Diferència entre revisions de la pàgina «Teodor Baró i Sureda»

cap resum d'edició
(Normalització d'adreces)
Llicenciat en filosofia.<ref name="Diccionari"/> D'idees liberals moderades, des del 1865 va formar part de diversos cercles liberals. El [[1874]] fou nomenat regidor de l'[[ajuntament de Barcelona]].<ref name="Diccionari"/> Es va unir al [[Partit Liberal Fusionista]] amb el que fou elegit diputat per [[Barcelona]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1881]] i [[eleccions generals espanyoles de 1884|de 1884]], arribant presidir el Comitè Provincial Fusionista.<ref name="Diccionari"/> També fou nomenat [[governador civil]] de [[província de Màlaga|Màlaga]] (1883), [[província de Sevilla|Sevilla]] (1884) i [[província de la Corunya|la Corunya]] (1885). També fou nomenat Director General de Beneficència i Sanitat, des d'on va organitzar el cos de Sanitat Marítima, i després Delegat d'Ensenyament Primari en els diferents governs liberals.<ref name="Diccionari"/> Alhora, era director de la ''[[Crónica de Cataluña]]'' des del [[1879]],<ref name="Diccionari"/><ref>VALLÈS, Carles. Diccionari de l'alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984 189 p. vol. I: {{ISBN|84 85874 10 2}}</ref> que donava suport a la política de [[Práxedes Mateo Sagasta]], perjudicial als interessos catalans i enfrontat a la línia política de [[Francesc de Paula Rius i Taulet|Rius i Taulet]]; fet que el va obligar a presentar-se pel districte de [[Xinzo de Limia]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1886]]. Fou escollit novament diputat, aquest cop pel districte de Figueres, a les [[eleccions generals espanyoles de 1893]], i fou un dels mantenidors dels [[Jocs Florals]] del Barcelona de 1896. Finalment, a partir del [[1898]], es aproximar al reformisme de [[Polavieja]].<ref name="Diccionari"/>
 
Es va incorporar al ''[[Diari de Barcelona]]'', del quequal en fou nomenatserà director adues vegades: la primera entre 1902 i 1903 amb la mort de [[Joan Mañé i Flaquer]] eli finalment entre [[1906]], i li1912 arran de la destitució de Miquel dels Sants Oliver. Durant rels seus mandats, el "Diario" donàadquirí un tarannà més conservador. EL 1902 va ingressar a l'[[Acadèmia de Bones Lletres]] i va escriure el tractat ''El periodismo'' (1902), en què detalla les seves anècdotes personals, la seva teoria sobre la funció del periodisme, estil i gèneres, l'ètica professional, el bilingüisme (adoptà un to moderat proper a [[Gaziel]]) i model [[hemerològic]]. També va escriure algunes peces de costums en català. Fou membre numerari de la [[Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola]].<ref name="Diccionari"/>
 
==Obra literària==
550

modificacions