Modes rítmics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ref |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Història ==
[[Fitxer:Perotin - Alleluia nativitas.jpg|miniatura|[[Pérotin]], ''Alleluia nativitas'', en tercer mode rítmic]]La '''notació modal''', que va ser desenvolupada pels compositors de l'[[Escola de Notre-Dame]], entre 1170 i 1250,<ref>{{Ref-llibre|títol=El Llibre Vermell de Montserrat: cants i dances s. XIV|editorial=Amelia Romero - Los Libros de la Frontera|data=2000|isbn=9788482550411|nom=María del Carmen|cognom=Gómez Muntané|traductor=Clara Massip i Bonet|edició=|lloc=|pàgines=125}}</ref> va substituir el ritme, encara no mesurat, de la primera [[polifonia]] i [[cant pla]] pels patrons basats en els peus mètrics de la poesia clàssica, i va ser el primer pas cap al desenvolupament de la moderna [[notació mensural]].<ref>Hoppin 1978, p. 221</ref> Les modes rítmics de la polifonia de Notre Dame són el primer indici en música escrita d'una durada determinada de les notes des de l'antiga Grècia.
Encara que l'ús dels modes rítmics és el tret més característic de la música tardana de l'[[Escola de Notre Dame]], sobretot les composicions de [[Pérotin]], també predominen en gran part de la resta de la música de l'''[[ars antiqua]]'' a mitjans del {{segle|XIII}}, aproximadament. Els tipus de composició que estaven impregnats pel ritme modal són els de l'[[organum]] (els més cèlebres, són l'organum triplum i l'organum quadruplum de Pérotin), el [[conductus]] i la [[clàusula de discanto]] de Notre Dame. Més endavant, en aquest mateix segle, els [[motet]]s de [[Petrus de Cruce]] així com molts compositors anònims que conreaven les'' cláusulae ''de discanto, també utilitzaven el ritme modal, sovint amb una complexitat molt més gran que la que es pot trobar a principis de segle. Per exemple, hi ha passatges en els quals cada veu canta en una mode diferent, com si fos un idioma diferent.<ref name="Randel">Randel, Don Michael: [https://books.google.es/books?id=02rFSecPhEsC&pg=PA521 ''The Harvard Dictionary of Music'']. Harvard University Press, 2003, p. 521.</ref>
| |||