Viquipèdia

Postmodernitat: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Postmodernitat (període)}}marama te quiero mucho tia os amo adios[[Fitxer:Philosophie Radical Faeries.JPG|thumb|Pancarta reivindicativa de les "Fades Radicals", d'influència postmoderna]]▼
{{polisèmia|Postmodernitat (període)}}
<br />
▲[[Fitxer:Philosophie Radical Faeries.JPG|thumb|Pancarta reivindicativa de les "Fades Radicals", d'influència postmoderna]]
La '''postmodernitat''' és un conjunt de moviments [[art]]ístics, [[cultural]]s i [[filosòfic]]s apareguts a partir del [[segle XX]] com a resposta als paradigmes de la [[modernitat]], la ideologia heretada des de l'[[edat moderna]] i que inclou el [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]], l'existència d'una [[veritat]] única, [[absolut (filosofia)|absolut]]a i universal, el [[cientifisme]], el [[patriarcalisme]], l'[[androcentrisme]] i en general el punt de vista centrat en l'[[home]] blanc ric del [[món occidental]] actual, a més del [[capitalisme]] i la ideologia social conseqüent afegida a partir de la industrialització. En oposició, el postmodernisme pretén no tenir cap [[metanarrativa]] central ni un [[cànon estètic]] únic. Inclou el moviment ''[[New Age]]''.<ref name="accio">Tania Alba, Enric Ciurans, Magda Polo, ''L'accionisme. En els límits de l'art contemporani'', Edicions Universitat de Barcelona, [[2014]]. {{ISBN|9788447537693}} {{ca}}</ref>
 
La postmodernitat va néixer com a resposta als cànons estètics de la modernitat i per a posar en dubte l'existència de cànons "únics" i "universals" als quals tothom s'havia de formar i pertànyer. Una de les aportacions més conegudes a aquest debat va ser el text de ''[[La condició postmoderna]]'' ([[1974]]) de [[Jean-François Lyotard]], que posava en dubte el que al [[món occidental]] actual es considerava [[coneixement]], als cànons i les metanarratives en general.<ref>Neus Carbonell i Camós, ''Cultura i subjectivitat'', Editorial UOC, [[2014]]. {{ISBN|9788490643327}} {{ca}}</ref>
 
La ideologia postmoderna defensa la [[subjectivitat]] [[individu]]al, la [[llibertat]] [[persona]]l, l'analogisme enfront del dualisme, el relativisme, l'acceptació de l'existència d'emocions, del [[cos humà|cos]] [[físic]] no separat de la [[ment]], de relacions personals i d'espiritualitat a més de la raó pura, la hibridació, la [[cultura popular]], la creació i modificació o adaptació continuada de noves lleis i polítiques per part de l'acció ciutadana, i en general la [[descentralització]] de l'[[autoritat]] política, intel·lectual i científica. D'altra banda, desconfia de les metanarratives i del que defineix com a ''grans relats'', els grans sistemes de coneixement teòric estructurats i presentats com a inqüestionables i inamovibles.
 
Els diferents corrents del moviment postmodern van aparèixer al llarg del terç central del [[segle XX]]. Històricament, ideològicament i metodològicament diversos, comparteixen, però, una semblança de família centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals.
 
==Postmodernitat i postmodernisme==
{{AP|Edat moderna|Modernisme}}
A voltes la postmodernitat es designa també com a «postmodernisme», però aquest terme és mal format i confusionari.<ref>{{ref-publicació|publicació = l Talp| nom = Fredric|cognom = Jameson|nom2 = Pol (traductor)| cognom2 = Sureda|article = La postmodernitat, o la lògica cultural del tardocapitalisme |url = http://webs.racocatala.cat/eltalp/jameson1.htm|data = febrer del 2008}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.182|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
== Art ==
{{AP|Art postmodern}}
[[Fitxer:A Boat Called "Me" 3.jpg|thumb|L'[[art d'acció]] és un gènere artístic postmodern que va revolucionar les [[arts escèniques]], que van començar a decidir si volíen o no aplicar normes i cànons abans mai qüestionats, com les [[unitats aristotèliques]]]]
 
