Diferència entre revisions de la pàgina «Gerunda»

9.074 octets eliminats ,  fa 8 mesos
m (#QQ17: No hi ha interwikis locals. Elimino la "Categoria:Articles amb interviquis locals".)
Etiquetes: editor visual Substitució
|troballes = [[Fòrum romà|fòrum]]
}}
<br />{{Mapa Via Augusta|amagat}}
'''''Gerunda''''' és la ciutat romana del nord-est de [[Catalunya]] anomenada actualment '''[[Girona]]'''. La seva etimologia no és clara, però hom ha especulat que podria significar "entre l'''[[Undarius]]''", que és el nom que rep l'actual riu [[Onyar]].
 
==Història de Gerunda==
:''Article principal: [[Girona#Història|Història de Girona]]''
 
===Fundació de Gerunda===
Els primers pobladors en van ser els [[Cultura ibèrica|ibers]] de la tribu dels [[Indigets]], situats als poblats dels punts elevats que envolten i clouen el [[pla de Girona]], com el del congost de l'actual [[Sant Julià de Ramis]], que era el més important. En el si de les [[Guerra de Sertori|guerres de Sertori]] (82-72 aC), vers el [[77 aC]] [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] edificà un ''[[oppidum]]'' (plaça forta emmurallada) sobre la [[Via Heraclea]] (futura [[Via Augusta]]) per defensar-la i lluitar contra el sediciós [[Quint Sertori|Sertori]], de la facció dels ''populares'', que s'havia aixecat en armes a la [[Hispània]] romana contra [[Sul·la]], de la facció dels ''optimates'' i que controlava el poder a [[Imperi Romà|Roma]]. És aleshores, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originària Girona, que s'anomenava en aquells moments ''Gerunda'', l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, per bé que podria significar "entre l'''[[Undarius]]''", nom que rebia en [[cultura ibèrica|llengua ibera]] l'actual riu [[Onyar]].
 
La nova ciutat de ''Gerunda'' es nodrí dels antics habitants del poblat de [[Sant Julià de Ramis]] que, segons sembla, foren obligats a traslladar-se a l{{'}}''[[oppidum]]'' gironí. Doncs, la [[Girona]] romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de la [[Via Augusta]] a [[Hispània]] i esdevingué un centre important de la regió, amb l'articulació d'un ''[[ager]]'' romà al voltant de l'''[[urbs]]'' gironina. En suma, ambdues unitats formaven la ''[[civitas]]'' de [[Girona]], la peça essencial i bàsica de l'organització territorial romana. Tot i que ''Gerunda'' es trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port romà d'[[Empúries]], primer bastió romà al nord-est peninsular, colonitzat en el si de la [[Segona Guerra Púnica]] al costat de l'assentament grec que ja hi existia.
 
===Estructura urbana, econòmica i política de Gerunda===
[[Fitxer:Gerunda romana.png|thumb|320px|left|Estructura política de ''Gerunda'']]
L'estructura de la ciutat de ''Gerunda'' era atípica. No seguia les distribucions hipodàmiques estàndards, ni les centuriacions habituals de les ''urbs'' romanes. Com que s'aixecava sobre la [[Via Augusta]] per motius estrictament militars, la seva planta és totalment irregular. Malgrat tot, es poden entreveure les parts bàsiques de la ciutat romana: el ''[[cardo maximus]]'', el ''[[fòrum]]''. No s'ha pogut documentar l'existència de cap ''[[decumanus maximus]]''. Quant al ''cardo maximus'', aquest se situava sobre la traça de la [[Via Augusta]] al seu tram pel dedins de la ciutat, el que en l'actualitat és el carrer de la Força. Quant al ''forum'', aquest se situava a l'actual plaça de la Catedral. El temple de la ciutat molt probablement era on avui s'eleva l'[[Catedral de Girona|església catedral de Santa Maria de Girona]]. La distribució de la ciutat sobre terrasses paleofluvials dificultava la mobilitat dins el centre i s'hagueren de transformar tots els ''decumani'' (carrers alineats d'est a oest) en escales. La majoria encara es conserven en l'actualitat, amb les reformes i modificacions fetes al llarg dels anys. L'altre gran element de la ciutat era la muralla. Aquesta s'edificà en dues fases: una s'executà en fundar la ciutat i l'altra vers les darreries del [[segle III]] dC. Les diferències morfològiques permeten d'identificar-les fàcilment, atès que empren pedres de composicions i formes distintes. La segona fase s'executà arran de les necessitats defensives que les incursions germàniques a [[Hispània]] provocaven. Les muralles no solament s'usaven per a fins militars, sinó que servien per definir els límits de l{{'}}''[[urbs]]'' (anomenats ''[[pomerium]]'') i separar-la de l'''[[ager]]''.
 
