Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant redirecció de plantilla |
Canvis menors, neteja, replaced: anota → marca, consistia en → consistia a AWB |
||
Línia 5:
És conegut per la seva obra pianística, especialment per la [[suite]] ''[[Goyescas per a piano (Granados)|Goyescas]]'' (1911), en què va basar també l'òpera del [[Goyescas (Granados)|mateix nom]]. Va crear una escola de piano a [[Barcelona]], l'[[Acadèmia Granados]], que ha produït una llarga llista de talentosos pianistes, amb figures tan rellevants com [[Frank Marshall King|Frank Marshall]] i [[Alícia de Larrocha i de la Calle|Alícia de Larrocha]].{{sfn|Pagès i Santacana |2000|p=17}}
Va morir en el naufragi de la nau ''[[Sussex (vaixell)|Sussex]]'', al canal de la Mànega, en ser torpedinada per l'armada alemanya en el transcurs de la [[Primera Guerra Mundial]]. Havia rebut l'[[Orde de Carles III]] i la [[Legió d'Honor]] francesa.<ref name=esquela>{{ref-publicació|cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |article= Esquela |url= http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup1/id/39099/rec/9 |format= |llengua= | consulta= 7 de gener de 2013|publicació= La Veu de Catalunya | editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data=1 de maig de 1916 |pàgines=pàg.1 |issn= |citació= |ref= }}</ref>
El fons personal d'Enric Granados es conserva a la [[Biblioteca de Catalunya]] i al [[Museu de la Música de Barcelona]]: inclou l'epistolari amb cartes de [[Pau Casals]], [[Enrique Fernández Arbós]], [[Jules Massenet]] i d'altres.<ref name="gencat1304">{{citar ref |títol =Fons Enric Granados | editor = [[Ajuntament de Barcelona]] |obra =Web |data =2014 |url =http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeLaMusica/menuitem.a0c89927b13869d6916c174720348a0c/?vgnextoid=0000000484107219VgnV6CONT00000000000RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES | consulta = 4-7-2015 }}</ref>
== Biografia ==
=== Primers anys ===
Granados era el tercer de cinc fills del [[Cuba|cubà]] Calixto Granados y Armenteros (1824-1882) -Cuba era aleshores una província espanyola- i mare [[Cantàbria|càntabra]], anomenada Enriqueta Campiña de Herrera (1834-1907).{{sfn|Clark|2006|p=185-186}}<ref>{{Ref-web|url= http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=1&path=1079352&presentacion=pagina&idBusqueda=18764&idImagen=10356641|títol=Noticias| consulta=14-11-2016|llengua=castellà| editor=La Lucha, Girona|data=11-01-1907}}</ref> Va nàixer al número 1 del carrer de la Tallada de [[Lleida]] el dia 27 de juliol de [[1867]],{{sfn|Hess|1991|p=5}}{{efn|Curiosament, sembla que Granados creia haver nascut l'any 1968, tal com ho demostra la seva declaració de data de naixement a una assegurança de vida datada el 29 de maig de 1903, o com es pot extreure d'una carta enviada a [[Isaac Albéniz i Pascual|Isaac Albéniz]] el 26 de maig de 1907, on hi explicava que el 27 de juliol celebraria 39 anys.{{sfn|Clark|2006|p=12}} }} on son pare havia estat destinat com a oficial de l'exèrcit quan ell va néixer. Quan Granados tot just comptava tres anys, la família es va traslladar a [[Santa Cruz de Tenerife]] en tant que el seu pare fou destinat al comandament militar de l'illa, i hi residí fins al gener de 1872, quan tota la família es traslladà a [[Barcelona]], instal·lant-se primer al carrer de la Fenosa{{sfn|Hess|1991|p=5}} i en un edifici —actualment desaparegut— situat a l'encreuament de l'[[Avinguda Diagonal]] i el [[Passeig de Gràcia]] després.{{sfn|Clark|2006|p=13}}
