Rus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Enllaços externs: - no actiu |
Cap resum de modificació |
||
Línia 29:
El rus és un idioma eslau, de la família indoeuropea. Tenint en compte només la parla, les llengües més semblants són el bielorús i l'ucraïnès, les altres llengües nacionals en el grup eslau oriental.
El vocabulari bàsic, la morfologia i l'estil literari han estat influïts per l'eslau eclesiàstic, llengua del grup eslau meridional que era utilitzat per l'[[Església Ortodoxa]] russa. Per això, gran part de l'actual vocabulari literari és més semblant al [[búlgar]] que a l'[[ucraïnès]] o al [[bielorús]]. Tanmateix, les formes de l'eslau oriental romanen en els diversos dialectes, resultant que en determinats casos s'usen les dues formes, amb sentits lleugerament diferents
== Distribució geogràfica ==
Línia 39:
Al {{segle|XX}}, el rus va ser ensenyat sovint en les nacions comunistes de l'antic Pacte de Varsòvia i en altres països satèl·lits, com Polònia, Bulgària, i Txecoslovàquia. No obstant això les generacions més joves no ho dominen, ja que el rus no és obligatori en el seu sistema educatiu.
A Israel viuen uns 750.000 immigrants jueus de l'antiga URSS, i la premsa israeliana sovint publica en rus. Centenars de milers de persones de parla russa també viuen a Amèrica del Nord i Europa Occidental. En general, els descendents dels emigrants perden la parla russa abans de la quarta generació. Les comunitats
Antigament els descendents d'emigrants russos tendien a perdre el llenguatge en la tercera generació. En l'actualitat, donada la facilitat de viatjar i l'accés a TV i pàgines web russes, és probable que sobrevisqui més temps.
Línia 55:
=== Oficialitat ===
El rus és la llengua oficial de [[Rússia]] i una de les llengües oficials de [[Bielorússia]], [[Kazakhstan]], [[Kirguizistan]], [[Abkhàzia]] i [[Ossètia del Sud]] i no té estat oficial, però és llengua oficial'' de facto'', a la "[[Transnístria|República
És un dels sis idiomes oficials de les [[Nacions Unides]].
Línia 66:
Malgrat la igualació a partir de 1900, especialment pel que fa al vocabulari, existeix un gran nombre de [[dialectes]] a Rússia. Alguns lingüistes divideixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "nord" i el "sud", amb [[Moscou]] com a zona de transició entre ambdós. Altres ho divideixen en tres grups: "nord", "central" i "sud", amb Moscou en el grup central. Els dialectòlegs reconeixen dins de Rússia dotzenes de varietats menors.
Els dialectes del nord tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema {{AFI|/[[vocal semitancada posterior arrodonida|o]]/}} en posicions àtones, fenomen denominat ''
Entre els primers a estudiar la dialectologia russa va estar [[Mikhaïl Lomonóssov]] al [[segle XVIII]]. Al {{segle|XIX|s}} [[Vladímir Dal]] va compilar el primer diccionari que incloïa vocabulari dialectal. L'estudi detallat dels dialectes del rus va començar a principis del {{segle|XX|s}}. Cal destacar-ne l'Atles Dialectològic de la Llengua Russa (Диалектологический атлас русского языка), publicat en tres volums entre 1986-1989, després de quatre dècades de treball.
Hi ha una sèrie d'idiomes que deriven del rus:
*
*
*
* Russenorsk, és una llengua molt peculiar ja desapareguda, que usava [[vocabulari]] rus i [[gramàtica]] [[noruega]]. Es feia servir per comunicar-se entre els russos i [[Noruega|noruec]]s de Svalbard i la península de Kola.
Línia 81:
* Orígens
* El període de la Rus de Kíev (segles IX i XI). La Rus de Kíev o l'Estat Rus antic va ser el primer estat eslau oriental, dirigit des de la ciutat de Kíev, ara a Ucraïna, des d'aproximadament 880 fins a mitjan segle XII. Els regnats de [[Vladímir I de Kíev]] (980-1015) i el seu fill [[Iaroslau I]] (1019-1054) van suposar l'edat d'or de Kíev, que va veure l'acceptació del cristianisme ortodox i la creació del primer codi legal escrit en llengua eslava, el
* La ruptura feudal (segles XII al XIV)
* El període de la Rus Moscovita (segles XV al XVII)
Línia 89:
Si es jutja pels registres històrics, a començaments del segle XI, el grup que predominava sobre la majoria de les modernes Rússia europea, Ucraïna i Bielorússia era la branca oriental dels eslaus, que parlaven una sèrie de dialectes molt relacionats entre si. La unificació política de la regió en la Rus de Kíev, de la qual tant Rússia com Ucraïna s'originen, va seguir poc després per l'adopció del Cristianisme a 988 i la fundació de l'eslau eclesiàstic antic com la llengua litúrgica i literària. Va ser en aquesta època quan els préstecs i calcs del grec bizantí van començar a entrar a la llengua vernacla, i simultàniament el llenguatge literari va començar a modificar-se per assemblar-se a l'eslau oriental.
