Califat Abbàssida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 86:
apoderant-se del califat. Marwan fugí a Egipte, però allà fou empresonat i executat,<ref>{{Ref-llibre |cognom=ibn Jarir at-Tabarí |nom=Muhàmmad |enllaçautor=Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí |cognom2=Williams (trad.) |nom2=John Alden |títol=The History of Al-Tabari: The Challenge to the Empires |llengua=anglès | editorial=SUNY Press |data=1985 |pàgines=p.166 |isbn=0873958845}}</ref> i es condemnà a una mort ignominiosa a més de 60 individus de la família reial. Aconseguí escapolir-se d'aquesta persecució un nét d'[[Hixam ibn Abd-al-Màlik]] anomenat [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman]] (servidor del pietós), el qual, després de portar una vida errant per [[Ifriquiya|Ifríqiya]], desembarcà al [[Valiat d'Al-Àndalus|Valiat de l'Àndalus]], llavors província de l'imperi àrab, on fou molt ben acollit i proclamat emir, continuant en aquest país la dinastia omniada, que regnà prop de tres segles ([[756]] - [[1031]]).
 
El califa [[Harun ar-Raixid]] havia previst que després de la seva mort els seus dos fills lluitarien per la successió al califat i va decretar que [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amín]] governaria el califat abbàssida fins a la seva mort, mentre que [[al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] actuaria com a virrei de la província de Khorasan a l'est de l'Iran. Després, al-Mamun, o un dels seus fills succeïria al-Amin com califa, i a continuació algú triat per al-Amin, però això no va reixirreeixir i la [[guerra civil dels abbàsides]], del [[811]] al [[813]] va acabar amb victòria d'al-Mamun i la derrota i mort d'al-Amín.
 
La victòria dels abbàssides sobre els omeia es va fonamentar en el descontenament entre els ciutadans musulmans no àrabs, que eren tractats com a ciutadans de segona. La instauració de la dinastia es va fonamentar en el principi que tots els musulmans són iguals davant la llei.<ref>Antoni Segura i Mas, ''Aproximació al món islàmic. Des dels orígens fins als nostres dies''. Editorial Pòrtic. 2000 {{ISBN|978-84-7306-634-1}}</ref> Els no àrabs que accediren a alts càrrecs de l'administració, però privilegis dels àrabs es mantingueren intangibles, absents d'impostos, i la política seguí les directrius de la dinastia anterior.