El primer contacte amb la música el va tenir amb José Junceda, el capità de la banda de música militar amic del seu pare i flautista.{{sfn|Redacció Gencat|2012}}{{sfn|Clark|2006|p=14}} Ara bé, els primers estudis els va tenir a Barcelona, on va ingressar a l'[[Basílica de la Mercè|Escolania de la Mercè]] per aprofundir els estudis musicals i de piano amb el mestre [[Francesc Xavier Jurnet]] entre 1878 i 1882.{{sfn|Clark|2006|p=14}} Posteriorment va fer estudis de perfeccionament d'interpretació pianística amb [[Joan Baptista Pujol]], considerat en aquell temps el millor professor de piano de la ciutat i mestre també d'[[Isaac Albéniz i Pascual|Albéniz]]{{sfn|Pagès i Santacana |2000|p=21}} i després amb [[Joaquim Malats i Miarons|Joaquim Malats]] i amb [[Ricard Viñes i Roda|Ricard Viñes]], amb qui Granados va establir una gran amistat. Pujol va introduir molt ràpidament Granados en el gran repertori i, amb el seu mestratge, va aconseguir amb només quinze anys (1883) Granados es fes amb el primer premi d'un dels concursos de l'Acadèmia Pujol, atorgat per un jurat format per [[Felip Pedrell]] i [[Isaac Albéniz]].{{sfn|Clark|2006|p=15}} Per a Granados aquest va ser el seu primer concert en públic i va interpretar el primer temps de la ''Sonata en sol menor'', op. 22 de [[Robert Schumann]] i també (a vista) una peça del mestre [[Claudi Martínez i Imbert|Martínez Imbert]].{{sfn|Redacció Gencat|2012}}{{sfn|Hess|1991|p=6}} A partir de 1883 va estudiar composició i harmonia amb Felip Pedrell. El contacte amb Felip Pedrell va ser decisiu per la influència que aquest va desplegar sobre el jove Granados. En efecte, Pedrell era un enamorat de la tradició musical espanyola i amagava el somni d'un renaixement musical ibèric. Granados, com també [[Manuel de Falla]] i Isaac Albéniz, farà palesa aquesta influència en la seua obra.{{efn|Val a dir que algunes fonts relativitzen la influència de Pedrell sobre Granados, car Pedrell -autodidacta en bona part- sovint fou criticat per proporcionar una escassa formació tècnica als seus alumnes.{{efn|Hess|1991|p=5}} }} Tot i això, cal esmentar el canvi de vida que va suposar per Granados la mort sobtada del seu pare l'any 1882. Calixto Granados patia una [[mielitis]] crònica a conseqüència d'una caiguda de cavall esdevinguda a Tenerife, que forçà la seva retirada prematura de l'exèrcit i el deixà pràcticament [[paraplègic]].{{sfn|Clark|2006|p=13}} De cop i volta, Enric Granados es va convertir en el cap de família, el qual tenia la responsabilitat de contribuir al màxim amb els ingressos familiars.
Línia 55:
# Monitoratge setmanal (per part de Granados) i anotació dels progressos en un llibre de registre
A més, Granados va desenvolupar un mètode propi sobre l'ús del [[Pedal (piano)|pedal del piano]], i fou l'autor del primer tractat en la matèria que es publicà a Espanya, el ''Método, teórico-práctico, para el uso de los pedales del piano'' (1905).{{sfn|Clark|2006|p=67}} Granados també fou l'autor d'un altre tractat, el ''Reglas para el uso de los Pedales del Piano'', escrit l'any 1913 si bé no va ser publicat fins al 2001; i l'any 2011, el pianista i antic alumne de l'Acadèmia Marshall, [[Óliver Curbelo]], va descobrir un document inèdit de 1911 que Granados no havia arribat a publicar, tot i haver fet el registre legal per poder-lo fer. Aquest document, titulat ''El Pedal. Método Teórico Práctico'', està realitzat a través de la fórmula "pregunta-resposta" per tal d'aconseguir la sintetització, simplificació i claredat del seu mètode. A més, amplia coneixements sobre l'ús del pedal per l'enriquiment del so.<ref>{{ref-web|cognom=Redacció|url= http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeLaMusica/menuitem.a0c89927b13869d6916c174720348a0c/?vgnextoid=0000001431129647VgnV6CONT00000000000RCRD&vgnextchannel=0000000285752665VgnV6CONT00000000000RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES| consulta=3 juliol 2015|títol=Nou descobriment d'una obra pedagògica d'Enric Granados al Museu de la Música |obra=Museu de la Música de Barcelona|any=1911}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció DLP|títol=Curbelo rescata una obra del Granados profesor de piano|publicació=La Provincia. Diario de Las Palmas|data=7-1-2011|pàgines=pàg. 43|url= http://duocurbelo.com/olivercurbelo/wp-content/uploads/sites/2/2014/07/Curbelo-Granados.pdf| consulta=3 juliol 2015}}</ref>
===== Tècnica de l'ús del pedal =====
Línia 74:
=== Granados i la seva relació amb l'Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana ===
