Àhmad ibn Abd-al-Màlik Sayf-ad-Dawla: diferència entre les revisions

'''Abu-Jàfar Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Hud al-Mústansir Sayf-ad-Dawla''' (en [[àrab]] '''أبو جعفر أحمد بن عبد الملك بن هود المستنصر سيف الدولة''', ''Abū Jaʿfar Aḥmad ibn ʿAbd al-Malik ibn Hūd al-Mustanṣir Sayf ad-Dawla''), conegut a les fonts castellanes com '''Zafadola''' (?-[[1146]]) fou el darrer membre de la dinastia [[Banu Hud]]. El seu pare [[Abd-al-Màlik ibn Àhmad Imad-ad-Dawla]] governava a l'[[emirat de Rueda de Jalón]] i va morir l'estiu de [[1130]] en combat i el va succeir Àhmad III. Des del [[1131]] es creu que ja va negociar la cessió del seu principat a Castella però les negociacions no van acabar fins prop del [[1140]], segurament el [[1139]]. A canvi se li va donar "la meitat de la vila de Toledo" que sembla que era un feu a la regió de [[Toledo]], potser cap a [[Extremadura]]. El [[1144]] va esclatar la revolta general contra els [[almoràvits]] i Àhmad III es va posar al front de l'antiga noblesa reial i al front dels seus partidaris d'arreu va entrar a [[Qurtuba]], [[Jayyan]], [[Granada (Andalusia)|Granada]], [[Mursiyya]] (1145) i [[Balansiya]] (1146) però en la [[Batalla d'al-Lujj]] contra els cristians el [[5 de febrer]] de [[1146]] fou derrotat i mort.