Golf de Biscaia: diferència entre les revisions

El '''golf de Biscaia''' (en [[castellà]]: ''Golfo de Vizcaya'', en [[basc]]: ''Bizkaiko golkoa'', en [[francès]]: ''golfe de Gascogne'', en [[gallec]]: ''O golfo de Biscaia'', en [[occità]]: ''golf de Gasconha'', en [[bretó]]: ''Pleg-mor Gwaskogn'') és un ampli [[golf]] de l'[[oceà Atlàntic]] Nord localitzat a la part occidental d'[[Europa]]. S'estén des del [[cap Ortegal]] a [[Galícia]] ([[Espanya]]) fins a la punta de Pern a l'illa d'Ouessant, a [[Bretanya]] ([[França]]). Banya les costes de les comunitats autònomes espanyoles de [[Galícia]], [[Astúries]], [[Cantàbria]] i el [[País Basc]], així com les regions franceses d'[[Aquitània]], [[Poitou-Charentes]], [[País del Loira]] i [[Bretanya]].

La seva costa al sud és escarpada, amb multitud de penya-segats entre els quals s'obren platges i petites badies, generalment en les desembocadures dels rius ( que solen ser en forma de ries ). Destaquen la rasa mareal de la costaguipuzcoana, entre Deba i Zumaya ( que s'estén en menor mesura fins a Ondarroa ), i les platges de Gijón, Llanes, Laredo, Comillas, Laga, Deba, Zarauz o Sant Sebastià, mentre que la costa francesa és recta, baixa i sorrenca, amb dunes i nombrosos pantans, del sud fins a la desembocadura del Loira, al terç nord, a la costa de Bretanya, alternen trams rocosos i elevats, amb nombroses cales, badies i àmplies platges d'arena. Els rius que desemboquen a la costa sud d'aquest golf són de curt recorregut, com tots els del vessant cantàbric. En canvi els de la costa est ( Garona que desemboca a la ciutat de Burdeoso Loire) tenen un gran recorregut, tornant a ser de curs curt al nord ( a Bretanya ). Entre els espanyols destaquen el Nalón, sent el riu més llarg i cabalós de l'àrea espanyola, el Nervión, que forma la ria de Bilbao, i el Bidasoa, que marca en part la frontera entre França i España. El corrent de Nadal, que recorre tota la costa cantàbrica d'oest a est, arriba al golf de Biscaia arrossegant tota classe d'objectes fins a xocar amb la costa continental, el que l'obliga a pujar al nord i morir. Aquest corrent és la culpable que l'abocament de chapapote o galipot delnaufragio del Prestige arribés fins a les costes franceses des de més enllà de la ciutat de La Corunya ( Galícia ). Els vents forts del nord-oest que el recorren s'originen en les baixes pressions centrades sobre lasIslas Britàniques i el mar del Nord, combinades amb l'anticicló de les Azores.Respecto a la batimetria, el golf de Biscaia presenta dues plataformes continentals separades per una àmplia plana abissal amb una profunditat màxima de 2.789 m. Aquesta plana va ser creada per la separació i rotació de la placa ibèrica pel que fa a l'eurasiàtica. El límit entre ambdues plataformes està definit per la fossa de Capbreton, un estret fiord submarí de 2.100 m de profunditat i 150  km de llarg que s'acosta enfront del port de Capbreton, al departament francès de les Landas.Esta disposició batimètrica i l'orientació nord-oest del Golf de Biscaia fan que estigui especialment exposat als temporals provinents de l'Atlàntic Nord. Com que l'estreta plataforma continental de la costa sud no oposa resistència a aquestes tempestes, les onades poden arribar a una alçada considerable en aquesta costa, especialment davant de la fossa de Capbreton.

Una línia que uneix el&nbsp;cap Ortegal&nbsp;amb l'extrem occidental d'Ouessant&nbsp;(punta de Pern) a través d'aquesta illa a l'extremo oriental del mateix (Lédénès) i des d'allà, cap a l'Est, sobre el paral·lel 48°&nbsp;28′&nbsp;N fins a la costa de Bretanya.<ref>Limits of oceans and seas, págpàg. 9.</ref>

{{ORDENA:Golf De Biscaia}} <!--ORDENA generat per bot-->