Guix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 158:
 
=== Litofàcies ===
<ref>{{Ref-web|url=https://www.researchgate.net/figure/Sulphate-lithofacies-A-Massive-gypsum-B-Banded-gypsum-C-Nodular-anhydrite-D_fig14_323910854|títol=Fig.Una 6.litofàcies Sulphateo lithofacies.fàcies A,litològica Massiveés gypsum.una B,[[fàcies]] Bandeddescriptiva gypsum.caracteritzada per un o diversos caràcters petrogràfics o la suma de totes les característiques litològiques que mostra un dipòsit C,...|consulta=2019-02-16|llengua=en}}</ref> un indret.<ref>{{Ref-web|url=https://wwwcit.scribdiec.comcat/documentDGEOL/399119152/Litofacies-de-Yesodefault.asp|títol=Litofacies de YesoLitofàcies|consulta=2019-02-17|llengua=encatalà|editor=Diccionari de Geologia - IEC|data=}}</ref> El guix pot presentar una gran quantitat de litofàcies; la bibliografia sol destacar-ne les següents:<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pueyo|nom=Juan J.|títol=GénesisSedimentología: deDel formacionesproceso evaporíticas:físico modelosa andinosla ecuenca ibéricossedimentaria|url=https://books.google.es/books?id=UhIC2EHDUPUCfu2PfR-jCCsC&pg=PA103PA816&lpg=PA103PA816&dq=litofacies+del+yeso&source=bl&ots=s2R0xHwc1ctBOWoPdHLW&sig=ACfU3U37p9R5yVYcj38UDFzSmpAjXjUqsQACfU3U0kBIKcdE_DM1OkhL2b1hN7PXij3g&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi2teqp1sPgAhWF4YUKHX97DK4Q6AEwAXoECAkQAQ2ahUKEwi7y-Gw7_DhAhXt8eAKHZIMA4sQ6AEwCXoECAcQAQ#v=onepage&q=litofacies%20del%20yeso&f=falsetrue|llenguaeditorial=esEditorial CSIC - CSIC Press|data=19911970|editorialisbn=9788400091460|llengua=es|nom=EdicionsAlfredo Universitat BarcelonaArche|isbncognom=9788478756667Miralles}}</ref><ref name=":6" /><ref name=":7" />
 
==== Litofàcies deposicionals ====
 
==== Gipsilutites, gipsarenites, gipso-algals i gipso-oolítiques ====
Les fàcies de gipsilutites i gipsarenites estan constituïdes per cristalls de guix de mida llim (<1/16 mm) i sorra (<2 mm) respectivament. Aquestes fàcies poden tenir orígen tant químic com detrític.<ref name=":6" />
 
Solen presentar un aspecte laminat, amb un gruix de cada làmina inferior al mil·límetre, o bandejat, amb bandes que oscil·len entre el mil·límetre i ordres centimètrics, amb estratificacions rectes o ondulades. La granoclassificació de les fàcies pot ser directa o inversa, que sol estar relacionada amb una sobresaturació.<ref name=":7" /> També poden ser generalment massives, sense una estructura interna ben definida.
 
Les litofàcies laminades d'origen algal (gipso-algals), són molt característiques per tractar-se d'estromatòlits guixificats. De manera menys freqüent, es desenvolupen litofàcies gipso-oolítiques (<2 mm).<ref name=":6" />
 
Totes aquestes fàcies presenten unes microestructures particulars i similars. Els cristalls poden ser tant euhèdrics com anhèdrics i a vegades s'observen textures de pressió-dissolució. També existeixen dipòsits totalment lenticulars o microlenticulars, generalment afectats per bioturbació.<ref name=":6" /> Els cristalls poden presentar-se tant desorientats com en una orientació dimensional preferent ben marcada. De manera ocasional, poden presentar alguan inclusió d'anhidrita, sobretot a conseqüència d'estadis incipients de reemplaçament. Aquest tipus de fàcies presenten, en algunes ocasions, granoclassificació, directa o inversa.<ref name=":6" />
 
==== Litofàcies selenítiques ====
Les litofàcies selenítiques estan constituïdes per dipòsits estratiformes de cristalls de mides superiors als 2 mm (i fins a diversos metres) ''in situ'', formats generalment sobre un fons sedimentari i per sota de la làmina d'aigua (creixement antigravitatiu),<ref name=":7" /> fet que implica creixements lliures i sovint competitius. També es coneixen fàcies similars, amb creixements intersticials aparents (amb creixements cap avall, contra el sediment) i, fins i tot, com a agregats radials, amb diàmetres d'ordre centimètric i decimètric.<ref name=":6" />
 
L'estratificació pot ser recta, ondulada o molt regular i solen generar-se edificacions cristal·lines. Aquestes litofàcies poden alternar amb fàcies gipsarenites. Així mateix poden donar-se alguns creixement selenítics individualitzats entre les gipsarenites. <ref name=":6" />
 
Els dipòsits de fàcies selenítiques solen presentar algunes particularitats: els cristalls solen ser més o menys transparents, segons les cares de creixement, i amb l'exfoliació ben desenvolupada. També solen presentar macles simètriques o asimètriques. Presenten també zonació de creixement, marcada per material detrític fi, micrita, matèria orgànica o filaments algals entre d'altres; generalment la zonació resta transparència als cristalls.<ref name=":7" /> Els cristalls també poden presentar inclusions sòlides.<ref name=":6" />
 
==== Litofàcies lenticular intersticial ====
Aquest tipus de fàcies solen presentar cristalls d'hàbit lenticular, ja siguin individualitzats o formant agregats (tipus roses), o fins i tot, capes noduloses que creixen entre una matriu o sediment encaixant no evaporític<ref name=":6" />
 
==== Litofàcies bioturbada ====
 
==== Dipòsits detrítics ====
 
 
 
<ref>{{Ref-web|url=https://www.researchgate.net/figure/Sulphate-lithofacies-A-Massive-gypsum-B-Banded-gypsum-C-Nodular-anhydrite-D_fig14_323910854|títol=Fig. 6. Sulphate lithofacies. A, Massive gypsum. B, Banded gypsum. C,...|consulta=2019-02-16|llengua=en}}</ref><ref name=":7">{{Ref-web|url=https://www.scribd.com/document/399119152/Litofacies-de-Yeso|títol=Litofacies de Yeso|consulta=2019-02-17|llengua=en}}</ref><ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom=Pueyo|nom=Juan J.|títol=Génesis de formaciones evaporíticas: modelos andinos e ibéricos|url=https://books.google.es/books?id=UhIC2EHDUPUC&pg=PA103&lpg=PA103&dq=litofacies+yeso&source=bl&ots=s2R0xHwc1c&sig=ACfU3U37p9R5yVYcj38UDFzSmpAjXjUqsQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi2teqp1sPgAhWF4YUKHX97DK4Q6AEwAXoECAkQAQ#v=onepage&q=litofacies%20yeso&f=false|llengua=es|data=1991|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=9788478756667}}</ref>
 
== Dipòsits, jaciments i localització ==