Diferència entre revisions de la pàgina «Carl von Linné»

112 bytes afegits ,  fa 11 mesos
error refes
(error refes)
[[Fitxer:LA2-Rashult-2.jpg |thumb|esquerra|Lloc de naixement de Linné a [[Råshult]]]]
[[Fitxer:Linnaea borealis.jpg |thumb|esquerra|L'interès precoç de Linné per les flors es reflecteix en un treball més propi d'un adult; ''[[Linnaea borealis]]'' es convertiria en el seu emblema personal]]
Carl von Linné nasqué a [[Råshult]] ([[Småland]], Suècia) el [[23 de maig]] del [[1707]]. Era el primer fill de Nils Ingemarsson Linnaeus i Christina Brodersonius. Els avantpassats de Nils havien estat camperols o sacerdots des de feia moltes generacions. El seu pare era [[botànica|botànic]] aficionat, [[ministre (protestantisme)|ministre]] [[Luteranisme|luterà]] i [[capellà]] del petit poble de Stenbrohult, a Småland. La seva mare, Christina, era filla del [[rector]] de Stenbrohult, Samuel Brodersonius. Més tard, nasqueren tres filles i un altre fill, Samuel, que acabaria succeint el seu pare com a rector de Stenbrohult i escriuria un manual sobre [[apicultura]].<ref name="Blunt12">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 12</ref><ref name="Stöver8">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 8</ref><ref name="Broberg10">[[#Broberg|Broberg,Gunnar]], pàg. 10</ref> Un any després del naixement de Linné, morí el seu avi Samuel, i son pare Nils es convertí en el rector de Stenbrohult. Així doncs, Linné i els seus pares es traslladaren a la [[rectoria]] i deixaren la casa de capellà on havien viscut.<ref name="Blunt13">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 13</ref><ref name="nationalgeographic2007">{{ref-publicació|article=The Name Giver|publicació=National Geographic|data=juny de 2007|nom=David|cognom=Quammen|pàgina=1|url=http://ngm.nationalgeographic.com/2007/06/linnaeus-name-giver/david-quammen-text/1|consulta=25-06-2010}}</ref>
 
Ja als primers anys, Linné semblava mostrar interès per les plantes i en particular per les flors. Quan estava preocupat o enfadat, li donaven una flor i immediatament es calmava. Nils passava molt de temps al jardí i sovint mostrava flors a Linné, ensenyant-li'n els noms.<ref name="nationalgeographic2007"/> Aviat Linné aconseguí la seva pròpia parcel·la de terra al jardí de son pare, on pogué cultivar plantes.<ref name="Blunt15-16"/>
 
==== Educació bàsica ====
El seu pare començà a ensenyar-li ja de ben petit [[llatí]], [[religió]] i [[geografia]], però quan Linné tenia set anys considerà que era millor que tingués un educador. Sos pares escolliren Johan Telander, fill d'un [[yeoman|granger]] local. Telander no era apreciat per Linné, que més tard escriuria en la seva autobiografia que «era més apte per a extingir el talent d'un nen que per a desenvolupar-lo».<ref name="Blunt15-16">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 15-16</ref> Dos anys després de començar els estudis, fou enviat a l'Institut d'Ensenyament Secundari de [[Växjö]].<ref name="Stöver5-6"/> Linné rarament estudiava, però sovint sortia al camp per buscar plantes. No obstant això, aconseguí arribar al darrer any de l'escola elemental el 1717, a l'edat de quinze anys. Aquest curs era impartit pel director de l'escola primària, Daniel Lannerus, interessat en la botànica. Lannerus s'adonà de l'interès de Linné per la botànica i li donà classes al seu jardí. També li presentà Johan Rothman, el metge estatal de Småland i professor de l'Institut de Växjö. Rothman, que per ser metge en aquella època també sabia de botànica, amplià l'interès de Linné per la botànica i contribuí a despertar-li interès per la [[medicina]].<ref name="Blunt15-16"/><ref name="Stöver5-6">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 5-6 </ref>
 