La diferenciació dialectològica es va accelerar després de la ruptura de la Rus de Kíev en 1100, i amb la conquesta mongola del {{segle|XIII}}. Després de la separació del jou tàtar a finals del {{segle|XIV}}, el centre polític i lingüístic de la Rússia europea es va traslladar a Moscou. Hi ha algun consens sobre el fet que el rus i ucraïnès es poden considerar idiomes diferents a més trigar des d'aquest període. Fins a finals del {{segle|XVII}} un derivat de l'eslau eclesiàstic va ser l'idioma oficial, però, malgrat els intents d'estandardització, per personatges com
Les reformes polítiques de Pere el Gran van ser acompanyades per una reforma de l'alfabet, i es va aconseguir l'objectiu de secularització seguint el model occidental. Grans quantitats de vocabulari especialitzat es van introduir en el rus procedents de l'Europa occidental. En 1800, un nombre significant de l'aristocràcia parlava diàriament francès, i en menor nombre alemany. El llenguatge literari modern es considera que data de l'època d'Aleksandr Puixkin en el primer terç del {{segle|XIX}}.
Línia 118:
=== Ortografia ===
L'[[ortografia]] del rus reflecteix amb relativa fidelitat l'articulació dels fonemes si bé, com la majoria de les llengües vives, té alguns punts controvertits i inconsistències. L'ortografia actual està basada en la gran reforma de 1918 i en la codificació final de 1956. Es va proposar
La puntuació, originalment basada en el grec bizantí, es va canviar durant els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]] amb la influència de l'[[alemany]] i el [[francès]].
Línia 145:
La declinació nominal està subjecta a sis casos ([[nominatiu]], [[genitiu]], [[datiu]], [[acusatiu]], [[Cas instrumental|instrumental]] i [[locatiu]] [o preposicional]), en dos nombres (singular i plural), que obeeixen sempre a un gènere gramatical (masculí, femení i neutre). Es conserva una forma vocativa per a paraules i noms de procedència religiosa, com per exemple Боже /boʒə/ "Déu". Els adjectius, pronoms i els dos primers nombres cardinals varien de gènere. El rus antic tenia un tercer nombre, el dual, però s'ha perdut tret del seu ús en els casos nominatiu i acusatiu pels nombres dos, tres i quatre (два стула /dva stula/, "dues cadires", recategoritzat avui com un genitiu singular). En rus hi ha tres tipus de declinació. La primera s'empra per als substantius masculins i neutres. La segona declinació per a la major part dels substantius femenins i la tercera s'empra amb els substantius femenins acabats en ь i els neutres acabats en мя.
La [[conjugació]] verbal s'estructura amb tres persones en dos nombres i tres temps simples (present, futur i passat) amb formes perifràstiques pel futur i subjuntiu, així com formes imperatives i participis de present i passat distingits per l'ús adjectiu o adverbial. Existeixen dues veus: la veu activa i la passiva, que es construeix mitjançant l'afegiment d'un [[sufix]] reflexiu (-ся/-сь) a la forma activa. Un tret interessant és que el temps passat es construeix per concordar en gènere amb el subjecte, ja que és el participi d'un temps perfet originalment perifràstic format amb el present de быть /b1t'/ "ésser", que en l'actualitat s'omet tret per un estrany efecte arcaic, normalment en frases fetes (
No existeixen articles, ni determinats ni indeterminats. El sentit d'un substantiu es determina pel context en què apareix, i els adjectius concorden amb els substantius que modifiquen en gènere, nombre i cas.
Línia 151:
== Patronímics ==
Els russos tenen un nom patronímic compost pel nom de pila del pare més els sufixos ovitx (oвич) o evitx (eвич), que signifiquen "fill de", l'equivalent per a les dones són evna (евна) o ovna (овна), "filla de". Finalment, en el cognom de la família hi ha la distinció entre home i dona: ov (oв) o ev (eв) per als homes i ova (oвa) o eva (eвa) per a les dones. Per exemple:
== Vocabulari ==
| |||