Qüestor: diferència entre les revisions

m
Errors d'ortografia elemental.
mCap resum de modificació
m (Errors d'ortografia elemental.)
{{Govern romà}}
Els '''Qüestorsqüestors''' (''quaestor'') foren una magistratura electeelecta de la [[República romana]] que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris. El càrrec datava de l'època de la [[monarquia romana]].
 
Literalment el qüestor és "el que pregunta". La magistratura ja és esmentada a la llei de les dotze taules i probablement ja existia a la monarquia, amb la funció d'investigar casos de mort. Eren per tant una espècie de policies.
Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors.
 
Per seser qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de [[Luci Corneli Sul·la]], el [[81 aC]], l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels patricis i als 30 pels [[plebeus]], aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. Els qüestors també supervisaven els jocs que organitzaven cònsols, pretors i edils.
 
Amb seguretat es van nomenar més qüestors a mesura que les províncies es van incrementar. Sota Sul·la els qüestors eren vint, i sota Juli Cèsar van passar a quaranta.
140

modificacions