Oleta i Èvol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
enllaços |
||
Línia 35:
És un terme allargassat de nord-oest a sud-est, format bàsicament per la vall de la [[Ribera d'Èvol]] des del seu naixement en el circ de muntanyes on hi ha el [[Gorg Negre (Èvol)|Gorg Negre]], un dels tres estanys cantats per [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]] en el Cant XII del seu poema ''[[Canigó (poema)|Canigó]]'' fins a la seva desembocadura en la [[Tet]]. L'extrem nord-oest del terme actual d'Oleta i Èvol, que corresponia a una part de l'antiga comuna d'[[Èvol]], és un circ format per muntanyes prou altes: [[Puig d'Escotó]], de 2.292 m alt, al sud, per la Serra de la Pelada cap al [[Puig de la Pelada]], de 2.370, al sud-oest, després cap al [[Puig de Passaduc]], de 2.321,2, a l'oest, cap al Roc del Clot dels Gorgs, de 2.351,3, al nord-oest, cap a la [[Collada del Gorg Negre]], de 2.143,8, i el [[Pic de la Creu]], de 2.164,7, al nord-est tots dos, després per la Serra de la Font de Mills, cap al [[Coll de Portus]], de 1.739,1. Al centre d'aquest circ de muntanyes es troba el Gorg Negre, ja esmentat. La sortida d'aquesta vall de muntanya, al sud-est, és la Molina, antic molí, on actualment hi ha un refugi de muntanya, a 1.545 m alt. Totes aquestes muntanyes formen part dels vessants meridionals del massís d[[el Madres]].
A partir de la Molina comença la vall mitjana de la Ribera d'Èvol, que discorre entre les carenes de muntanyes que davallen de les muntanyes esmentades. A ponent, al límit amb [[Censà]] és el pendís que davalla cap al sud des del Puig d'Escotó. Després ja al límit amb [[Orellà]], el termenal ja no és exactament la carena que marca el límit de la vall de la Ribera d'Èvol, ja que no segueix de forma tan precisa el límit geogràfic natural, sinó que va davallant pel vessant de llevant de la carena de muntanyes. Així, va baixant progressivament des dels 2.292 del Puig d'Escotó fins als 611,5 a prop del Pont de Cerdanya, a l'extrem occidental de la població d'Oleta. Quan aquest termenal arriba al Pont de Cerdanya, el terme d'Oleta i Èvol forma una mena d'apèndix cap al sud-oest, pel qual discorren la carretera general i el traçat del ferrocarril, i on hi ha l'arrencament de les carreteres d'[[Èvol]] i [[Orellà]] d'una banda, i de [[Marians (Soanyes)|Marians]] i [[Soanyes]] de l'altra.
Pel costat de llevant, el termenal entre Oleta i Èvol i [[Noedes]] sí que segueix clarament una carena, l'existent entre el Coll de Portús, ja esmentat, i el [[Mont Coronat]], de 2.170 m alt. En aquesta muntanya comença el termenal amb [[Jújols]], des d'on davalla cap al sud, lleugerament decantat al sud-est, aquest termenal no segueix clarament cap carena, sinó que alternen les petites valls que van travessant amb carenes que només travessa. La línia termenal s'adreça al Roc de Cantallops, de 1.844 m alt, el Roc de les Malleres, de 1.616,7, el Pla de la Roca, de 1,353,4 i davalla fins a tocar la carretera general, travessa la Tet, cap als 560 m alt, i forma una mena de bossa a la riba dreta del riu on es troba la [[Bastida d'Oleta]]. El riu Tet és, en la seva major part, el límit meridional de la comuna. El punt més baix del terme és la llera de la Tet, al límit amb [[Serdinyà]], entre Riells i la Bastida d'Oleta, a 558 m alt.