El 1724, després d'haver passat els darrers set anys a l'institut, Linné accedí a l'Institut de Växjö. S'hi estudiava principalment [[teologia]], [[grec]], [[hebreu]] i [[matemàtiques]]; un currículum dissenyat pels aspirants a ser futurs sacerdots.<ref name="Stöver5-6"/><ref name="Blunt16-17">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 16-17</ref> Al darrer any d'institut, el seu pare, Nils, acudí a preguntar als professors com progressaven els estudis de Linné; se sorprengué en descobrir que, segons la majoria d'ells, «Linné mai no seria un bon estudiant». Tanmateix, Rothman suggerí tot convençut que Linné podria tenir futur en medicina. Rothman s'oferí a acollir-lo a casa, a Växjö, i a ensenyar-li [[fisiologia]] i botànica. Nils, molt agraït, acceptà aquesta oferta.<ref name="Blunt17-18">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 17-18</ref><ref name="Stöver8-11">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 8-11 </ref>
 
=== Universitat ===
[[Fitxer:Carl von Linné i Lund.jpg |thumb|esquerra|Estàtua de Linné com a universitari a [[Lund]]]]
[[Fitxer:Linné-Praeludia Sponsaliorum Plantarum.jpg |thumb|esquerra|Descripció de la [[pol·linització]] en ''Praeludia Sponsaliorum Plantarum'' (1729)]]
Rothman educà Linné per veure que la botànica era un tema seriós i no un simple entreteniment. També l'ensenyà a classificar plantes segons el sistema de [[Joseph Pitton de Tournefort|Tournefort]]. Linné també aprengué sobre la sexualitat de les plantes segons [[Sébastien Vaillant]].<ref name="Blunt17-18"/> El 1727, amb 21 anys, es matriculà a la [[Universitat de Lund]], a [[Escània]].<ref name="Blunt18">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 18</ref><ref name="Stöver13">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 13</ref> Tingué com a tutor el metge de la ciutat, Kilian Stobaeus, que l'allotjà a casa seva. Allà pogué fer servir la biblioteca del metge, que tenia molts llibres sobre botànica, i assistir lliurement a les seves conferències.<ref name="Blunt21-22">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 21-22</ref><ref name="Stöver14-15">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 14-15</ref> En el seu temps lliure, Linné explorava la flora d'Escània juntament amb estudiants que compartien els mateixos interessos.<ref name="Stöver14-15"/>
 
==== Uppsala ====
L'agost del 1728, Linné decidí marxar a la [[Universitat d'Uppsala]] seguint el consell de Rothman, que creia que era la millor opció tant si Linné volia estudiar medicina com si escollia la botànica. Rothman feu aquesta recomanació per als dos professors que ensenyaven a la facultat mèdica d'Uppsala, [[Olof Rudbeck el Jove]] i [[Lars Roberg]]. Tant Rudbeck com Roberg havien estat sens dubte bons professors, però en aquella època ja eren grans i tenien poc d'interès per ensenyar. Rudbeck, per exemple, havia deixat de donar classes en públic i deixava que altres persones menys preparades ho fessin en lloc seu. Així doncs, les classes de botànica, zoologia, farmacologia i anatomia no eren les òptimes.<ref name="Blunt23-25">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 23-25</ref> A Uppsala, Linné trobà un nou benefactor, [[Olof Celsius]]. Olof era catedràtic de [[teologia]] i botànic aficionat.<ref name="Blunt31-32">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]] pàg. 31-32</ref> Olof acollí Linné a casa seva i li obrí la seva biblioteca, que era una de les biblioteques de botànica més riques de Suècia.<ref name="Stöver19-20">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 19-20</ref>
 
