Viquipèdia

Gai Semproni Grac: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu caràcters de control Unicode
m retocs i enllaços
Línia 8:
 
== Tribunat ==
Va entrar en el càrrec el [[10 de desembre]] del [[123&nbsp;aC]]. La seva primera llei fouva ser dirigida contra el tribú [[Marc Octavi (tribú)|Marc Octavi]], col·lega que havia estat del seu germà, el qual, en virtut d'aquesta llei, com que havia estat deposat pels comicis, no podria ser elegit mai més per un càrrec públic;{{efn|[[Sempronia de magistratibus]]}} la segona llei era que qui hagués matat o desterrat a un ciutadà romà sense judici podria ser perseguit judicialment;. aquestaAquesta proposta anava dirigida contra Popili Laenes (involucrat en la mort del seu germà) i va ser finalment retirada, marxant Laenes voluntàriament a l'exili.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", IV</ref>
 
Tot seguit va renovar la llei agrària del seu germà però amb més detalls que la feien més acceptable{{efn|[[Sempronia frumentaria]]}}; també va introduir una llei que prohibia servir a l'exèrcit abans dels 17 anys;{{efn|[[Sempronia de militibus]]}} i una tercera llei (''Lex Annonae'') per la qual tot ciutadà romà resident a Roma o inscrit en el seu padró, tenia dret a una prestació mensual de blat (43,5 litres) subministrat per l'Estat a un preu aproximadament la meitat del preu normal de venda (que ja era baix).
Línia 21:
La reforma de l'[[exèrcit romà|exèrcit]] va ser abordada. Fins aleshores els ciutadans eren cridats cada any, si estaven entre els 16 i els 44 anys. Però com l'ocupació i pacificació d'Hispània requeria la permanència en el servei, es va concedir la llicència a qui servís sis anys seguits, encara que després podia ser cridat en els casos greus (per la qual cosa la llicència definitiva va ser ampliada al segle I a. C. a vint anys). El mínim en campanya era de dos anys. L'uniforme era lliurat gratuïtament (anteriorment es descomptava de la paga). La pena de mort sense dret d'apel·lació a l'Assemblea (que sol estava vigent a l'exèrcit) va desaparèixer, i, com en el cas dels civils, es va establir el dret d'apel·lació (encara que la mesura no va afectar als soldats italians sense ciutadania ni als voluntaris estrangers).
 
Grac fouva ser reelegit tribú per l'any [[122&nbsp;aC]] i a l'elecció dels cònsols, el candidat presentat per Gai Grac, [[Gai Fanni Estrabó (cònsol 122 aC)|Gai Fanni]], fouva ser elegit sobre un altre candidat, [[Luci Opimi (cònsol)|Luci Opimi]]. A l'elecció de tribuns s'havia presentat [[Marc Fulvi Flac (cònsol 125&nbsp;aC)|Marc Fulvi Flac]] que tenia el propòsit de presentar una ''rogatio'' per estendre la ciutadania a tots els italians. Gai Grac va tenir com a rival a [[Marc Livi Emilià Drus|Marc Livi Drus]], guanyat pel partit aristocràtic i que va proposar també mesures populars com l'establiment de dos [[Colònia romana|colònies]] a [[Tàrent]] i a ''Càpua'' per ciutadans de bona posició i de dotze colònies per ciutadans pobres, i va abolir alguns pagaments.
 
Grac va proposar una llei per la que els llatins no podien rebre càstigs corporals si servien a l'exèrcit el que semblava l'acostava a una futura concessió de la ciutadania als llatins. La popularitat de Gai Grac va baixar i la de Drus va augmentar
 
Com les terres públiques de la península Itàlica estaven esgotades i no era políticament correcte tocar les de llatins i altres pobles itàlics, es va iniciar la fundació de colònies fora.{{efn|[[Sempronia de coloniis]]}} Amb la fundació de Junònia, prop de [[Cartago]], es va iniciar la sèrie, que va portar fora de la península a milers de ''proletarii'' romans, llatins i italians. Va proposar també concedir la ciutadania a algunes ciutats aliades. Per l'establiment d'una colònia a l'antiga [[Cartago]] ell mateix fouva ser nomenat com un dels [[Triumviri coloniae deducendae|triumvirs]] que l'havien d'establir, feina que el va portar fora de Roma per 70 dies, retornant a Roma a temps per l'elecció dels cònsols.
 
