Eus: diferència entre les revisions

Encara, el terme comunal d'Eus té un fragment important de la riba dreta de la Tet, encaixada entre els termes de [[Marqueixanes]], [[els Masos]], [[Prada]] i [[CatllarCatllà]], que constitueix la zona més important del terme pel que fa a la producció agrícola i, per tant l'activitat humana i econòmica dels eusenencs. El travessa pel bell mig la via del ferrocarril i la carretera N - 116 ([[Perpinyà]] - [[la Guingueta d'Ix]]), una de les més importants de la Catalunya del Nord, ja que uneix Perpinyà i la plana del Rosselló, amb el Conflent, que travessa de cap a cap, i amb la Cerdanya. En aquesta zona hi havia hagut el vilatge anomenat Lliscó o Cavallera, segons un altre document. És el lloc on [[el Lliscó]] (curs d'aigua amb el mateix nom del poblat que hi havia hagut) s'atansa a la seva confluència en la [[Tet]].

Els espais geogràfics i formes de relleu d'Eus es poden classificar en [[Obaga|obagues]]: el Bac i els Bacs; [[bosc]]s: el Bosc, el Bosc de l'Estaca (nom antic) i el Bosc d'en Gaser; [[Clotada|clot]]s: el Clot, el Clot Cabrer, el Clot de la Batllia i el Clot del Bessó; [[Collada|colls]]: [[Coll de la Maria]], [[Coll de la Pastora]], [[Coll del Trivi]], [[Coll de Roca Gelera]] i els Collets; [[Coma (geografia)|comes]]: la Coma d'Amunt, els Comalls, la Cometa; [[Costa (orografia)|costes]]: la Costa, la Costa d'en Garriga; [[Muntanya|muntanyes]]: [[Pic de Bau (Arboçols)|Pic de Bau]], [[Roca Gelera]]; [[Plana|planes]]: el Pla, Pla de les Mosqueres, Plana dels Trulls, abans Planes dels Trulls, les Planes, els Planiols, o els Planissols; [[Serra (accident geogràfic)|serres i serrats]]: els Serradets, Serra Mitjana, Serrat del Moix, Serrat del Perer, Serrat d'en Burriqueta i Serrat Mitjà.

El poble d'Eus no té cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposa del ''TAD'' (Transport a la demanda). Tanmateix, per la zona del terme comunal situada a la dreta de la [[Tet]] sí que circula la línia 200 ([[Perpinyà]] - [[Prada de Conflent|Prada]]) uneix les poblacions de Perpinyà, [[El Soler (Rosselló)|el Soler]], [[Sant Feliu d'Avall]], [[Sant Feliu d'Amunt]], [[Millars (Rosselló)|Millars]], [[Nefiac]], [[Illa (Rosselló)|Illa]], [[Bulaternera]], [[Rodès]], [[Vinçà]], [[Marqueixanes]], Eus i [[Prada de Conflent|Prada]]. Aquesta línia ofereix cinc serveis diaris en direcció ponent, un d'ells de caràcter semidirecte, i només tres a la inversa, un d'ells també semidirecte. No circula els dies festius. Cal dir que la parada d'aquesta línia és a peu de carretera, no entra en el poble.

El lloc d'Eus pertanyia la primera meitat del segle IX a [[Berà I de Barcelona]] i de Rasès, però ja al segle següent va esdevenir possessió dels [[Comtat de Cerdanya|comtes de Cerdanya]], els quals hi construïren el [[Castell d'Eus|castell]], important per la seva situació estratègica a la mateixa frontera prop dels límits del comtat pel nord, i ran de la [[Tet]]. El castell s'esmenta per primer cop el 1094 en el testament de Guillem Ramon de Cerdanya, que, entre d'altres, llega el seu ''castrum de Ylice'' al seu fill [[Guillem Jordà]]. A començaments del segle XII el ''castrum de Elz'' fou infeudat a Berenguer Arnau d'Illa, del qual s'ha conservat el jurament i l'homenatge. Durant un segle els seus descendents dominaren el lloc d'Eus, fins que [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] l'infeudà de nou, ara a Guillem de So, a qui també atribuí els llocs d'[[Estavar]], [[Èvol]], [[Puigbalador]] i [[Saorra]]. Al cap de 50 anys fou [[Sanç I de Mallorca|Sanç I]] qui féu una nova atribució feudal, en aquest cas a Pere de Fenollet, els descendents del qual, els [[Vescomtat d'Illa|vescomtes d'Illa]], en mantingueren el feu fins al segle XV. Dins d'aquest període, i en el marc del conflicte entre el [[Regne de Mallorca|rei de Mallorca]] i [[Pere el Cerimoniós|Pere III]], Eus sofrí un setge important l'any 1344, conclòs amb presa del castell i saqueig de la població, per les tropes del monarca mallorquí comandades per Joan de So, [[Vescomtat d'Èvol|vescomte d'Èvol]]; el vescomte d'Illa s'havia decantat per la causa de Pere III. Un any abans el castell havia estat venut a Ramon I de Perellós, avi de l'escriptor i vescomte [[Ramon de Perellós]]. El 1364 Eus obtingué un sistema d'administració municipal avançat, per a aquella època: dos cònsols s'ocupaven d'aquesta administració.

A causa del despoblament i, en part, de la proximitat de [[Prada]], no hi ha actualment cap escola a Eus. Els infants del poble en edat escolar de maternal i primària poden anar a les escoles públiques dels pobles dels entorns: [[CatllarCatllà]], [[Marqueixanes]], [[els Masos]], [[Prada]] i [[Vinçà]]; en el cas dels estudis primaris, cal afegir a la llista les privades de Prada, una d'elles, la ''Bressola'', en català. Pel que fa a secundària, poden assistir als col·legis de Prada, un de públic i un de privat, o als públics d'[[Estagell]], [[Illa (Rosselló)|Illa]] o [[Sant Pau de Fenollet]]. El batxillerat es pot cursar al liceu de Prada.