Al costat de [[Lluís Millet i Pagès]], [[Amadeu Vives i Roig|Amadeu Vives]], o [[Francesc Pujol i Pons|Francesc Pujol]], Enric Granados va ajudar a potenciar l'activitat musical de l'[[Orfeó Català]] especialment en els seus inicis. L'any 1899 va fer-se soci protector de l'entitat, en la
[[Fitxer:Programa de mà del Recital de Granados.jpg|thumb|Programa del mà del recital d'Enric Granados dedicat als coristes de l'Orfeó Català. 2 de maig de 1902 i conservat a la Col·lecció de programes de l'Orfeó Català (CEDOC).]]
La relació entre Enric Granados i l'Orfeó Català no solament es pot percebre en els programes de mà conservats sinó que també es pot visualitzar en la correspondència entre el compositor i altres personalitats de la institució. Entre la documentació històrica de l'arxiu de l'Orfeó Català es poden trobar diverses cartes que testimonien la bona relació que hi havia amb Lluís Millet i Pagès, Francesc Pujol o amb el president de la institució [[Joaquim Cabot i Rovira|Joaquim Cabot]]. També es pot trobar conservat a l'arxiu del [[Centre de Documentació de l'Orfeó Català|CEDOC]] música manuscrita d'Enric Granados com les partitures de ''Goyescas'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/2255/rec/1| consulta=15 novembre 2016|títol=Partitura de Goyescas, 2n moviment (Los majos enamorados)}}</ref> les seves ''Danses espanyoles'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/1569/rec/5| consulta=15 novembre 2016|títol=Partitura de la dansa espanyola núm. 11}}</ref> la ''Elegia eterna'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/3022/rec/1| consulta=15 novembre 2016|títol=Partitura de Elegia eterna}}</ref> o el ''Cant de les estrelles'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/5286/rec/1| consulta=15 novembre 2016|títol=Partitura del Cant de les Estelles}}</ref> entre altres. També el [[Centre de Documentació de l'Orfeó Català|Centre de Documentació]] conserva de dos quadres pintats pel músic que deixen palesa la seva afició cap a la pintura. En un està representat el guacamai d'[[Apel·les Mestres i Oñós|Apel·les Mestres]]<ref>{{Ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/OArtcat/id/47/rec/3|títol=Quadre "El meu guacamayo" d'Apel·les Mestres pintat per Enric Granados.| consulta=|llengua=| editor=|data=1869}}</ref> mentre que en l'altre apareix el dibuix d'un violí.<ref>{{Ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/OArtcat/id/31/rec/4|títol=Quadre d'un violí fet per Enric Granados.| consulta=|llengua=| editor=|data=}}</ref>
La seva relació amb l'Orfeó Català entronca amb el [[Palau de la Música Catalana]]. Des de la seva inauguració el 1908, serà el lloc escollit per Granados per estrenar moltes de les seves obres com ''Goyescas'' i el ''Cant de les estrelles'' el 1911,<ref>{{Ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ProgPMC/id/250/rec/8|títol=Programa de l'estrena de ·"Goyescas" i el "Cant de les estrelles" al Palau de la Música Catalana.| consulta=|llengua=| editor=|data=1911}}</ref> la col·lecció de ''Tonadilles'' <ref>{{Ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ProgPMC/id/6180/rec/16|títol=Interpretació al Palau de la Música Catalana de les Tonadillas.| consulta=|llengua=| editor=|data=}}</ref> el 1914 amb la interpretació de la soprano [[Concepció Badia i Millàs|Concepció Badia]], també l'obra ''[[Elegia Eterna (Enric Granados)|Elegia eterna]]'' el 1915<ref>{{Ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ProgPMC/id/6287/show/6283/rec/1|títol=Programa de l'estrena de "Elegía eterna" al Palau de la Música Catalana.| consulta=|llengua=| editor=|data=1915}}</ref> i també el poema simfònic ''[[Dante (Granados)|Dante]]'',<ref>{{Ref-web|url= http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ProgPMC/id/6375/show/6371/rec/3|títol=Estrena del poema simfònic "Dante" al Palau de la Música Catalana.| consulta=|llengua=| editor=|data=1915}}</ref> al costat de l'Orquestra Simfònica de Madrid el 1915. A més donarà concerts al Palau de la Música al costat de grans intèrprets internacionals com el pianista [[Édouard Risler]], o els violinistes [[Mathieu Crickboom]] i [[Jacques Thibaud]].
