Diferència entre revisions de la pàgina «Article»

3.298 octets eliminats ,  fa 9 mesos
bla bla
(corr.)
(bla bla)
Etiqueta: Substitució
En Pere Sallavinera es un capullu
{{vegeu|gramàtica}}
L''''article''' és una categoria gramatical, mot o [[afix]], de la classe dels [[Determinant (llengua)|determinants]] que acompanya un [[nom comú]] i que n'especifica que l'entitat referida està identificada pels interlocutors: ''tinc llibres'' / ''tinc els llibres'', en el segon exemple se sap de quins llibres es tracta.
 
En algunes llengües l'article pot ésser un afix (morfema flexiu), per exemple en [[èuscar]] ''etxea'' 'la casa', ''-a'' és l'article i en [[romanès]] ''oameni'' 'els homes', ''-i''.
 
En [[català]] les formes de l'article de la varietat estàndard deriven dels demostratius llatins ''illud''/''illa'', que volen dir 'aquell/aquella' (el llatí no tenia article). Tenen el mateix origen i forma, doncs, que la majoria dels pronoms personals febles de tercera persona.
 
== Classes d'articles ==
* [[Article definit|Definit]]: usat per a referir-se a elements coneguts dins un conjunt més ampli, com el "the" anglès. En català els articles definits són ''el'', ''la'', ''els'', ''les'' i la forma elidida del masculí i femení singular, les formes del [[dialecte nord-occidental]] ''lo'', ''los'' i les diferents formes, també d'àmbit regional, d'[[article salat]] (''es'', ''sa'', ''so'', ''sos'', ''ses'' i la forma elidida del singular). L'article salat fora d'on el seu ús és viu a la [[Catalunya Vella]] es conserva en molts de topònims, en els quals apareix aglutinat (Sant Climent Sescebes, Collserola). En les llengües romàniques els articles definits es contrauen amb determinades preposicions, diferents en cada llengua. En català els articles es contreuen amb ''a'', ''de'', ''per'', amb el mot ''ca'' (contracció de 'casa') (''can'', ''cal'') i amb el demostratiu neutre ''ço'' escrit, però, ''so'' (Son Bonet, Sos Ferrers, So n'Amonda). Llevat de la contracció ''can'', l'article personal no segueix els altres articles en la manera de fer les contraccions: ''d'en'', ''a en'' (antigament, ''an'').
 
* [[Article personal|Personal]]: acompanya els [[nom propi|noms propis]]. En català són ''en'' i ''na'' i la forma elidida ''n' '', que s'empren en registres informals, tot i que de vegades apareixen en el seu valor antic de tractament de respecte, aleshores escrits en majúscula. L'article definit pot acomplir, però, la mateixa funció d'article personal (''la Maria'', per exemple). Altres llengües fan ús de l'article definit, com ara el [[romanès]].
 
* [[Article indefinit|Indefinit]]: usat per a referir-se a elements ''desconeguts'' dins un conjunt o per a indicar qualsevol d'aquells elements. En català són ''un'', ''una'', ''uns'', ''unes''. En aquest cas molts gramàtics consideren que simplement és el numeral.
 
* [[Article partitiu|Partitiu]]: emprat com a quantificador o per a noms incomptables, com els "du", "de la" i "des" del francès. En català no existeixen aquests articles.
 
== Enllaços externs ==
{{Viccionaricat|categoria=Articles|sobre=articles}}
* [http://books.google.cat/books?id=M74FPk_VsZ4C&pg=PA24&lpg=PA24&dq=article+indefinit&source=bl&ots=1AoSNKxNqa&sig=63PrcTVRsonaOIZ5MtLIyHEwLSg&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA5,M1 Sobre l'article] J. Roca Pons GBook
 
{{Categories lexicals i les seues categories}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|article}}
 
[[Categoria:Categories gramaticals]]