El 1729, Linné escrigué la tesi ''Praeludia Sponsaliorum Plantarum'' sobre la [[monoècia|sexualitat de les plantes]]. Això cridà l'atenció d'Olof Rudbeck, que el maig del 1730 l'escollí per començar a impartir classes a la universitat, tot i que Linné només era estudiant de segon any. Les classes eren molt populars i Linné podia parlar per a una audiència de 300 persones.<ref name="Blunt32-34">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 32-34</ref> Al mes de juny, Linné es traslladà de la casa de Celsius a la de Rudbeck per fer de tutor i ensenyar als tres més joves dels seus vint-i-quatre fills. La seva amistat amb Celsius no es perdé i continuaren anant junts a expedicions botàniques.<ref name="Blunt34-37">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 34-37</ref> Durant aquell hivern, Linné començà a dubtar del sistema de classificació de Tournefort i decidí crear-ne un de propi. El seu pla consistia a dividir les plantes segons el nombre d'[[androceu|estams]] i [[carpel|pistils]]. Començà a escriure unes quantes anotacions que més tard es convertirien en llibres, com per exemple ''[[Genera Plantarum]]'' i ''Critica Botanica''. També publicà el llibre ''Adonis Uplandicus'' sobre les plantes cultivades al seu jardí.<ref name="Blunt2001-36-37">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 36-37 </ref>
 
L'anterior ajudant de Rudbecks, Nils Rosén, tornà a la Universitat el març del 1731 ja llicenciat en medicina. Rosén començà a impartir classes d'anatomia i intentà apropiar-se de les de botànica de Linné, cosa que Rudbeck evità. Rosén fou el tutor de Linné en medicina fins al desembre. Al desembre, Linné tingué una "disputa" amb la dona de Rudbeck i hagué de marxar de casa seva, si bé sembla que la relació amb Rudbeck quedà indemne. Aquell Nadal, Linné tornà a Stenbrohult per visitar els seus pares per primera vegada des de feia gairebé tres anys. Els sentiments de la seva mare per ell s'havien refredat des que havia decidit no convertir-se en sacerdot, però es mostrà complaguda quan veié que estava ensenyant a la universitat.<ref name="Blunt2001-36-37"/><ref name="Anderson40">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 40 </ref>
Linné començà el viatge el 22 de maig. Anava a peu i a cavall, portant el seu diari, manuscrits botànics i [[ornitologia|ornitològics]] i fulls per a prémer plantes. Trigà onze dies a arribar al seu primer objectiu, [[Umeå]], baixant del cavall sempre que podia per examinar una flor o una roca.<ref name="Anderson43-44">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 43-44</ref> Estava especialment interessat en les [[molsa|molses]] i el [[liquen]], aquest últim una part principal de l'alimentació dels [[ren]]s, un animal comú a Lapònia.<ref name="Anderson46">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 46</ref> Després, arribà a [[Gävle]], on trobà grans quantitats de ''Campanula serpyllifolia'', una [[planta reptant]] perenne que es convertiria en la seva favorita i que, més tard, seria rebatejada com a ''[[Linnaea borealis]]''.<ref name="Blunt2001-42-43">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 42-43 </ref>
 
Després de Gävle, Linné continuà el viatge cap a [[Lycksele]], una ciutat més allunyada de la costa del que mai havia viatjat fins aleshores, examinà [[anàtids]] pel camí. Després de cinc dies arribà a la ciutat, on s'hostatjà amb el pastor i la seva muller.<ref name="Blunt2001-42-43"/> A començaments de juny tornà a Umeå després d'haver passat alguns dies a Lycksele, on aprengué més sobre els costums dels sami.<ref name="Blunt2001-45-47">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 45-47 </ref> Des d'Umeå viatjà cap al nord, a les [[muntanyes Escandinaves]], passant per la Vella Luleå, on rebé un barret de dona sami.<ref name="Anderson50-51">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 50-51</ref> Creuà la frontera noruega a [[Sørfold]], a uns 300 km de la Vella Luleå.<ref name="Blunt2001-55-56">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 55-56</ref> Posteriorment viatjà a [[Kalix]], on aprengué sobre els [[assaig metal·lúrgic|assajos metal·lúrgics]]. A mitjan setembre, emprengué el viatge de retorn a Uppsala, travessà Finlàndia i agafà el vaixell a [[Åbo]]. Hi arribà el 10 d'octubre, cloent un viatge de sis mesos de durada i uns 2.000 quilòmetres de recorregut; havent recollit i observat una gran quantitat de plantes, [[ocell]]s i roques.<ref name="Blunt2001-63-65">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 63-65</ref><ref name="Blunt39-42">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 39-42</ref><ref name="Broberg29">[[#Broberg|Broberg, Gunnar]], pàg. 29</ref> Tot i que Lapònia és una regió sense gaire [[biodiversitat]], Linné fou capaç de trobar i descriure un centenar de plantes fins aleshores desconegudes. Les seves troballes serien més tard la base del llibre ''Flora Lapponica''.<ref name="nationalgeographic2007"/><ref name="Stöver38-39">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 38-39 </ref>
 