[[Fitxer:Margaret_Barr%27s_"Strange_Children"_(ballet),_1955_-_photographer_unknown_(4944459226).jpg|thumb|Dansa]]MARAMA NO TE VAYAS
A [[Europa]], al llarg de la història de l'art i de l'estètica, fins al [[segle XX]], s'han anat desenvolupant corrents culturals que definien a grans trets i donant una certa coherència les succesives tendències i filosofies ètiques i estètiques. Es podia definir amb més o menys comoditat un corrent, tendència o moda, com per exemple [[renaixement]] o [[neoclassicisme]], i determinar-ne els seus valors. Per a cada [[context]] local i històric es podia associar uns cànons artístics ([[pintura|pictòrics]], [[literatura|literaris]], [[música|musical]]s, [[arts escèniques|dramàtics]]) lligats a la [[metanarrativa]] pròpia del context, i es donava potestat als [[crític d'art|crítics d'art]] del moment perquè determinessin si una obra d'art corresponia a la metanarrativa corresponent. Si es corresponia, era considerada bona, bella i adient. Si no ho feia, aleshores o bé l'obra d'art podia ser considerada dolenta, lletja o impertinent, o bé es considerava l'inici de l'establiment d'una nova metanarrativa que determinaria un nou [[cànon estètic]] amb noves normes i límits.<ref name=accio/>
 
És a dir, que a l'era moderna el cànon artístic es construïa sempre al voltant d'una centralitat única d'una metanarrativa particular. El postmodernisme és l'actitud i voluntat de trencar amb aquesta centralitat i deixar de donar valor a les metanarratives. En paraules de Jean-François Lyotard, "simplificant a l'extrem, defineixo el postmodernisme com a la incredulitat de les metanarratives". En el postmodernisme, l'artista passa de ser qui pot executar una peça segons uns cànons preestablerts a ser qui pot despertar una mirada nova, inusual, que estimula, que fa mirar allò que d'altra manera no es veuria.<ref>Jean-François Lyotard, ''La condició postmoderna'', Angle editorial, [[2004]]. {{ISBN|9788496103542}} {{ca}}</ref><ref name=accio/>
 
===Literatura===
{{AP|Literatura postmodernista}}
 
La [[literatura postmodernista]] recull els fonaments [[teòric]]s del postmodernisme en [[text]]os que es basen en [[subjectivitat]], la fragmentació del relat o la mirada de l'autor per copsar una [[realitat]] no monolítica. Tot i que aquesta actitud és present en diferents escriptors de la història, es considera que com a corrent la [[literatura]] postmodernista sorgeix a mitjan [[segle XX]].
Marti TE QUIERO HOY, TE QUIERO MAÑANA Y TE QUIERO EN SEIS MESES.
 
===Dansa===
{{AP|Dansa postmoderna}}
 
La [[dansa postmoderna]] va sorgir a partir dels anys seixanta del [[segle XX]] qüestionant-se el significat de la [[dansa]], innovant-la radicalment com a reacció front a la [[dansa moderna]] i associada a la teoria i cultura del postmodernisme. Trenca amb la narrativa i les frases lineals, així com amb la simetria i ordre clàssics espacials. Proposa qualsevol tipus d'espai per a presentar (i no re-presentar, o sigui, repetir), amb qualsevol tipus de terra, d'objectes (no un espai buit) i de calçat i roba. Fa el públic partícip de l'obra. Trenca amb les jerarquies entre ballarins. Valora la [[improvisació]] i l'[[experimentació]]. Conté elements com la [[hiperrealitat]] i la [[ironia]].
Sandro CHUPALA
 
== Filosofia ==
Linha 35 ⟶ 24:
{{FR|data=febrer de 2016}}
{{expert|data=2016}}
Es presenta com un moviment tolerant, relativista, escèptic, no dogmàtic i no fanàtic. Un objectiu del postmodernisme és mostrar la diversitat històrica donant una mirada a la cultura i a les realitats [[antropològiques]] dels pobles. No donar un paper providencial als plantejaments moderns, i mostrar-los com una [[tendència]] filosòfica més. Mostrar el pensament com quelcom [[eclèctic]], no unívoc. Rebutjar la [[jerarquització]] del pensament. Totes les cultures tenen un valor propi, i per tant, res no es pot generalitzar.
 
