Notre-Dame de París: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 79.146.53.123. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 59:
[[Fitxer:Notre Dame de Paris en 1840.jpg|thumb|upright|La catedral el 1840. Aquest [[daguerreotip]] mostra l'edifici en un estat de ruïna avançada abans del programa de restauració de Viollet-le-Duc. Notau l'absència d'estàtues en la galeria dels reis (destruïdes per la Revolució) i el portal del Judici Final radicalment transformat par [[Soufflot]].]]
 
Poc després de la signatura del [[Concordat de 1801]], el rei va anunciar que la catedral va ser retornada al culte (18 d'abril del 1802). Es va procedir ràpidament a algunes reparacions d'emergència perquè al desembre del 1804, [[Napoleó Bonaparte]] pogués ser coronat [[emperador]] dels francesos, en presència del papa [[Pius VII]]. L'edifici va ser blanquejat per a l'ocasió, i després amagat sota les decoracions de [[Charles Percier]] i [[Fontaine François-Léonard]]. Les banderes d'[[Batalla d'Austerlitz|Austerlitz]] es varen penjar a les parets per amagar el lamentable estat de l'edifici.
 
Una vegada que es restableix la pau, la catedral estava en tan mal estat que les autoritats municipals van començar a considerar la possibilitat d'enderrocar-la totalment. El gran novel·lista [[Victor Hugo]], admirador de la construcció, va escriure aleshores la seva novel·la ''[[Nostra Senyora de París|Notre-Dame de París]]'' (publicada el 1831), que va ser un gran èxit i va ser escrita especialment per sensibilitzar la gent sobre el valor d'aquest monument. Va aconseguir crear un ample moviment popular a favor de la catedral. La seva novel·la va retornar a la vida un monument aleshores marginat i el va fer més familiar als parisencs. A això es va afegir el pes del nou moviment europeu anomenat [[romanticisme]] que cercava donar als homes una nova concepció del món. Amb a la seva novel·la, Víctor Hugo va contribuir de forma especial en salvar l'obra mestra d'un destí fatal.