El 1734, Linné viatjà a [[Dalarna]] amb un petit grup d'estudiants. El viatge, finançat pel governador de Dalarna, tenia com a objectiu catalogar [[recursos naturals]] coneguts i descobrir-ne de nous, però també adquirir informació sobre les activitats de mineria [[Noruega|noruegues]] a [[Røros]].<ref name="Broberg29"/>
De retorn a Uppsala, la relació de Linné amb Nils Rosén empitjorà i acceptà àvidament una invitació de l'estudiant Claes Sohlberg per passar les vacances de [[Nadal]] a [[Falun]] amb la seva família. El pare de Sohlberg era inspector de mineria i permeté a Linné visitar les mines properes a Falun.<ref name="Blunt2001-74">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 74</ref> També li suggerí que marxés amb el seu fill a [[Països Baixos|Holanda]] per continuar educant-lo amb un sou anual. En aquella època, Holanda era un dels llocs més venerats pels especialistes en ciències naturals i un lloc habitual per als suecs per fer el doctorat. Linné, interessat en tot això, acceptà.<ref name="Blunt2001-78-79">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 78-79 </ref>
 
L'abril del 1735, Linné i Sohlberg marxaren als [[Països Baixos]]. Linné es doctorà en medicina a la [[Universitat de Harderwijk]].<ref name="Stöver71">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 71</ref> Pel camí s'aturaren a [[Àrea metropolitana d'Hamburg|Hamburg]], on es trobaren amb l'alcalde, que orgullosament els mostrà una meravella de la natura que posseïa: les restes embalsamades d'una [[hidra de Lerna]] de set caps. Linné veié immediatament que era falsa, i que es tractava en realitat d'una col·lecció de mandíbules i potes de mosteles enganxades a pell de serp. La procedència de l'hidra feu pensar a Linné que havia estat fabricada per monjos per representar la [[Bèstia de la Revelació|bèstia de la revelació]]. Tot i que això provocà un gran disgust a l'alcalde, Linné feu públiques les seves observacions i els somnis de l'alcalde de vendre l'hidra per una suma enorme s'arruïnaren completament. Tement la seva venjança, Linné i Sohlberg marxaren ràpidament d'Hamburg.<ref name="Anderson60-61">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 60-61</ref><ref name="Blunt90">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 90 </ref>
 
Linné començà el seu grau immediatament després d'arribar a [[Harderwijk]]. Primer, lliurà una tesi sobre la causa de la [[malària]] que havia escrit a Suècia. A continuació, defensà la seva tesi en un debat públic. El pas següent fou un examen oral i el diagnòstic d'un pacient. En menys de dues setmanes, es graduà i es convertí en doctor a l'edat de 28 anys.<ref name="Anderson60-61"/><ref name="Blunt94">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 94</ref> A l'estiu, Linné trobà un amic d'Uppsala, [[Peter Artedi]]. Abans de marxar d'Uppsala, Artedi i Linné havien decidit que si un d'ells moria, el supervivent hauria d'acabar el treball de l'altre. Deu setmanes després, Artedi s'ofegà en un dels [[canals d'Amsterdam]] i el seu manuscrit inacabat sobre la classificació dels peixos quedà en mans de Linné a l'espera de ser acabat.<ref name="Anderson66">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 66</ref><ref name="Blunt98-100">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 98-100</ref>
 
