Jean Cauvin: diferència entre les revisions

{{Persona de rellevància espiritual

|nom =sant Joan Calví

|festivitat = [[27 de maig]] (Església Luterana Evangèlica d'Amèrica, commemoració), [[28 de maig]] (episcopalians), [[26 de maig]] (anglicanisme)

|venerat_en = [[Església Anglicana]] (com a reformador), luteranisme (renovador de l'Església)

}}

'''Joan Calví''' (en [[francès]], Jean Cauvin) ([[Noyon]], [[10 de juliol]] de [[1509]] - [[Ginebra]], [[27 de maig]] de [[1564]]) fou un [[teòleg]] [[francesos|francès]], impulsor de la [[Reforma Protestant]] que posteriorment va ser anomenada [[calvinisme]].<ref>{{ref-web|url= http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0013705.xml?s.q=Jean+Cauvin#.UscRLfRDuSo| consulta=3 gener 2014|títol=Joan Calví|obra=Enciclopèdia.cat| editor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Calví tenia 8 anys quan [[Martí Luter]] va fer públiques [[Les 95 Tesis|les seves 95 tesis]].

 

=== Conversió ===

No se sap del tot quan ni com fou la seva conversió, però sí que se sap que l'1 de novembre de 1533 ocorregué un accident que mostra que s'havia operat un canvi dràstic en les seves conviccions religioses. El rector de la [[Universitat de la Sorbona]] a París, Nicolas Cop, l'amic de Calví, pronuncià un discurs en ocasió de l'obertura de l'any acadèmic; però més que no pas un discurs, fou un sermó que mostrava una clara influència tant d'Erasme com de [[Martí Luter]]. En aquell sermó, Nicolas Cop defensà la doctrina de la justificació pels mèrits de Crist, alhora que protestà contra els atacs i les persecucions de què eren objecte els qui dissentien de l'Església de Roma: «Heretges, seductors, impostors maleïts, així tenen el costum el món i els malvats de dir a aquells que purament i simplement s'esforcen a insinuar l'evangeli a l'ànima dels fidels». I hi afegí també: «Tant de bo pugueu, en aquest període infeliç, portar la pau a l'Església més aviat amb la paraula que no pas amb l'espasa».<ref>J. Calví, prefaci de ''Commentary on the Book of Psalms'', traductor James Anderson, v. 1 (Grand Rapids: Eerdmans, 1948), p. xl–xli citat a {{Harvnb|Cottret|2000|p=67}}. La traducció d'Anderson està disponible a {{citar ref|chapterurl= http://www.ccel.org/ccel/calvin/calcom08.vi.html |títol= Commentary on Psalms |volum=1 |capítol=The Author's Preface }} vegeu també {{Harvnb|Parker|2006|p=200}}</ref>

 

 

Durant la seva estada a Estrasburg, la situació a Ginebra es feia cada vegada pitjor, de tal manera que el Concili General de la Ciutat demanà a Calví que hi tornés com a pastor. Calví rebé la carta quan es trobava a [[Worms]], on havia estat enviat per la ciutat d'Estrasburg com representant a quatre dietes convocades de nou per l'emperador Carles, entre els anys 1539 i 1541. Allà Calví desenvolupà una bona amistat amb [[Philipp Melanchthon]] que durà 24 anys. En llegir la carta, Calví, després de deu mesos de molta lluita, finalment decidí tornar.

Calví tornà a Ginebra el 13 de setembre de 1541 per no marxar-ne ja mai més. En pujar al púlpit per primera vegada, obrí la seva Bíblia al mateix verset que continuava en la seva exposició que quedà suspesa tres anys abans. Predicava diverses vegades el diumenge, i durant algunes setmanes tots els dies. Durant aquell temps un home anomenat Denis Raquenier començà a prendre notes dels sermons de Calví en taquigrafia per al seu propi profit; la seva tasca fou tan precisa i completa que gràcies a aquest esforç es pot comptar avui amb una immensa quantitat dels seus sermons.