La seva absència fouva ser aprofitada per Drus per criticar-lo i atacar-lo. El cònsol Fanni, elegit per recomanació de Grac, s'havia canviat de partit i ara s'oposava a Grac. Opimi que havia estat privat del consolat per l'elecció de Fanni, ara es va oferir de nou, deixant entendre que s'oposaria a les mesures de Grac.
 
== La caiguda ==
[[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor|Escipió el jove]], cosí i cunyat de Gai Grac, va ser un defensor d'alguns terratinents que temien que les reformes agràries iniciades pel germà de Gai, [[Tiberi Semproni Grac|Tiberi]] acabés per confiscar-los les terres.<ref>[[Apià]], "Història de Roma: Guerres Civils" 1.19</ref> Quan l'any 129&nbsp;aC, el van trobar mort en circumstàncies estranyes, quan tenia previst fer un discurs contra Grac, la gent va escampar rumors sobre la implicació d'ell o la seva germana en la mort.<ref>[[Apià]], "Història de Roma: Guerres Civils" 1.20</ref>
 
Gai Grac va voler ser tribú per tercera vegada, però aquesta vegada no fouva ser elegit perquè havia perdut influència entre els seus partidaris i entre el poble.
 
Per un edicte senatorial, els habitants de Roma que no tenien ciutadania van començar a ser expulsats i Grac va prometre el seu suport als qui resistissin la mesura; peròPerò a l'hora de la veritat no va poder fer res i els [[lictor]]s i autoritats van expulsar els no-ciutadans fins i tot davant els seus propis ulls. El poble va veure la seva inactivitat, causada per la necessitat d'evitar aldarulls, com una mostra de covardia.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", XII</ref> Al final del [[122&nbsp;aC]] el seu [[tribú|tribunat]] es va acabar.
 
Després de deixar el càrrec, no va tardar a presentar-se una ''rogatio'' per l'abolició de les seves lleis i per decidir sobre la colònia de [[Cartago]]. Llavors sí que molta gent va anar a Roma a donar suport a Gai Grac. [[Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)|Marc Fulvi Flac]], partidari de Grac, ocupà el [[Capitoli]] i arengava a la gent.
[[Fitxer:Death of Gaius Gracchus.jpg|thumb|upright=1.4|''La mort de Gai Grac'', pintura de Jean-Baptiste Topino-Lebrun, 1792]]
Al Capitoli, un home de nom Antil·li va acusar Grac i fouva ser mort per la multitud. Antil·li va resultar ser un servidor del cònsol [[Luci Opimi (cònsol)|Luci Opimi]]. Per evitar més incidents, l'assemblea fou dissolta i Grac i Flac van tornar a les seves cases. Opimi, per la seva part, reclamà venjança i l'endemà va convocar al Senat i va fer portar el cos d'Antil·li mentre establia soldats per la zona.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", XIII-XIV</ref>
 
Va reunir el Senat i es va fer concedir poders il·limitats per actuar en el bé de la República. Grac va anar dues vegades al Senat, però totes dues es va haver de retirar. Hi havia un enfrontament marcat entre els seguidors de Grac i Flac i els d'Opimi i el Senat. Grac va fer un intent de reconciliació, però Opimi va refusar tota negociació i va ordenar a les seves forces d'avançar. Va decretar una amnistia per aquells que deixessin les armes i els partidaris de Grac es van dispersar.
 
Marc Fulvi Flac va fugir amb el seu fill gran, però foren descoberts i morts.<ref name="Apvsis">[[Apià]], "Història de Roma: Guerres Civils" 1.26</ref> Grac, que no havia participat en els disturbis i no n'era partidari, es va refugiar al [[Diana#Santuaris|temple de Diana]] i des d'allí va fugir cap al bosc sagrat de la deessa [[Furrina]] acompanyat per un esclau;. ningúNingú no li va voler donar un cavall. A la cova, l'esclau Filòcrates va matar Gai Grac i després es va suïcidar.
 
Opimi havia promès pagar en or el pes del cap de Grac. Septimuleu va demanar el pagament però no li van donar perquè van descobrir que havia substituït el cervell per plom. Els morts en els disturbis forenvan ser uns 3000; els seguidors de Grac van veure les seves propietats confiscades i les seves cases ensorrades. Molts van ser empresonats i després executats.<ref name="Apvsis"/>
 
Gai Grac estava casat amb Licínia, filla de [[Marc Licini Cras Agelast|Licini Cras]] (que fouva ser el tribú elegit al lloc de Grac). Només se li coneix un fill, la sort del qual és desconeguda.
 
==Notes==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Gai_Semproni_Grac»