Florència: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m Robot posa l'article correcte a la Itàlia
Línia 122:
El [[28 d'abril]] del [[1859]] un govern provisional va prendre el poder, va forçar la fugida del gran duc [[Leopold II de Toscana|Leopold II]], que es va exiliar. El cap del govern, [[Ubaldino Peruzzi]], va oferir la dictadura al rei de Sardenya que va acceptar el [[10 de maig]] del [[1859]] i va nomenar un comissari reial a Florència (el comte Carlo Boncompagni di Mombello). La corona a l'exili va passar a [[Ferran IV]] el [[21 de juliol]] del [[1859]], però fou declarat deposat el [[16 d'agost]] del [[1859]] pel nou cap del govern provisional, baró Bettino Ricasoli.
 
El [[3 de desembre]] del [[1859]] Toscana, Mòdena, Parma i Piacenza van formar les [[Províncies Unides de l'la Itàlia Central]] amb capital a Florència, i amb un govern presidit pel comte Carlo Boncompagni di Mombello, i [[Eugeni Manel de Savoia-Carignan]], príncep de Carignan, com a cap d'estat, que va durar fins al [[22 de març]] del [[1860]] quan les províncies unides foren declarades annexionades al [[Regne de Sardenya]], amb una àmplia autonomia, assolint el príncep Eugeni el càrrec de lloctinent reial i el baró [[Bettino Ricasoli]] el de governador general amb seu a la ciutat. Aquesta situació va durar fins al [[9 d'octubre]] del [[1861]] quan l'autonomia fou abolida i el territori difuminat dins el Regne de Sardenya o Itàlia on Florència va ser capital d'una província.
 
Florència va prendre el lloc de [[Torí]] com a capital d'Itàlia el [[1865]] i va hostatjar el primer [[parlament]] de la nació, però la capital va passar a [[Roma]] sis anys després, quan aquesta fou annexada al regne. Al [[segle XIX]] la població de Florència es va doblar, i es va triplicar al [[segle XX]] amb el creixement del turisme, del comerç, dels serveis financers i de la indústria. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] la ciutat fou ocupada durant un any per [[alemanys|Alemanya]] (1943-1944). El [[novembre]] del [[1966]], una bona part del centre urbà va patir la gran riuada de l'Arno, que va danyar molts tresors artístics.