Poc després de la mort de Granados i la seva esposa, l'Orfeó Català va crear una subscripció per a recaptar fons pels seus fills, que l'entitat va fer extensiva a ambaixades i societats filharmòniques de tot el món. Després de la seva mort, el [[Palau de la Música Catalana]] ha estat l'escenari de múltiples concerts d'homenatge al compositor, els quals han comptat amb la presència d'algunes de les millors intèrprets de la seva obra com les cantants [[Concepció Badia i Millàs|Concepció Badia]], [[Montserrat Caballé i Folch|Montserrat Caballé]] o [[Teresa Berganza]], o la pianista [[Alícia de Larrocha i de la Calle|Alícia de Larrocha]], qui es va consolidar com una de les millors intèrprets d'Enric Granados.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aviñoa|nom=Xosé|títol=La música i el modernisme|url=|edició=|llengua=Català|data=1985| editorial=Curial|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Carreras i Granados|nom=Antoni|títol=Gent nostra|url=|edició=|llengua=Català|data=1988| editorial=Nou Art Thor|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Riera|nom=Juan|títol=Enrique Granados (Estudio).|url=|edició=|llengua=
=== Granados i Goya ===
{{Vegeu lliure|Vegeu [[Goyescas per a piano (Granados)]] per a la suite per a piano de Granados. }}
{{Vegeu lliure|Vegeu [[Goyescas (Granados)]] per a l'[[òpera]] del mateix compositor. }}
[[Fitxer:Vicente López Portaña - el pintor Francisco de Goya.jpg|thumb|
Granados sentia una vertadera passió pel temps de [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco de Goya]] i l'ambient classicista que el pintor va saber retratar. Considerava Goya com "el geni representatiu d'Espanya".{{CC|data=abril de 2018}} Posseïa diverses obres del pintor i, atès que Granados tenia bona traça per al dibuix i la pintura, va arribar a retratar-se ell mateix disfressat de "goyesc" i va produir diverses làmines amb motius inspirats en l'obra de Goya.{{CC|data=abril de 2018}} D'aquesta devoció naixen els dos quaderns de ''[[Goyescas per a piano (Granados)|Goyescas]]'', per a piano, amb el subtítol ''Los majos enamorados''. Aquestes impressions musicals en 7 escenes són el veritable èxit de Granados, il·lustren el desenvolupament d'una passió amorosa entre dos "majos", des de la seua primera trobada fins a la tràgica mort del "majo" i la posterior aparició del seu espectre. ''Goyescas'' ha estat considerada des de diversos punts de vista; de vegades com una mena d'improvisacions, d'altres com una narració contínua amb l'ús del [[leitmotiv]] d'inspiració [[wagneriana]], altres vegades s'ha criticat l'excessiva tendència a la repetició de passatges o frases, desembocant en una certa monotonia, que només pot salvar l'encertat tractament dels temes, del color, del ritme i de l'harmonia. Per bé que ''Goyescas'' es va estrenar l'11 de març de [[1911]] al [[Palau de la Música Catalana]],<ref>{{ref-web|cognom=Barcelona Cultura|url= http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/es/node/2114| consulta=28 juny 2015|títol=Les ‘Goyescas' de Granados tornen a sonar al Palau de la Música|data=22.02.2011}}</ref> Granados n'havia fet una primera composició a les darreries del segle XIX, que no va resultar satisfactòria i la va deixar de banda fins al 1909, quan la va recompondre en forma de suite per a piano. El primer llibre d'aquesta obra fou presentat en una audició privada a Barcelona l'estiu de 1910, i és molt possible que Granados fes retocs a la composició entre aquesta primera audició i l'estrena pública.{{sfn|Hess|1991|p=26}}
