Manuel de Saavedra i Frígola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m →Biografia: Enllaç |
||
Línia 3:
==Biografia==
Era fill pòstum de n'[[Antonio de Saavedra y Jofré|Antoni de Saavedra i Jofré]], i de la seua tercera muller, Josepa Frígola i Mercader. Son pare havia estat ministre de [[Ferran VII]] i ambaixador de [[Carles Maria Isidre]] en la Cort de Viena.<ref name="Brea165">{{cita llibre|cognom1=B. de Artagan|enllaçautor=Reynaldo Brea|título=Políticos del carlismo|data=1913|editorial=Biblioteca de [[La Bandera Regional]]|lloc=Barcelona|pàgina=165|url=http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000228304&page=167}}</ref> Va posar sa vida i bona part de la seua hisenda a disposició del Pretendent. Manuel de Saavedra va nàixer accidentalment a [[Gènova]] per trobar-s'hi exiliada la seua família degut a la implicació carlina de son pare durant de [[primera guerra carlina]] (1833 - 1839).<ref name="Diario">{{cita publicació|títol=D. Manuel de Saavedra ha muerto|publicació=Diario de Valencia|data=7 de març de 1912|pàgina=2|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1000186421&interno=S&posicion=2&presentacion=pagina}}</ref> Rere la seua tornada a [[Espanya]], passà quasibé tota sa vida a [[València]].
Segons el baró d'Artagan, malgrat la seua prominent condició social, Saavedra va ser sempre un home molt humil i caritatiu, considerat pels seus coreligionaris com a model de cristià ric. Des de jove va ser soci de Sant Vicent de Paül; va presidir durant molts anys la Conferència de Sant Martí, i des de la mort del seu germà Diego, va presidir a més el Consell Central Regional de les Conferències de Sant Vicent de Paül. Fou bon amic dels ordes religiosos, va exercir el càrrec de president del Cercle Catòlic d'Obrers de Sant Vicent Ferrer i formà part de nombroses confraries i associacions religioses a València com a confrare o associat.
En el pla polític, en Manuel defenia els ideals tradicionalistes. En diverses ocasions aportà donatius quantiosos pel triomf de la causa carlina, va assistir a tots els actes polítics tradicionalistes de València. Va contribuir al sosteniment dels cercles i al tresor per al foment dels interessos carlins. També ajudà econòmicament als periòdics catòlics. A la mort de [[Carles VII]], renovà el seu compromís amb el successor carlí, en [[Jaume de Borbó i de Borbó-Parma]]. De fet, el Diari de València, òrgan de difusió dels partidaris valencians d'en Jaume, era finançat en bona part per Saavedra.
Malgrat el seu matrimoni amb Carme Caro Bassiero, no tingué fills.
== Referències ==
| |||