Jean-Michel Basquiat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - fi al [[rentat de + fi a la [[rentada de |
m →Exposicions: Correcció menor |
||
Línia 25:
Acudeix a l'exposició saturat de [[cocaïna]], cosa que incomoda els concurrents. És aquí on coneix a [[Andy Warhol]], amb qui començaria una amistat, i una col·laboració professional. Al desembre de [[1981]] apareix el primer article important "The Radien Child" de [[Rene Ricard]] en la revista [[Artforum]] (núm. 24, pàg. 24-43) considerada la revista d'art més important de l'època.<ref>''Basquiat'', edited by Marc Mayer, 2005, Merrell Publishers in association with the Brooklyn Museum, {{ISBN|185894287X}}, p. 50</ref>
Aquest mateix any ([[1981]]) s'exposen els seus [[graffiti|grafit]]s en la [[Documenta]] de [[Kassel]]. La seva passió per la música era tal que en l'època més intensa de la seva carrera, enmig d'exhibicions importants com la de Transvanguardia Itàlia/Amèrica i la [[Dokumenta]] de Kassel, va començar a produir música rap i DJ en els clubs de [[Manhattan]]. Els seus músics favorits: [[Miles Davis]], [[Charlie Parker]], [[
El [[1982]] s'inicia per Basquiat un veritable camí cap a l'èxit: es multipliquen les seves exposicions individuals i col·lectives, és inclòs a l'exposició [[Transvanguardia: Itàlia/Amèrica]] amb artistes [[neo-expressionisme|neoexpressionistes]] de la talla de S. Chia, F. Clemente, I. Cucchi, D. Deutsch, D. Surt-li, i J. Schnabel. També participa en l'exposició organitzada per Diego Cortez, presentada en la Galeria Marlborough de [[Nova York]], titulada ''The Pressure to Paint'', juntament amb altres artistes com; G. Baselitz, S. Chia, F. Clemente, I. Cucchi, M. Disler, R. Fetting, [[Keith Haring]], J. Schnabel, entre d'altres.
Línia 35:
Des d'aquest any, els amics de Basquiat comencen a preocupar-se pels seus excessos en l'ús de [[droga|drogues]]. Sovint el trobaven gairebé en coma i molt [[paranoia|paranoic]] amb idees de persecució. La paranoia de Basquiat, amb tot, tenia motius per les amenaces reals de gent que li robava quadres de l'estudi o de galeristes que s'enduien obres sense acabar per exhibir-les o vendre-les. En aquesta època Basquiat, entre d'altres, va arribar a ocupar les pàgines de paper couché, de les revistes d'informació general i de moda com [[Times]], [[Newsweek]], [[Vanity Fair]] i [[Vogue]] no per la seva pintura, sinó per la seva vida d'alta "societat" i per la seva presència a festes i en clubs de moda, com el novaiorquès [[Palladium]]. S'alterna amb [[Madonna]] i altres estrelles de l'espectacle i la música.
El [[10 de febrer]] de [[1985]] Basquiat apareix en la portada de la revista dominical [[New York Times]], i es converteix en el primer artista plàstic negre que apareix en la primera plana. L'article que acompanya la foto, redactat per [[Cathleen McGuigan]], es titula ''"New Art, New Money: The Marketing of American Artist" (Nou art, nous diners: El màrqueting d'un artista americà)''.
== Col·laboració Basquiat-Warhol-Clemente ==
| |||