Línia 98:
=== Orònims ===
Alguns dels topònims del terme d'Oleta i Èvol reflecteixen indrets geogràfics i formes de relleu específics, com [[Obaga|obagues]]: Bac de Font de Mill, Bac de la Garriga, Bac del Barzer, Bac de l'Encantada, Bac de Lladorses, Bac del Quinsà, Bac del Reganet, Bac dels Carboners, Bac dels Pudents, Bac de Tuïr i Bac Ramatxet; [[balç]]os: el Balç (pronunciat ''Bauç'') de Polles; [[bosc]]s: [[Bosc Comunal d'Oleta]], Bosc de Bones, Bosc de Campilles, Bosc de la Pinosa, Bosc dels Fraus, Bosc de Pinosell i Bosc d'Escotó; [[Clotada|clot]]s: Clots del Gorg i Clots d'en Beç; [[Collada|colls]]: [[Collada del Gorg Negre]], [[Collada d'en Potis]], [[Coll Diagre]], [[Coll de Portus]]; [[Coma (geografia)|comes]]: la Coma, la Coma de Campilles, la Coma del Fornàs, els Comalls, les Comelles Altes, les Comelles Baixes, les Comes, la Cometa; [[Muntanya|muntanyes]]: Cim del Pla de la Valleta, [[Mont Coronat]], el [[Pic de la Creu]], el [[Puig de la Pelada]], el Puig del Gorg, el [[Puig de Passaduc]], el Pic o [[Puig d'Escotó]]; [[Pla (geografia)|plans]]: el Pla de l'Arca (nom ja antic), el Pla de la Roca, el Pla de la Valleta, el Pla del Gorg, el Pla de l'Orri, el Pla de Mont Coronat, el Pla de Tuïr, el Planell de Bordol, el Planell de Miquel i Planell Llobí; [[Roca (geologia)|roques específiques]]: Roca Corba, Roca de l'Eixart, Roca del Duc, Roca Roja (dues de diferents), Roca Senyalada, Roca de Cantallops, Roca de Font Sabiola, Roca de Guillem Riu, Roc de l'Abeurador de Cleranell, Roc de la Coma del Fornàs, Roc de la Francol, Roc de la Galderica, Roc de la Jaça d'en Grau, Roc de l'Àliga, Roc de la Llobatera, Roc de la Mollera, Roca de la Torrella, Roc de la Secallosa, Roc de la Serra, Roc de la Serra de Coma Madrona, Roc del Bac de la Font de Mill, Roc del Bac del Barzet, Roc del Barri d'en Naudi, Roc del Camp de Josep Hulló, Roc del Camp de la Pujola, Roc del Cim del Pas de la Roca, Roc del Coll Diagre, Roc del Frau del Moliner, Roic del Lloser, Roc del Mig, Roc del Mont Coronat, Roc de l'Oliu, Roc de l'Ós, Roc del Planell de Miquel, Roc del Puig de la Roca, Roc del Quinsà, Roc dels Carboners, Roc dels Clots del Gorg, Roc dels Comalls, Roc o Creu del Serrat de l'Home, Roc del Serrat de l'Oller, Roc del Serrat d'Ocellons, Roc dels Moros, Roc del Solà de Catlles, Roc del Solà del Mig, Roc del Solà de Molleres, Roc del Sorrar de Jaulent, Roc del Xiorre, Roc de Maria, Roc d'en Bordo, Roc d'en Fetbalt, Roc de Pilars, Roc Foradat, Roques Blanques i la Roqueta; [[Serra (accident geogràfic)|serres i serrats]]: la Serra, Serra de Coma Madrona, Serra de la Pelada, Serra del Bosc dels Clots d'en Beç, Serrat de Fonts, Serrat de la Font de Mills, Serrat del Camp del Pas, Serrat del Lloser, Serrat de Trensanes, Serrat d'Ocellons i Serrat Gallifer, i [[Solana|solanes]]: Solà de la Garriga, Solà de la Major, Solà de la Valleta, Solà del Marginès, Solà del Mig, Solà del Peiró, Solà del Plet, Solà del Vinyer, Solà de Serra, Solà d'Espinacalç i Solà d'Espolla.
=== El terme comunal ===
Línia 111:
D'Oleta parteixen dues carreteres locals: la D - 4 (Oleta - [[Matamala]]), carretera amb moltes variants, que uneix Oleta i la carretera general amb tots de pobles: [[Orellà]] (carretera D - 4b), [[Orellà]] (D - 4b), [[Aiguatèbia]] i [[la Llaguna]] (D - 4c), [[Talau]] (D - 4d), [[Censà]] (D - 4e), [[Caudiers de Conflent]] (D - 4f), [[Ralleu]] i Matamala. Aquesta carretera mena fins a [[Èvol]] i [[Tuïr d'Èvol]] a través de la variant D - 4a en 3 quilòmetres.
També hi ha la D - 57 ([[Nyer]] - [[Jújols]], que uneix en 5 quilòmetres cap al nord-est Oleta i Jújols, i cap al sud-est, Oleta amb [[Marians (Soanyes)|Marians]] (per la variant D - 57a), en 7 quilòmetres, [[Soanyes]] (per la variant D - 57b), en 9, i [[Nyer]], en tres quilòmetres.
=== Ferrocarril ===
| |||