==== Publicació de ''Systema Naturae'' ====
Un dels primers científics coneguts per Linné als Països Baixos fou [[Jan Frederik Gronovius]], a qui mostrà un dels manuscrits que havia portat amb ell des de Suècia. El manuscrit descrivia un sistema nou de classificació de les plantes. En examinar-lo, Gronovius quedà molt impressionat i s'oferí a ajudar-lo a pagar-ne la impressió. Amb una contribució monetària addicional del doctor escocès Isaac Lawson, el manuscrit fou publicat amb el títol ''[[Systema Naturae]]''.<ref name="Blunt98-100"/><ref name="Anderson62-63">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 62-63 </ref>
 
Linné es familiaritzà amb un dels metges i botànics més respectats dels Països Baixos, [[Herman Boerhaave]], que l'intentà convèncer que fes una carrera al seu país. Boerhaave li oferí un viatge a [[Sud-àfrica]] i Amèrica, però Linné se n'excusà manifestant que no suportaria la calor. Boerhaave li suggerí visitar el botànic [[Johannes Burman]], consell que Linné seguí. Després de la visita, Burman quedà impressionat amb el coneixement del seu convidat i decidí que Linné es podia quedar amb ell durant l'hivern. Durant la seva estada, Linné ajudà Burman amb el seu ''Thesaurus Zeylanicus''. Burman també ajudà Linné amb els llibres en què estava treballant: ''Fundamenta Botanica'' i ''Bibliotheca Botanica''.<ref name="Blunt100-102">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 100-102 </ref>
 
==== George Clifford ====
=== Exploració posterior de Suècia ===
==== Öland i Gotland ====
Deu dies després de ser nomenat professor, inicià una expedició amb sis estudiants de la universitat per buscar plantes medicinals a les províncies insulars d'[[Öland]] i [[Gotland]]. Primer viatjaren a Öland, on romangueren fins al 21 de juny, i després navegaren fins a [[Visby]], a Gotland. Es quedaren a Gotland aproximadament un mes i després retornaren a Uppsala. Durant l'expedició, trobaren unes 100 plantes encara no documentades. Les observacions de l'expedició foren posteriorment publicades en [[suec]] en ''Öländska och Gothländska Resa''. Com en el cas de ''Flora Lapponica'', el llibre contenia observacions tant zoològiques com botàniques, així com observacions de la cultura d'Öland i Gotland.<ref name="Koerner115">[[#Koerner| Koerner, Lisbet]], pàg. 115 </ref><ref name="Blunt137-142">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 137-142</ref> Durant l'estiu del [[1745]], Linné publicà dos llibres més: ''Flora Suecica'' i ''Faunes Suecica''. ''Flora Suecica'' era un llibre estrictament botànic mentre que ''Fauna Suecica'' era [[zoologia|zoològic]].<ref name=nrm.se/><ref name="Stöver117-118">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 117-118</ref> El 1742, [[Anders Celsius]] havia creat l'escala de temperatura que porta el seu nom. Aquesta escala funcionava al revés d'avui en dia: el punt d'ebullició se situava a 0°C i el punt de congelació a 100°C. El 1745, Linné invertí l'escala i li donà el seu format actual.<ref name="Koerner204">[[#Koerner| Koerner, Lisbet]], pàg. 204 </ref>
 
==== Västergötland ====
Durant l'estiu del 1746, el govern tornà a encarregar una expedició a Linné, aquesta vegada a la província de [[Västergötland]]. El grup sortí d'Uppsala el 12 de juny i hi tornà l'11 d'agost. El principal company de l'expedició era Erik Gustaf Lidbeck, un estudiant que l'havia acompanyat en un viatge anterior. Linné descrigué els descobriments de l'expedició en el llibre ''Wästgöta-Resa'', publicat l'any següent.<ref name="Koerner115"/><ref name="Blunt159">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 159</ref> Poc després, el govern li proposà una altra expedició a la província meridional [[Escània|d'Escània]]. Aquest viatge fou ajornat a causa de la feina acumulada que tenia Linné.<ref name=nrm.se/>
 
Els reconeixements a la seva tasca no trigarien a arribar. El [[1747]] rebé el títol d'[[arquiatre]], o metge principal del rei suec [[Adolf Frederic de Suècia|Adolf Frederic]], un càrrec molt destacat.<ref name="Blunt165">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 165</ref> El mateix any, fou elegit membre de l'[[Akademie der Wissenschaften|Acadèmia de Ciències de Berlín]].<ref name="Stöver167">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 167 </ref>
 
