|
n'excloïen els esclaus, les persones lliures i els no atenesos.
{{Indret}}
{{Grècia}}
L{{'}}'''antiga Grècia''' és el període de la [[història de Grècia]] que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'[[Alexandre Magne]], també conegut com Alexandre el Gran, que marcaria el començament del [[període hel·lenístic]] subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental.<ref>Hobsbawm, E. [http://www.lemonde.fr/idees/article/2008/09/24/l-europe-mythe-histoire-realite-par-eric-hobsbawm_1098996_3232.html L'Europe: mythe, histoire, réalité]. Le Monde 24.09.2008 (consultat 10-11-2013).</ref> L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una influència poderosa en l'[[Imperi Romà]], el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és una de les bases de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la [[llengua]], la [[política]], els [[educació|sistemes educatius]], la [[filosofia]], la [[ciència]], l'[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, estimulant el [[Renaixement]] de l'[[Europa Occidental|Europa occidental]] i durant els ressorgiments [[neoclassicisme|neoclàssics]] dels segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]] a [[Europa]] i a [[Amèrica]].
Aquest període es divideix historiogràficament en la [[Grècia arcaica]], la [[Antiguitat clàssica|Grècia clàssica]] i la [[Grècia hel·lenística]].
== Àrea geogràfica ==
[[Fitxer:Greek Colonization Archaic Period.png|thumb|275px|Mapa amb els territoris grecs i les colònies durant el [[període arcaic]].]]
L'''antiga Grècia'' és un terme utilitzat per referir-se al món de parla grega de l'[[Antiguitat clàssica|antiguitat]]. Es refereix no sols a la península geogràfica de la [[Grècia]] moderna, sinó també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs:
* [[Xipre]], [[Creta]] i les illes de la [[mar Egea]]
* Costa occidental d'[[Anatòlia]] (anomenada ''[[Jònia]]'')
* Costa sud de la [[mar Negra]] (anomenada ''[[Pont Euxí]]'')
* [[Sicília]] i el sud de la [[península Itàlica]] (regió coneguda com la ''[[Magna Grècia]]'')
* Diversos assentaments i colònies dels actuals estats d'[[Albània]] i [[Bulgària]]
* [[Egipte]]
* [[Illes Balears]]
* Costa mediterrània de l'actual [[França]]
* [[Líbia]]
* Costa mediterrània de la [[península Ibèrica]]
* Península de [[Crimea]] i costa nord de la mar Negra
* Posteriorment també l'[[Imperi Persa]], després de les conquestes d'[[Alexandre el Gran]].
== Orígens i cronologia ==
Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la península Balcànica en diverses onades al final del tercer mil·lenni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El període del 1600 al 1100 aC és el període de la [[civilització micènica]], coneguda per la guerra de [[Troia]] encapçalada pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El període del 1100 aC al 700 aC és conegut com l''''''edat fosca, '''''perquè no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Heròdot]], la descripció de Grècia de [[Pausànias (geògraf) |Pausànias]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[sant Jeroni]], contenen breus cronologies i llistes de reis que haurien governat durant aquest període. La història de la Grècia antiga acaba amb la fi del regnat d'[[Alexandre Magne]], que hauria mort el [[323 aC]]. Els esdeveniments subsegüents es descriuen com la Grècia hel·lenística, que acabaria amb la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que, per a altres historiadors, per la seva influència en l'Imperi Romà, acabaria amb l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.
Així doncs, la historiografia divideix la història de l'antiga Grècia en els períodes següents:
* Període arcaic: des de la fundació dels primers estats grecs. Al principi, hi ha l'edat heroica, que coneixem per la [[mitologia grega]], després un període del qual en sabem molt poc i, finalment, l'època pròpiament històrica.
*[[Antiguitat clàssica|Període clàssic]]: des de les Guerres Mèdiques. Hi destaquen les [[Guerres Mèdiques]], la [[Guerra del Peloponès]] i les [[Guerres Macedòniques]] (dirigides primer per [[Filip II de Macedònia]] i després pel seu fill [[Alexandre el Gran]]).
