Acer de Damasc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 8:
Les espases originals d'acer de Damasc es van elaborar a [[Damasc]] des de l'any [[900]] fins a [[1750]]. L'[[acer]] de Damasc era una mena d'[[aliatge]] que tenia al mateix temps les qualitats de duresa i flexibilitat, una combinació que el convertien en un material especial per a la fabricació de bones espases. Es diu que les primeres espases damasquinades es van trobar pels [[Europa|europeus]] durant les [[Croada|croades]], quan es van guanyar la seva reputació de poder tallar un tros de [[seda]] en l'aire, i de poder tallar una roca sense arribar a perdre el seu tall.
 
Els ferrers de l'[[Índia]] i [[Sri Lanka]] al voltant del [[100 aC]] van desenvolupar una tècnica coneguda com a [[acer wootz]] que elaborava un acer amb molt poc contingut de [[carboni]], en una puresa desconeguda en l'època. S'afegia [[vidre]] durant la fosa del [[ferro]] i s'escalfava amb [[carbó vegetal]]. El vidre actuava com un agent que feia fluir les impureses de la barreja fent que afloressin a la superfície durant el refredament. Milers d'acereries de l'àrea de Samanalawewa a [[Sri Lanka]] van estar elaborant acer al carbó fins a començaments de l'any [[300]].<ref>{{en}} G. Juleff, ''[http://www.nature.com/nature/journal/v379/n6560/abs/379060a0.html An ancient wind powered iron smelting technology in Sri Lanka]'', Nature 379, 1960-1963 (January, 1996)</ref> Aquests forns de les acereries s'ubicaven de manera que els vents procedents de l'oest, els [[Monsó|Monsons,]], provocaven la succió necessària per poder bufar i escalfar el [[forn]]. Els llocs d'elaboració de l'acer de Sri Lanka s'han datat mitjançant [[Carbonicarboni-14]] prop de l'any 300. La tècnica creada aquí es va anar propagant lentament al llarg del món fins a arribar aal [[Turkmenistan]] i a l'[[Uzbekistan]] al llarg del [[900]], i a l'[[Orient Mitjà]] cap a l'any 1000.
 
Aquest procés d'elaboració de l'acer es va refinar a l'Orient Mitjà, elaborant els seus propis acers, o treballant els [[acer wootz|acers wootz]] adquirits a l'Índia. El procés exacte és desconegut avui en dia, però se sap que durant la manufactura els [[carbur]]s arribaven a precipitar en forma de micropartícules ordenades en capes o bandes en el cos de la fulla. Els carburs són més durs i permeten donar aquesta característica mixta de duresa i flexibilitat, ideal per a les espases.