenines dretes davant la tomba, ja un pèl allunyades, que semblen estar esculpides en un mateix bloc; i Jesús, fora de la cova, penjat a la roca a un nivell superior. Aquesta figura destaca també per ésser l'única feta de bronze. Pintat a la roca hi veiem l'escut de la senyera. L'accés al conjunt és tancat per una barana de ferro forjat. Adossat a la roca, al cantó dret del conjunt, hi ha una placa on diu: Ofrena de Nostra Senyora de Montserrat a la Pietat de Catalunya.<ref name="patmapa"/> El conjunt és motiu de vegades de graffiti i d'altres accions vandàliques per part dels visitants.<ref name="patmapa"/> És una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://
===Segon Misteri de Glòria===
L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte [[Bonaventura Bassegoda i Amigó]] i de l'escultor [[Josep Reynés]] ([[1903]]). És una placa rectangular de marbre amb un relleu que representa l'ascensió de Jesús en un baix i mig relleu. De fet són dues lloses unides, la superior ha estat treballada en baix relleu i la inferior, en baix i mig relleu; totes dues estan envoltades per un marc motllurat amb tot de relleus com ara volutes, la senyera o motius florals. Aquest té algunes aplicacions de bronze amb el tetramorf i tres arcs neogòtics. Als angles de la part inferior hi ha éssers monstruosos i altres motius vegetals. A sota hi ha una placa de marbre amb inscripcions amb lletra neogòtica. Encara per sota d'aquesta, trobem graons i una barana amb cintes on hi ha gravat: Ofrena d'en Pere Grau Maristany y Oliver a la Santa Verge de Montserrat en l'any de 1903. La barana tanca l'accés i els canelobres que emmarquen el conjunt de ferro forjat.<ref name="patmapa-2g"/> Fou inaugurada el 27 de juliol de 1903, en època de l'abat Josep Deàs.<ref name="patmapa-2g"/> L'obra està inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="patmapa-2g">{{ref-web | url=http://
===Tercer Misteri de Glòria===
| |||