Santiago Rusiñol i Prats: diferència entre les revisions

Durant la dècada de 1890, Rusiñol encetà el tema dels jardins. Si es tenen en compte les escenes de patis amb flors pintades a Sitges, ja hi ha un precedent en la seva trajectòria perquè l'artista es fixi en la natura des d'una altra òptica.{{sfn|Laplana|1997|p=81}} El 1895, viatjà a [[Granada (Andalusia)|Granada]] i s'hi estigué una temporada, on entrà de ple en la pintura simbolista. Va pintar l'[[Alhambra]], del [[Generalife]] i alguns jardins i cármenes granadins. En contacte amb la companyia de teatre de Pepe Riquelme va pintar el ''[[Retrat de Pepe Riquelme]]'' i el ''[[Retrat de Maria Riquelme]]''.<ref>{{ref-web |url=http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:200915?locale=es |títol=Retrat de Pepe Riquelme (1865-1905) |editor=Centro de Documentación y Museo de las Artes Escénicas |consulta=26/2/2016}}</ref> Els anys següents pintà jardins de diverses poblacions i ciutats espanyoles: [[Aranjuez]], Granada, [[Tarragona]], Sitges, [[Girona]] i [[Barcelona]]. La pintura de jardins de Rusiñol, iniciada a Granada el 1895, abasta un llarg període cronològic que es perllonga fins elal final de la vida de l'artista, però presenta diverses etapes i cicles. Un dels primers és el del jardí abandonat, que pinta a Víznar, prop de Granada el 1898 i inspira l'obra de teatre simbolista homònima. La soledat, la malenconia, el contrast de la llum i els colors, les diferents visions dels espais ajardinats, l'estructura dels jardins, la simetria i la perspectiva i la introspecció lírica traslladada a la pintura configuren un període intens i interessant que transocrre per diversos escenaris.