* [[Període hel·lenístic]]: des de la mort d'Alexandre el Gran fins a la conquesta de Grècia per part de Roma.
La majoria dels historiadors i polítics grecs les obres dels quals han sobreviscut, principalment Heròdot, [[Tucídides]], [[Xenofont]], [[Demòstenes]], [[Plató]] i [[Aristòtil]], eren atenesos o proatenesos. Per això, sabem molt més de la història i política d'Atenes que no pas de cap altra ciutat grega. Les obres d'aquests escriptors, a més, es concentren sobretot en la història política, militar i diplomàtica, i sovint ignoren la història social i econòmica. Les històries de l'antiga Grècia han de superar aquestes restriccions amb l'arqueologia i altres eines de la historiografia.
== Èpoques ==
La primera època o l'[[època arcaica]] va des del segle VII aC al segle VI aC.
L'època arcaica es caracteritza per l'aparició de ciutats estats o [[polis]].
=== El sorgiment de Grècia ===
{{AP|Època arcaica}}
Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilització micènica]] i la [[civilització minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micènica havia estat oblidada. Els grecs, però, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realitzar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en petites comunitats autònomes, un patró imposat per la [[geografia]] de la península, on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.
En progressar econòmicament, la població grega va començar a créixer més enllà de la seva capacitat agrícola de les terres de conreu disponibles. D'acord amb l'historiador [[Mogens Herman Hansen]], la població grega es va incrementar de 700.000 a gairebé deu milions del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un període de 250 anys d'expansió, en què els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonitzada; després va ser [[Xipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sud del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonització grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucraïna]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sud de la península Itàlica van ser colonitzades, així com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nord-est de la península Ibèrica. Al sud, es van fundar colònies a [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] van tenir llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].
Al segle VI aC, el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i lingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre si. Els grecs, a casa seva i a les colònies, s'organitzaven com a comunitats independents i les ciutats, les ''polis'', es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.
Durant aquest període, es va produir un desenvolupament important en tot el món grec, acompanyat del creixement del [[comerç]] i la [[manufactura]]. També es va produir un millorament important dels estàndards de vida de la població general. Alguns estudis estimen que la grandària mitjana de les cases gregues va ser cinc vegades més gran el 300 aC que el 800 aC, la qual cosa suggereix un creixement en la renda mitjana de la població. Al segle IV aC, el món grec era el territori més desenvolupat i avançat del món. D'acord amb els historiadors econòmics, era una de les economies preindustrials més avançades. El [[salari]] diari d'un treballador grec era, en termes de grans (13 kg), més de quatre vegades més gran que no pas el salari d'un egipci (3 kg).
=== Conflictes socials i polítics ===
{{AP|Polis}}
Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia|monarquies]], encara que moltes n'eren massa petites i el terme ''[[basileu]]s'' («rei») dels seus governants pot ser confús. Sent una regió amb escassesa de terra per a llaurar, eren els terratinents els qui tenien el poder i els qui formaven una aristocràcia guerrera que s'involucrava en petites guerres internes i així, van eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps, el naixement d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'ús de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes a les grans ciutats. Des del 650 aC, les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars aleshores anomenats [[tirà|''tirans'']] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial.
Per al segle VI aC, diverses ciutats ja havien emergit com a centres dominants dels afers grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Cadascuna d'aquestes havia controlat les àrees rurals que les envoltaven; Atenes i Corint esdevindrien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta van tenir una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia mitjançant aliances amb altres [[polis]] per aconseguir-ne l'hegemonia política i comercial. A Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (legislador)|Licurg]], al voltant del 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista sota una monarquia dual. Esparta va dominar les altres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Acaia]].