La consagració mundial de Granados esdevingué amb l'estrena de ''Goyescas'' a la Sala Pleyel de París el [[1914]]. Tan gran va ser l'èxit que se li va concedir al músic la [[Legió d'Honor]] de la [[República Francesa]].<ref name=esquela/>
Línia 99:
L'èxit de la suite pianística ''Goyescas'' a l'[[Òpera de París]], el 1914, va fer créixer el seu prestigi com a compositor fins a fer-li valorar treballar en l'evolució de la suite per a convertir-la en òpera, un moviment que fou encoratjat per [[Fernando Periquet]], qui al seu torn li va proporcionar una línia argumental del [[llibret]].{{sfn|Clark|2006|p=142}} Granados va començar a treballar en l'adaptació del material pianístic de ''Goyescas'' en obra lírica i, ràpidament, va encarregar a Fernando Periquet el text, que evidentment s'havia d'encaixar en la música ja escrita. Periquet va desenvolupar un poema narratiu amb mètrica de ''[[romanç (música)|romanç]]'' i ''[[seguidilla]]''.{{sfn|Clark|2006|p=142}}
Per a poder acabar el treball Granados es va traslladar al [[castell de Garengo]], una casa que el músic [[Ernest Schelling]] va deixar-li a [[Céligny]] ([[Suïssa]]).<ref>{{ref-web|cognom=Commune de Céligny|url= http://www.celigny.ch/la-commune-en-bref| consulta=22 juny 2015|títol=Personatges cèlebres a la vila|llengua=francès|any=2015}}</ref>{{sfn|Clark|2006|p=145}}
El pla inicial era estrenar-la a [[Barcelona]] en la temporada 1914-15, però no va ser possible per problemes diversos. Llavors, el seu amic [[Ernest Schelling]], mitjançant el baríton [[Emilio de Gogorza]] que vivia a [[París]], varen propiciar que [[Jacques Rouché]], director de la [[Òpera de París|Gran Òpera de París]] del [[Palais Garnier]], s'interessés per la producció d'aquesta obra, després d'assistir a una sessió pianística de Granados a l'apartament parisenc de Gogorza.{{sfn|Clark|2006|p=145}} Però l'inici de la [[primera guerra mundial|primera gran guerra]] a Europa, va provocar la suspensió de l'estrena francesa, tot i haver estat admesa pel comitè de selecció de títols el mes d'abril. Llavors, Schelling es va adreçar a [[Giulio Gatti-Casazza]], l'empresari del [[Metropolitan Opera House]] de [[Nova York]] qui, després d'escoltar Granados tocar alguns fragments al piano, no va dubtar a programar l'obra per la temporada següent 1915-16.<ref>{{ref-web|cognom=Ruiz Tarazona|nom=Andrés|url= http://www.amigosoperamadrid.es/img/menu_temporada_opera/pdf/Goyescas.pdf| consulta=22 juny 2015|títol=Goyescas, una vocación|obra=Amigos Opera Madrid|pàgines=pàg.148|llengua=castellà|any=2015}}</ref>