Abandona els "grans relats" (les teories generals) que, segons afirma, han intentat legitimar la [[civilització occidental]], com el [[judeocristianisme]] (Vegeu ''[[Postcristianisme]]''), el [[hegelianisme]], el [[Racionalisme (filosofia) |racionalisme]] de la [[il·lustració]], el [[positivisme]] evolucionista, el socialisme marxista, o el feixisme. Rebutja aquestes idees que han pretès trobar solucions als problemes socials. Està en conflicte amb l'[[escola de Frankfurt]] i el [[marxisme]] dels anys seixanta i setanta.
 
Els postmoderns busquen un pensament molt analògic, sempre cercant exemples paral·lels, molt fenomenològic. Pensament plural. Defensen valors com la tolerància, el pluralisme, el pacifisme, l'absència de passió en les anàlisis, [[cosmopolitisme]], [[internacionalisme]], [[democràcia representativa]], economia de l'abundància. En principi, rebutgen el lliure mercat i defensen la intervenció en l'economia, però també acaben defensant l'enriquiment màxim encara que passi pel lliure mercat.
 
Rebutgen els grans termes. Plantegen una regulació dels grans conflictes defugint les grans veritats i discutint les coses més concretes. L'important és elaborar consensos i solidaritats dins la societat, no confrontació. A partir d'aquests consensos, s'ha d'anar eliminant la violència. Aquests consensos, s'han d'entendre com a provisionals i no definitius, s'han d'anar actualitzant. Les dissensions no són negatives, l'objectiu ha de ser gestionar-les pacíficament. Els fenòmens tenen caràcter aleatori i amb forts components locals. Renuncien a les grans polítiques d'intervenció social.
 
== Crítiques ==
{{FR|data=febrer de 2016}}
{{expert|data=2016}}
{{neutralitat|data=febrer de 2016}}
Els autors postmoderns han estat criticats pel [[marxisme]], per certs corrents del [[liberalisme]] i per integrismes religiosos i ideològics. Se'ls ha criticat:
 
* L'irracionalisme antiil·lustrat, que suposaria una regressió històrica i s'alimentaria de les mateixes fonts que la [[ultradreta]].
* La indefinició ideològica. Feblesa intel·lectual i moral que els porta a una incapacitat de jutjar res. Si considerem que no hi ha valors universals, no se sap què està bé i què està malament.
* L'immobilisme que se'n desprèn, fins al punt de contribuir a la perduració de la injustícia. Si tot és relatiu, si fer-se una visió coherent del conjunt de la realitat és "totalitari", i si actuar per a canviar-la és, així mateix, "totalitari", no hi haurà resistència ni resposta positiva a l'opressió, l'explotació ni la injustícia, les quals continuen existint, encara que la mirada postmoderna pugui impedir de percebre-les.
* La seva feblesa intel·lectual, la qual fa que depenguin dels gustos i modes del moment.
* El relativisme no és quelcom innovador. [[Michel de Montaigne]] ja aplicava el relativisme al [[segle XVI]].
* Mostren un cert hedonisme i esteticisme (plaer i estètica com a objectiu). La ideologia postmoderna només pot existir en societats desenvolupades; és una idea dels llocs rics.
* La crítica a l'universalisme pot ser catastròfica, ja que pot arribar a portar a la indiferència davant les situacions catastròfiques dels països pobres. Es minimitza i relativitza el paper d'aquestes situacions de pobresa.
* La postmodernitat només es mou en el terreny intel·lectual, amb anàlisis sobre bases artificials, i que no tenen sentit fora del món modern en què vivim.
* Són filoianquis; en el fons, només volen expandir el seu projecte, mostrant un model de vida que realment no existeix (4t. Mon, no SS.).
 
== Referències ==
{{referències}}
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Postmodernitat»