Cucut (planta): diferència entre les revisions

4 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
Cap resum de modificació
{{vegeu|la plantapolisèmia|cucut de rec}}
{{Infotaula ésser viu
| imatge = Primula veris. jfg edit.jpg
| peu = CucutDetall de les flors de cucut ''(Primula veris)''
| autoritat = [[Carl von Linné|L.]]
| sinonims = ''Primula officinalis'' (Hill)
[[Fitxer:Primula veris MHNT.BOT.2011.3.11.jpg|thumb|''Primula veris'']]
 
El '''cucut''' ('''''Primula veris''''') és una [[planta herbàcia]] perenne catalogada a la família de les [[primulàcies]]. El nom [[llatí]] ''"Primula"'' significa primavera, car aquesta és de les primeres que floreixen a la primavera. Per això es coneixen vulgarment com a '''primaveres''' a alguns llocs. Entre altres noms hi ha: '''cucut''', '''flor del cucut''', '''cucut de muntanya''', '''papagall''', '''pa de cucut''', '''puput''', '''rossinyol''', '''matrimonis, josepets''' i '''margaridussa'''. Noms basats en el nom científic: '''prímula comuna''', '''prímula vera''', '''primavera blanca''' i '''papagall de primavera'''. Noms basats en les seves propietats medicinals: '''herba de Sant Pau''', '''herba de la paràlisi''' i '''herba del mos del diable'''. També ha rebut el nom d’'''herba centella'''.
El '''cucut''' (''Primula veris'') és una planta perenne herbàcia que pertany a la família de les [[Primulàcies]].
==Etimologia==
El nom [[llatí]] ''"Primula"'' significa primavera, car aquesta és de les primeres que floreixen a la primavera. Per això es coneixen vulgarment com a '''primaveres''' a alguns llocs. Entre altres noms, cal mencionar:
*'''Cucut''', '''flor del cucut''', '''cucut de muntanya''', '''papagall''', '''pa de cucut''', '''puput''', '''rossinyol''', '''matrimonis, josepets''' i '''margaridussa'''
*Noms basats en el nom científic: '''Prímula comuna''', '''prímula vera''', '''primavera blanca''' i '''papagall de primavera'''
*Noms basats en les seves propietats medicinals: '''Herba de Sant Pau''', '''herba de la paràlisi''' i '''herba del mos del diable'''
*També ha rebut el nom taxonòmic d''''herba centella'''.
 
==Morfologia==
==Distribució i hàbitat==
Els cucuts tenen un cicle vital [[hemicriptòfit]]. Llurs dimensions es troben entre els 7 i 35 cm d'alçada. Les fulles mesuren entre uns 7 i 8 cm de longitud. Són fulles força arrugades agrupades en [[roseta basal]] d'on surt el tall florífer, amb un pecíol alat i un limbe el·líptic, pubescent, molt estret cap a la base i amb una amplada màxima en la meitat inferior d'aquest. Aquestes fulles presenten un tacte rugós, els seus costats es troben irregularment dentats i tenen una nervadura molt marcada.
 
És una planta [[vivaç]] que es fixa a terra mitjançant un [[rizoma]] i estén nombroses arrels carnoses i secundàries. La seva [[inflorescència]] és en [[umbel·la]] multiflora inclinada agrupant-se de 10 a 12 flors i amb petites bràctees. Les flors es disposen a sobre de llargs [[pedicel]]s que surten directament de la roseta basal. El [[calze (botànica)|calze]] del cucut té una forma com de tub ample, de color verd pàl·lid i està dividit en cinc [[sèpals]] soldats, per tant gamosèpal, formant un sac que envolta la corol·la. La [[corol·la]], també amb una forma tubular, presenta cinc [[pètals]] soldats de color groc amb franges ataronjades al seu interior. L'androceu està format per cinc estams fusionats a la corol·la sobre el nervi mitjà de cada pètal, és a dir, oposats als pètals en lloc d'estar alternats entre ells. El [[gineceu]] està format per cinc [[carpels]] units, formant un ovari súper, amb un estil de longitud variable i un estigma en forma de petita borla. El seu fruit és una càpsula dehiscent més curta que el calze.
 
 
==Ecologia==
Aquesta planta es troba a les regions temperades d'[[Euràsia]], llevat les zones més septentrionals. Als països catalans es troba a les zones muntanyoses del nord del [[País Valencià]] i a l'interior del [[Principat]].
 
El seu hàbitat ideal són boscos poc espessos i zones humides amb un rang altitudinal d'uns 600 a 2100 metres per sobre del nivell del mar.
 
==Descripció==
Els cucuts tenen un cicle vital [[hemicriptòfit]]. Llurs dimensions es troben entre els 7 i 35 cm d'alçada. Les fulles mesuren entre uns 7 i 8 cm de longitud. Són fulles força arrugades agrupades en [[roseta basal]] d'on surt el tall florífer, amb un pecíol alat i un limbe el·líptic, pubescent, molt estret cap a la base i amb una amplada màxima en la meitat inferior d'aquest. Aquestes fulles presenten un tacte rugós, els seus costats es troben irregularment dentats i tenen una nervadura molt marcada.
 
És una planta [[vivaç]] que es fixa a terra mitjançant un [[rizoma]] i estén nombroses arrels carnoses i secundàries.
La seva [[inflorescència]] és en umbela multiflora inclinada agrupant-se de 10 a 12 flors i amb petites bràctees. Les flors es disposen a sobre de llargs [[pedicels]] que surten directament de la roseta basal.
El [[calze (botànica)|calze]] del cucut té una forma com de tub ample, de color verd pàlid i està dividit en cinc [[sèpals]] soldats, per tant gamosèpal, formant un sac que envolta la corol·la. La [[corol·la]], també amb una forma tubular, presenta cinc [[pètals]] soldats de color groc amb franges ataronjades al seu interior.
L'androceu està format per cinc estams fusionats a la corol·la sobre el nervi mitjà de cada pètal, és a dir, oposats als pètals en lloc d'estar alternats entre ells. El [[gineceu]] està format per cinc [[carpels]] units, formant un ovari súper, amb un estil de longitud variable i un estigma en forma de petita borla.
El seu fruit és una càpsula dehiscent més curta que el calze.
 
==Ús medicinal==
La Primavera és una planta relativament moderna pel que fa a usos medicinals, fins al segle XVI era absolutament desconeguda. Actualment se li reconeixen propietats [[Antitussigen|bèquiques]] i expectorants, eficaces en les afeccions de les vies respiratòries, a part de certes propietats antiespasmòdiques, diurètiquesdiürètiques, antireumàtiques, antiartrítiques, analgèsiques, depuratives i antiinflamatòries.
 
Per a usos medicinals es recol·lecten preferentment les arrels i les fulles, tot i que les flors també són considerades útils en aplicacions calmants.
240.406

modificacions