[[Fitxer:Carrer de la Força Girona.jpg|thumb|230px|Carrer de la Força, al [[Call de Girona]], antic barri [[Jueus|jueu]].]]
L'estructura política de la ciutat seguia els paràmetres estàndards de qualsevol ciutat romana. Cal no oblidar que ''Gerunda'' era una ''[[ciuitas]]'' d'una província llunyana i petita, irrisòria als ulls de [[Imperi romà|Roma]]. La ciutat es regia probablement pel [[dret llatí]], que no era exactament el mateix que el [[dret romà]]. A la pràctica, els habitants lliures de les ciutats de [[dret llatí]] disposaven d'una ciutadania més restringida que els habitants de ciutats amb [[dret romà]]. El mecanisme per obtenir una ciutadania plena era el ''[[cursus honorum]]'', la carrera política o pública. Era per aquest motiu que les magistratures romanes eren cobejades pels ciutadans ambiciosos, per bé que eren càrrecs molt cars, per tal com totes les despeses públiques que eren competència d'una magistratura eren assumides pels fons privats del magistrat de torn. ''Gerunda'', en tant que ''[[ciuitas]]'' romana, disposava de les institucions habituals, com l{{'}}''[[ordo decurionum]]'' (el [[senat]] municipal, amb poder legislatiu), el [[duumvirat]] (dos magistrats col·legiats amb el poder executiu, d'elecció anual) i l'[[edilat]] (dos magistrats subordinats encarregats dels serveis públics de la ciutat). Cal no oblidar d'esmentar els càrrecs religiosos que, en el fons, també eren càrrecs polítics. El centre de la política municipal era l'''[[ordo decurionum]]''.
 
Finalment, per cloure aquest apartat, hom no pot deixar d'esmentar l'altra part de la ''[[ciuitas]]'' de ''Gerunda'': l{{'}}''[[ager]]''. Era l'àmbit de producció agrícola i manufacturera on es concentraven les ''uilae'', això és, els centres agricolaramaders de proveïment de la ''[[ciuitas]]'', la majoria de les vegades, propietat d'hisendats que vivien a l'''[[urbs]]'' i delegaven l'administració als seus subordinats (''uillicus''). A la ''[[ciuitas]]'' de ''Gerunda'' s'hi concentraven activitats de [[cereal]], [[olivera]] i [[vinya]], ramat [[oví]], [[bestiar boví|boví]] i [[cabrum]] i una moderada quantitat de bòbiles ceràmiques.
 
===L'arribada del cristianisme i la fi de la Girona romana===
La primer comunitat [[cristianisme|cristiana]] de ''Gerunda'' apareix documentada vers el [[304]]-[[305]] dC, en el si de les [[Persecució de Dioclecià|persecucions]] de l'emperador [[Dioclecià]], en les quals es creu que morí en [[martiri]] a la ciutat un dels difusors de la religió a la zona, arribat per mitjà de les rutes comercial marítimes: [[Feliu de Girona (màrtir)|Sant Feliu]] de Scil·la ([[Província romana de Mauritània|Mauritània]]). Doncs, [[Feliu de Girona (màrtir)|Sant Feliu]] es convertí en el primer i únic màrtir de la ciutat i sant primigeni, fins que fou desplaçat per l'apòcrif [[Sant Narcís]], de tradició importada en època altmedieval. L'erecció d'un ''[[martyrium]]'' (tomba d'un sant màrtir) a l'actual burg de Sant Feliu i les restes trobades, com les del possible sarcòfag del sant ([[segle IV]] dC), palesen l'existència d'una comunitat cristiana primigènia, forta i poderosa (els marbres del sarcòfag són de gran qualitat i fets a [[Roma]] per les millors escoles de relleus). Pel que fa a l'existència d'un [[bisbe]], hi ha documentada una referència del [[404]] dC en la qual es parla del bisbe de ''Gerunda'', reprovat fortament pel [[I Concili de Toledo]]. Igualment, hi ha documentada l'existència d'un [[palau episcopal]] i una [[basílica]], tot i que l'emplaçament no ha pogut ésser definit.
 
[[Girona]] no s'escapà als esdeveniments: s'embarcà a les reformes de [[Dioclecià]] ([[284]] - [[305]] dC), patí les incursions germàniques (segles [[segle IV|IV]]-[[segle V|V]] dC) i a la fi veié com el Poder romà es desfeia sobre el territori i s'instal·lava un nou Poder que, en algunes característiques, seguí unes polítiques de continuïtat. L'únic Poder que no es desféu i que s'adaptà al canvi fou l'[[clergat|Església]], que perdurà i s'expandí durant aquells anys (segles [[segle IV|IV]]-[[segle VI|VI]] dC). [[Girona]] continuà existint, conservà el [[bisbat]] lligat a la seu metropolitana de [[Tarragona]]. A l'''[[ager]]'' s'observaren alguns canvis de poblament bruscs que, en alguns casos, poden ésser considerats veres regressions en relació al període romà. El canvi més notable, fou l'erecció en ple [[segle III]] d'un ''[[castellum]]'' sobre les antigues ruïnes del poblat [[iber]] de [[Sant Julià de Ramis]] per protegir el [[pla de Girona]] i la ciutat dels nombrosos atacs als quals es veié exposat el territori amb la descomposició política i militar de l'Imperi.
 
== Vegeu també ==
* [[Girona]]
* [[Llista de jaciments arqueològics de Catalunya]]
* [[Fragment d'estàtua d'un personatge togat]]
{{Mapa Via Augusta|amagat}}
{{Poblacions romanes de Catalunya}}
 
Usuari anònim