Hippolyte et Aricie: diferència entre les revisions

Quan Rameau es va proposar fer aquesta obra ja tenia gairebé cinquanta anys i fins al moment només s'havia dedicat a ensenyar Teoria de la Música. Impressionat pels versos que havia escrit l'abat Pellegrin per acompanyar la música de Montéclair (''Jephté'', febrer del 1732), li va encomanar un text per ser cantat que estigués inspirat en la història narrada per [[Jean Racine]].

La creació d'aquesta obra el 1733, va donar lloc a una controvèrsia entre els defensors de la tradició [[lul·lista]], els quals trobaven que tenia un caràcter massa seriós i culte, resultat d'una escriptura musical massa complexa per cercar intensitat dramàtica; i per altra banda estaven els defensors de les innovacions que aportava Rameau.<ref>Sylvette Milliot, "La musique de l'opéra de Rameau", en:" Rameau en Auvergne", recull d'estudis sobre aquest autor presentats per Jean-Louis Jam, Clermont-Ferrand, 1986, p. 77-87</ref>

L'èxit a la seva estrena va contribuir a establir la fama de Rameau, tot i que elsel públic no va poder sentir el trio de les parques, ja que els cantants van trobar que era massa difícil i el van eliminar. Segons Hugues Maret, el primer biògraf de Rameau, [[André Campra]] va exclamar : «Hi ha en aquesta òpera prou música escrita com per a fer-ne deu; aquest home ens eclipsarà a tots».