'''Isabel de Villena''' fou una religiosa i escriptora valenciana [[protofeminista]] del [[segle XV]].<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Exposició dones escriptores |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2008|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_dones_escriptores.pdf|consulta=20 d'agost de 2013}}</ref>
Va néixer el 14301428, probablement a [[València]], filla il·legítima d'[[Enrique de Villena|Enric de Villena]], noble desdendent del casal reial de Barcelona; era també besnéta del primer duc de Gandia, Alfons el Vell. Va ser batejada amb el nom d'Elionor, molt comú a la seua família, i va viure des de petita a la cort de [[Maria de Castella]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles! 65 dones oblidades de la història.|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=61|isbn=9788439396079}}</ref> com la resta de dones descendents dels aspirants al tron d'Aragó en l'interregne que va acabar amb el [[compromís de Casp]], dones que els Trastàmares van casar (de grat o forçades) amb aliats seus. El [[1445]] va professar en el nou [[monestir de la Trinitat]] de les [[clarisses]] de València (regla de Tordesillas), on va prendre el nom d'Isabel, potser en record de la reina santa de la família d'Aragó, i on seria elegida abadessa el [[1463|1462]].
Isabel de Villena va impulsar les obres del convent de la Trinitat, i el va convertir, gràcies a les substancioses donacions que captava, en una joia del gòtic valencià tardà.