==== Escània ====
A la primavera del 1749, Linné pogué viatjar finalment a Escània, un altre cop amb un encàrrec del govern. Amb ell viatjava un estudiant, Olof Söderberg. De camí a Escània, feu una visita als seus germans i germanes a Stenbrohult, que no havia vist des de la mort del seu pare l'any anterior. L'expedició era similar en molts punts als seus viatges anteriors, però aquesta vegada també se li ordenà que trobés el millor lloc de cultiu per al [[noguer]] i la [[moixera de Suècia]], arbres que es feien servir en la indústria militar per a fabricar rifles. El viatge tingué èxit i les observacions de Linné foren publicades l'any següent en ''Skånska Resa''.<ref name="Blunt198-205">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 198-205</ref><ref name="Koerner116">[[#Koerner| Koerner, Lisbet]], pàg. 116 </ref>
 
=== Rector de la Universitat d'Uppsala ===
[[Fitxer:CarlvonLinne Hammarby.jpg|thumb|right|Casa d'estiu de Linné a Hammarby]]
[[Fitxer:CarlvonLinne Garden.jpg|thumb|Jardí linneà]]
El 1750, Linné es convertí en rector de la [[Universitat d'Uppsala]] i s'inicià un període en què es valoraren especialment les ciències naturals.<ref name=nrm.se/> La contribució més important de Linné en el temps en què treballà a Uppsala foren possiblement els seus ensenyaments. Molts dels seus estudiants viatjaren arreu del món per recollir mostres botàniques. Linné anomenava els millors d'aquests estudiants ''apòstols'' seus.<ref name="Gribbin56-57">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 56-57</ref> Les seves conferències solien ser molt populars i sovint s'impartien al jardí botànic. Intentava ensenyar als estudiants a pensar per si mateixos i no confiar en ningú, ni tan sols en ell. Fins i tot, més populars que les conferències eren les excursions botàniques que es realitzaven cada dissabte durant l'estiu. En aquestes sortides, Linné i els seus estudiants exploraven la flora i la fauna dels voltants d'Uppsala.<ref name="Blunt206">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 173-174 </ref>
 
==== Publicació de ''Species Plantarum'' ====
Linné publicà ''[[Philosophia Botanica]]'' el 1751. El llibre contenia un estudi complet del sistema de taxonomia que havia utilitzat en treballs anteriors. També contenia informació sobre com redactar un diari de viatges i com mantenir un jardí botànic.<ref name="Blunt221">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 221 </ref>
 
Dos anys després, el 1753, Linné publicà ''[[Species Plantarum]]'', un treball acceptat internacionalment com el començament de la [[nomenclatura botànica]] moderna, juntament amb la seva gran obra anterior, ''[[Systema Naturae]]''. El llibre, que descrivia més de 7.300 espècies, tenia 1.200 pàgines i fou publicat en dos volums.<ref name="Gribbin47">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 47</ref><ref name="Stöver198-199">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 198-199</ref> El mateix any fou nomenat cavaller de l'[[Orde de l'Estrella Polar]] pel rei. Linné fou el primer civil de Suècia a esdevenir cavaller d'aquest orde. A partir d'aleshores, fou rar el dia en què no se'l veia duent la distinció.<ref name="Blunt166">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 166 </ref>
 
==== Ennobliment ====
Linné sentia que Uppsala era massa sorollós i insalubre i, el 1758, comprà dues granges a Hammarby i Sävja. L'any següent comprà una granja veïna a Edeby. Passava els estius a Hammarby amb la família; primer en una casa petita d'un pis que amplià el 1762 construint un nou edifici principal, més gran.<ref name="Koerner116"/><ref name="Blunt219">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 219</ref> Linné creà un jardí a Hammarby, on es cultivaven plantes que no es podien cultivar al jardí botànic d'Uppsala. L'any 1766, començà a construir un museu en un turó darrere d'Hammarby, on traslladà la seva biblioteca i col·lecció de plantes. La raó del trasllat fou un incendi que destruí gairebé un terç d'Uppsala i havia amenaçat la residència de Linné.<ref name="Blunt220-224">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 220-224</ref>
 
