Erich Wolfgang Korngold: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Erich Wolfgang Korngold''' ([[Brno]], [[29 de maig]] de [[1897]] - [[Los Angeles]], [[29 de novembre]] de [[1957]]) fou un [[compositor]] [[austríac]] que va desenvolupar gran part de la seva carrera als [[Estats Units d'Amèrica]]. Va ser un nen prodigi com a pianista i com a compositor. Després de triomfar amb una òpera escrita als 23 anys, va dedicar-se a la música pel cinema sent un dels creadors de l'anomenat "so de Hollywood".<ref name="Guia">{{ref-web |url=https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/guia-dorquestra/guia-dorquestra/audio/1030350/ |consulta=4 maig 2019 |títol=Korngold: Concert per a violí i orquestra |editor=Ccma. Guia d'orquestra.}}</ref> Compositor de gran prestigi a [[Hollywood]], a més de cinc [[òperes]] i diverses obres orquestrals, de cambra i cançons.
 
== Biografia ==
 
Va néixer a Brno, llavors part de l'[[Imperi Austrohongarès]], fill d'un dels crítics més importants del seu temps, de qui va rebre educació musical. Sa mare solia dir: "«Erich sempre va tocar el piano"», ningú no sap amb exactitud quan es va fer palesa la seuaseva genialitat, però és un dels nens prodigi més interessants de la història. Des d'una edat primerenca destacà en les seues composicions (així ho van veure [[Gustav Mahler]], [[Richard Strauss]] i [[Bruno Walter]]); amb tan sols onze anys estrenà en el Teatre Imperial la seuaseva primera obra. Després, l'obertura "''Schauspiel"'', sobre la qual el seu mestre [[Alexander von Zemlinsky]] no podia creure que haguera estat orquestrada per un noi de 14 anys. Ja abans de la [[Primera Guerra Mundial]] va aparéixeraparèixer publicat en un periòdic vienésvienès una estàtua del compositor cobrint tot el frontis de l'Òpera de Viena. Les seuesseves primeres dues òperes en un acte van tindre gran èxit, però en absolut comparat amb el que fóra ell'èxit majormés èxitgran de la seuaseva vida: ''[[Die Tote Stadt]]'' (La ciutat morta). Algunes peces, concom la cançó del primer acte o la d'Arlequí, al segon, romanen al repertori dels grans cantants al voltant del món.
 
Korngold mai no va diferenciar la música de concert de la resta de les músiques, no tenia cap problema a ser director d'opereta, i en aquest treball sempre va comptar amb el suport de [[Richard Tauber]] i sobretot [[Max Reinhardt]], l'influent director escènic alemany. Gràcies a aquest director tindrà l'oportunitat de mostrar la seua vàlua en la incipient indústria cinematogràfica hollywoodenca. Serà cridat per a il·lustrar musicalment ''El Somni d'una nit d'Estiu'' (1935), adaptant a [[Mendelssohn]]. A causa de la qualitat de l'adaptació signarà un contracte inusual per a l'època, en què es treballava amb un concepte "fordià" de producció. Gaudí d'una total llibertat per a triar pel·lícules i realitzar composicions, així s'alliberà de la pressió exercida pels productors. Com a conseqüència únicament va compondre l'escassa xifra de vint bandes sonores, però essent cada una d'elles una veritable joia musical. Va començar realitzant els seus treballs des de la seua [[Àustria]] natal, traslladant-se als [[Estats Units]] les vegades estrictament necessàries. Però la difícil situació política que travessava el seu país, va fer que sota la pressió [[nazi]] acceptara l'oferiment de traslladar-se a Amèrica junt amb la seua família. Aquesta circumstància es va produir quan estava immers en la composició musical de ''[[Les aventures de Robin Hood]]'' (1938) de [[Michael Curtiz]]; a pesar de la pressió i la seua animadversió cap a aquesta producció, va enllestir una de les seves més brillants composicions per la qual va rebre el reconeixement de la indústria de Hollywood amb el seu segon [[Oscar]] (el primer el va rebre dos anys abans per ''[[El cavaller Adverse]]'' ([[1936]]) de [[Mervyn LeRoy]]). Algunes partitures com Kings Row i ''[[El falcó del mar]]'' són considerades com a obres mestres en el seu gènere i exemples únics de com la música pot augmentar amb escreix el cine com a experiència.