Granados i la seua esposa es van desplaçar a [[Amèrica]] malgrat l'aversió del músic als viatges per mar. En efecte, tota la seua vida s'havia resistit a embarcar-se ni tan sols per anar a Mallorca, i la seva aversió als viatges en vaixell es degué incrementar arran de l'enfonsament del ''[[RMS Lusitania|Lusitania]]'' el 7 de maig de 1915.{{sfn|Clark|2006|p=153}} Com si fos una premonició, a l'enterrament del seu amic íntim el pianista, [[Carles Vidiella]], qui havia mort de forma fulminant, va declarar: "Estic segur que en aquest viatge deixaré els ossos".<ref>{{ref-llibre|cognom=DDAA|títol=Temas Espanoles, Edicions 461-476|pàgines=pàg. 20|any=1965| consulta=4 juliol 2015|llengua=castellà | url =https://books.google.es/books?id=88o6AQAAIAAJ&q=%22este+viaje+dejar%C3%A9+los+huesos%22&dq=%22este+viaje+dejar%C3%A9+los+huesos%22&hl=ca&sa=X&ei=gpaVVdKtMYHzULzujGA&ved=0CB4Q6AEwAA}}</ref> Granados també va comunicar aquests temors a Apel·les Mestres i a [[Òscar Esplà i Triay|Òscar Esplà]].{{sfn|Clark|2006|p=153}}
Granados —convençut que moriria en aquell viatge—{{efn|De fet, el trajecte no fou agradable: el temps no acompanyà i el vaixell fou aturat dos cops: primer, durant 7 hores per l'exèrcit francès en busca d'espies alemanys; i després, 5 hores més per l'exèrcit britànic. Un trajecte que havia de durar 10 dies (de Cadis a Nova York) es va allargar i va durar-ne 15.{{sfn|Clark|2006|p=153}} }} i la seva esposa van marxar cap a Amèrica a bord del ''Montevideo'', en un trajecte on també hi viatjaren Fernando Periquet i el guitarrista [[Miquel Llobet i Solés|Miquel Llobet]].{{sfn|Clark|2006|p=153}} El vaixell va atracar a Nova York el 15 de desembre de 1915, i un cop desembarcat, Granados fou objecte d'un gran interès per part de la premsa, que en destacà tant el seu aspecte com les seves declaracions, centrades en desmentir que la música espanyola no es limitava al [[bolero]], l'[[havanera]], els ritmes marcats o l'ús de les [[castanyoles]] que hom tenia al cap quan pensava en la música de [[Moritz Moszkowski|Moszkowski]] o la ''[[Carmen]]'' de [[Georges Bizet|Bizet]].{{sfn|Clark|2006|p=154-155}} A més, Granados fou nomenat membre honorífic de la [[Hispanic Society of America]] i rebé la medalla de plata d'arts i lletres de l'entitat de mans del seu fundador, Archer Huntington. Com a mostra d'agraïment, Granados va inscriure un fraseig musical a una de les columnes del vestíbul de l'entitat i també féu donació del manuscrit de la part lírica de ''Goyescas''.{{sfn|Clark|2006|p=155-156}}
Línia 113:
L'estrena va ser el [[28 de gener]] de [[1916]], i per bé que pugui resultar sorprenent, cap dels intèrprets que hi prengueren part era de nacionalitat espanyola. La [[soprano]] [[Anna Fitziu]] interpretà el paper de Rosario,{{efn|Granados volia que aquest paper l'hagués interpretat [[Lucrezia Bori]], però aquesta estava convalescent després d'una operació.{{sfn|Clark|2006|p=157}} }} [[Giovanni Martinelli]] interpretà a Fernando; mentre que Pepa i Paquiro foren [[Flora Perini]] i [[Giuseppe de Luca]]. La part de dansa del ''Fandango de candil'' fou a càrrec de Rosina Galli i Giuseppe Bonafiglio. Els decorats foren a càrrec d'Antonio Rovescalli —que havia viatjat a Madrid per veure l'obra de Goya de prop—; mentre que els vestits es van elaborar a partir d'estudis fets pel mateix Fernando Periquet al [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]].{{sfn|Clark|2006|p=157}}
[[Fitxer:Anna Fitziu as Rosario in Goyescas by Enrique Granados, MET New York 1916.png|alt= [[Anna Fitziu]] caracteritzada com a Rosario en una de les interpretacions de ''Goyescas'' a Nova York.|miniatura|Anna Fitziu caracteritzada com a Rosario en una de les interpretacions de <nowiki>''Goyescas''</nowiki> a Nova York.]]
