Revisió del 08:42, 30 abr 2019 modifica 88.10.102.112 (discussió) nom Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 08:44, 30 abr 2019 modifica desfés 88.10.102.112 (discussió) dates i gentilici Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 6: \|bandera = Bandera dels Prats de Rei.png \| escut = Escut dels Prats de Rei.svg \|gentilicis = ~~Pradenc~~Els prats de reienc, ~~pradenca~~els prats de reienca \| codi = 081705 \| codi_postal = Línia 21: == Etimologia == L'origen del ~~topònim~~pollònim ''els Prats de Rei'' es remunta al [[segle X\|segle IV a.C]], on apareix per primer cop el topònim llatí ''ipsos pratos'' ("els prats" de rei), perquè era una vila de jurisdicció reial.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Moran, Batlle, Rabella\|nom=Josep, Mar, Joan Anton\|títol=Topònims catalans: etimologia i pronúncia\|url=https://books.google.es/books?id=gTdkUUq4XDUC&pg=PA128&lpg=PA128&dq=els+prats+de+rei+etimologia&source=bl&ots=reNBWoLJj1&sig=nahfEc787k7s9Ij2_ETt4iJVQ8w&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjAkfyTkMbOAhVDyRQKHYWQD9EQ6AEINjAE#v=onepage&q=els%20prats%20de%20rei%20etimologia&f=false\|edició=2002\| editorial=Serra d'Or\|lloc=Abadia de Montserrat\|pàgines=128\|isbn=8484154319}}</ref> No obstant, fins al [[segle XV]] el topònim oficial va ser ''Prats de Segarra'', moment en què es va canviar a ''Prats de Rei''. Aquest topònim, tanmateix, es canvià durant la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] a ''Prats d'Anoia'',<ref name=":0"/> encara que poc després d'acabar la [[Guerra civil\|Guerra Civil]] i com a conseqüència la victòria del [[Franquisme\|règim franquista]] passà a anomenar-se oficialment ''Prats del Rey''. Quatre dècades més tard, el 1981, el topònim oficial passà a anomenar-se els Prats de Rei, topònim actual. == Història == Els Prats de Rei era situat el ''Municipium Sigarrensis'', que centrava aquest territori a l'[[Antiga Roma\|època romana]] (encara que algunes fonts l'han situat a [[La Manresana (els Prats de Rei)\|la Manresana]]). La vella capitalitat, però, és òbvia per la relativa riquesa d'aigua del lloc. [[Calaf]] només va prendre el relleu en importància a partir de l'[[alta edat mitjana]], quan les condicions de defensa i de seguretat es valoraren més que no pas les comoditats d'aigua i de conreus. L'ocupació romana va ser continuada pel poblament medieval, i el primer document conegut és la donació del lloc a [[Santa Cecília de Montserrat]] el 945 pels comtes [[Sunyer]] i [[Riquilda]]. Sembla que aquesta donació no va tenir cap efectivitat concreta i foren els [[Comte de Barcelona\|comtes de Barcelona]] qui continuaren senyorejant la vila i el terme, i entorn del [[1070]] feren [[Consagració\|consagrar]] una nova església com a parroquial de la població. El [[1126\|1]]24 el [[bisbe de Vic]], a instàncies i amb voluntat del comte [[Ramon Berenguer III]], de la seva muller [[Dolça de Provença]] i dels seus fills [[Ramon Berenguer IV\|Ramon Berenguer]] i [[Berenguer Ramon I\|Berenguer Ramon]], va cedir a Bermon, patriarca del [[Basílica del Sant Sepulcre\|Sant Sepulcre de Jerusalem]], i a Guerau, prior de l'orde de canonges regulars del Sant Sepulcre, l'església de [[Santa Maria dels Prats de Rei\|Santa Maria dels Prats]] i les seves sufragànies de [[Sant Andreu de la Manresana]] i de [[Sant Ermengol]]. Alguns anys després el rei [[Alfons el Cast]] erigiria la vila reial dels Prats amb una carta de franquesa datada el 6 de desembre de [[1188]], per la qual se cedia a tots els qui habitessin a la vila les seves cases i horts en franc [[alou]]. Els concedí altres franqueses i en especial mercat propi cada dimecres i una fira el darrer dia de juliol. També els va prometre que la vila seria sempre de domini reial.

Els Prats de Rei: diferència entre les revisions