A Atenes, per contra, la monarquia havia estat abolida el 685 aC i les reformes de [[Soló]] van establir un sistema moderat de govern aristòcrata. Els aristòcrates van ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides van ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC), amb el poder compartit per una assemblea formada per tots els ciutadans barons. Cal esmentar, però, que només una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, se n'excloïen els esclaus, les persones lliures i els no atenesos.
=== Guerres perses ===
{{AP|Guerres perses|Imperi Persa}}
[[Fitxer:Persian Empire, 490 BC.gif|thumb|l'Imperi Persa el 490 aC.]] ▼fills de... tots de veritat
▲<br />[[Fitxer:Persian Empire, 490 BC.gif|thumb|l'Imperi Persa el 490 aC.]]
A Jònia, sobre la costa egea, les ciutats gregues que incloïen els grans centres de [[Milet]] i [[Halicarnàs]] no van poder mantenir llur independència i van ser conquerides per l'[[Imperi Persa]] el segle VI aC. El [[499 aC]], els grecs es van aixecar en la [[Revolta jònica]], i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport.
El [[490 aC]], el rei persa [[Darios I el Gran|Darios I]], després de suprimir la revolta de les ciutats jòniques, va enviar una flota per castigar els grecs. Els perses van arribar a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], però van ser derrotats en la [[Batalla de Marató]] per l'exèrcit grec, encapçalat pel general [[Milcíades el Jove]]. El monticle de l'enterrament dels atenesos encara es pot veure a [[Marató (Grècia)|Marató]].
Deu anys després, el successor de Darios I, [[Xerxes I de Pèrsia]], va enviar-hi una força molt més poderosa per terra. Després de ser detinguts pel rei d'Esparta [[Leònides I]] a les [[Termòpiles]], Xerxes va avançar cap a l'Àtica, i capturà i cremà Atenes. Però els atenesos havien evacuat la ciutat per mar i, sota [[Temístocles]], van derrotar la flota persa en la [[Batalla de Salamina]]. Un any després, els grecs, sota [[Pausànies (general)|Pausànies l'Espartac]], van derrotar l'exèrcit persa a [[Platees|Platea]].
La flota atenesa va perseguir els perses que fugien del [[mar Egeu]] i, el [[478 aC]], van capturar [[Bizanci]]. En fer això, els atenesos van incorporar les forces de totes les illes estat i altres ciutats estat en una aliança, anomenada la ''[[Lliga de Delos]]'', perquè la tresoreria es trobava a la ciutat sagrada de [[Delos]]. Els espartans, encara que havien participat en la guerra, van aïllar-se, i permeteren que Atenes s'hi establís com a potència naval i comercial única.
=== El domini d'Atenes ===
Les guerres perses van produir un segle de domini atenès sobre tots els afers grecs. Atenes era l'única senyora de la mar, i també la potència comercial, encara que Corint era la seva rival més seriosa. L'estadista més important d'aleshores era [[Pèricles]], que utilitzaria el tribut dels membres de la [[Lliga de Delos]] per a construir el [[Partenó]] i altres monuments de la Grècia clàssica. A mitjan segle V aC, la Lliga s'havia convertit en l'imperi d'Atenes, un canvi simbolitzat per la transferència de la tresoreria de Delos al Partenó el 454 aC.
La riquesa d'Atenes va atreure intel·lectuals i artistes de tota Grècia. L'estat atenès també va patrocinar l'educació i les arts, especialment l'arquitectura. Atenes es va convertir en el centre de la literatura, la filosofia i les arts. Alguns dels grans personatges de la cultura occidental i de la història intel·lectual van viure a Atenes durant aquest període: els dramaturgs [[Èsquil]], [[Aristòfanes]], [[Eurípides]] i [[Sòfocles]]; els filòsofs [[Aristòtil]], [[Plató]] i [[Sòcrates]]; els historiadors [[Heròdot]], [[Tucídides]] i [[Xenofont]]; el poeta [[Simònides de Ceos|Simònides]], i l'escultor [[Fídies]]. La ciutat es va convertir, en paraules de Pèricles, en "l'escola de Grècia".
|