Des de la publicació inicial de ''Systema Naturae'' l'any 1735, el llibre havia estat ampliat i reimprès unes quantes vegades; la desena edició n'aparegué el [[1758]]. Aquesta edició s'establí com a punt de partida de la [[Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica|nomenclatura zoològica]], l'equivalent de ''Species Plantarum''.<ref name="Gribbin47"/><ref name="Blunt6">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 6 </ref>
 
El 1757, el rei suec [[Adolf Frederic de Suècia|Adolf Frederic]] concedí a Linné el rang de [[noblesa|noble]], però no fou ennoblit fins a l'any 1761. Linnaeus prengué el nom ''von Linné'', convertint-se en ''Carl von Linné''. L'[[escut d'armes]] nobiliari de la família presenta, de manera prominent, una ''Linnaea'', una de plantes favorites de Linné, que [[Jan Frederik Gronovius|Gronovius]] denominà ''Linnaea borealis'' en honor seu. L'escut d'armes es divideix en terços vermell, negre i verd, en referència als tres regnes de la natura (animal, mineral i vegetal) de la classificació linneana; al centre hi ha un ou "que denota la natura, que és continuada i perpetuada ''in ovo''".<ref name="Blunt199">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 199</ref><ref name="Blunt229-230">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 229-230</ref><ref name="Gribbin62">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 62 </ref>
 
=== Darrers anys ===
[[Fitxer:Carl von Linné grave 2007 Upsala.jpg|thumb|right|[[Làpida]] de Carl von Linné i el seu fill [[Carl von Linné el jove|Carl]]]]
Linné fou rellevat de les seves obligacions a la [[Reial Acadèmia Sueca de Ciències]] el 1763, però continuà el seu treball amb normalitat durant més de deu anys.<ref name=nrm.se/> El desembre de 1772, dimití com a rector de la [[Universitat d'Uppsala]], principalment perquè la seva salut començava a minvar.<ref name="Koerner56"/><ref name="Blunt245">[[#BluntBlunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 245</ref> Passà uns darrers anys difícils com a conseqüència del seu estat de salut. El 1764, patí una malaltia anomenada ''febre d'Uppsala'', a la qual sobrevisqué gràcies a les cures de Rosén. Patí [[ciàtica]] el 1773 i l'any següent sofrí un [[atac de feridura]] que el deixà parcialment paralític.<ref name="Blunt232">[[#Blunt2001|Blunt, Wilfrid]], pàg. 232</ref> El 1776, patí un segon atac de feridura que li feu perdre l'ús del costat dret i li afectà la memòria. Si bé encara era capaç d'admirar les seves pròpies escriptures, no recordava ser-ne l'autor.<ref name="Stöver243-245">[[#Stöver|Stöver, Dietrich Johann Heinrich]], pàg. 243-245</ref><ref name="Broberg42">[[#Broberg|Broberg, Gunnar]], pàg. 42 </ref>
 
El desembre del 1777, a Hammarby, sofrí un nou atac de feridura que l'afeblí dràsticament fins a provocar-li la mort el [[10 de gener]] del [[1778]].<ref name="Blunt245"/><ref name="Gribbin63">[[#Gribbin|Mary, Gribbin]], pàg. 63</ref> Malgrat el seu desig de ser enterrat a Hammarby, el 22 de gener fou enterrat a la [[catedral d'Uppsala]].<ref name="nationalgeographic4">{{ref-publicació|article=The Name Giver|publicació=National Geographic|data=Juny del 2007|nom=David|cognom=Quammen|pàgina=4|url=http://ngm.nationalgeographic.com/2007/06/linnaeus-name-giver/david-quammen-text/4|consulta=25-06-2010}}</ref><ref name="Anderson104-106">[[#Anderson|Anderson, Margaret J.]], pàg. 104-106 </ref>
81.074

modificacions