Punt d'inflamabilitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
En els mètodes de copa oberta la mostra es conté en una copa oberta (per això el nom) que és escalfat, i es porta a intervals una flama sobre la superfície. El punt de flaix mesurat variarà de fet amb l'alçada de la flama damunt de la superfície líquida, i a alçada|alçària suficient la temperatura de punt de flaix mesurada coincidirà amb el punt de focs. Els exemples inclouen la copa oberta de Cleveland i la copa oberta de Pensky-Martens. La diferència principal que és que en el primer s'escalfa des de sota, mentre que en el segon s'escalfa tant des dels costats com per sota.
En els multímetres de copa tancats, per exemple el [[Pensky-Martens de copa tancada]], es troben segellats amb una tapadora a través de la qual es pot introduir la font d'ignició periòdicament. Es suposa que el vapor damunt el líquid és troba aproximadament en equilibri amb el líquid. Els multímetres de copa tancada donen valors més baixos per al punt d'inflamabilitat (normalment de 5-10 K) i és una millor aproximació a la temperatura a què la pressió de vapor arriba al [[Límit Inflamable Més Baix]] en anglès ''Lower Flammable Limit'' (LFL).
El punt d'inflamabilitat és una mesura empírica més que un paràmetre físic fonamental. El valor mesurat varia amb l'equip i les variacions dels protocols de la prova, incloent-hi el gradient de la rampa de temperatura (en multímetres automatitzats), temps permès a la mostra per a arribar a l'equilibri, el volum de la mostra i si la mostra es remena.
Els mètodes per determinar el punt d'inflamabilitat d'un líquid s'especifiquen en moltes normes. Per exemple, el test pel mètode de Pensky-Martens de copa tancada és detallat en ASTM D93, IP34, ISO 2719, XIVARRI 51758, JIS K2265 i AFNOR M07-019. La determinació de punt d'inflamabilitat pel mètode d'equilibri de copa tancada s'especifica en la ISO 1523:2002
==Exemples de punts d'inflamabilitat de combustibles==
| |||