Com que l'òpera durava al voltant de seixanta minuts, fou estrenada acompanyada de [[I pagliacci]], amb [[Enrico Caruso]] com a estrella principal.{{sfn|Clark|2006|p=157}} El públic assistent —només hi havia places dempeus— va rebre ''Goyescas'' amb entusiasme, i Granados va escriure una missiva al seu amic Ricard Viñes en què li deia: "Per fi he vist realitzats els meus somnis (...) Tota la meua alegria actual la sent més per tot allò que ha de venir que pel que he fet fins ara". Pau Casals féu declaracions sobre la boan rebuda que tingué la representació per part del públic, majoritàriament d'ascendència espanyola i de les colònies sud-americanes instal·lades a Nova York, culturalment properes al que s'havia representat en escena.{{sfn|Clark|2006|p=157}}
Línia 136:
==== Clotilde Godó ====
[[
L'any 1902 va entrar en contacte amb la família Godó, industrials del tèxtil d'[[Igualada]], quan la filla de l'industrial, Clotilde Godó Pelegrí, va entrar a estudiar a l'acadèmia Granados quan tenia disset anys.
Després d'un any, va deixar l'acadèmia per casar-se amb el banquer [[Joan Marsans i Peix|Joan Marsans]], el 2 d'octubre de 1904.<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Croniquilla|publicació=Alboradas|data=15-04-1904|pàgines=pàg. 5|url= http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/alboradas/id/1| consulta=21 juny 2015|llengua=castellà|lloc=Igualada}}</ref> Uns anys més tard, durant la festa major d'estiu de 1906 al poble de [[Tiana]], on Clotilde havia anat a viure després de la seva separació matrimonial,{{efn|El matrimoni de Clotilde Godó amb [[Joan Marsans i Peix]] va ser arreglat i promogut per la mare de Clotilde i no desitjat per ella. Varen tenir un fill i una filla que varen morir encara nadons, posteriorment va patir abusos verbals i físics del seu marit, que la van decidir a deixar-lo i tornar a Barcelona amb la seva família a la Rambla de Catalunya, on va tenir cura de malaltia terminal de la seva mare fins que va morir. Mitjançant les influències del seu pare va aconseguir l'anul·lació del matrimoni personalment concedida pel Papa Pius X. Clotilde tenia vint-i-un anys i, en la seva condició de "soltera" va marxar a viure a [[Tiana]] a una torre que li va comprar el seu pare al carrer Edith Llaurador 33. Clotilde va començar una nova vida vivint sola i lluny de la societat barcelonina, amb un piano de cua que Granados va comprar a la Salle Pleyel de París, a petició del seu pare, i un Bechstein, que li havia donat un oncle.{{sfn|Milton|2006|}} }} [[Isaac Albéniz|Albéniz]], Granados i [[Joaquim Malats i Miarons|Malats]] varen fer un concert al Casino.{{efn|El concert ofert pels tres mestres al [[Casino de Tiana]], un poble típic d'estiueig de les classes altes al començament del segle XX, va ser enregistrat en un cilindre de cera per Rupert Regordosa, un ric [[esnob]] amant de les noves tecnologies que convidava artistes a casa seva per enregistrar-los i fer la seva pròpia col·lecció.{{sfn|Ullate y Estanyol|2013}} D'entre els més de 300 cilindres que va enregistrar i que es troben a la [[Biblioteca Nacional de Catalunya]] es troba el d'aquest concert que, a més, va ser editat en CD l'any 2002.{{sfn|Amazon|2002}} }}
Clotilde va demanar al seu exmestre tornar a rebre classes de piano, i la nova relació entre els dos va progressar d'estudiant a col·laboradora de confiança i va acabar esdevenint una relació romàntica. Es conserven fotos dels dos i, segons [[John W. Milton]], quan Granados havia de tornar de [[Nova York]] en el que seria el seu darrer viatge, va assumir el risc de passar per una zona en conflicte bèl·lic en lloc d'esperar un mes a viatjar directament a Barcelona, un fet que l'historiador relaciona amb l'interès per tornar al costat de la seva amant i que li va costar la vida.{{sfn|Milton|2006|}} Clotilde no es va tornar a casar i va morir a [[Tiana]] el [[21 de març]] de 1988 amb cent dos anys.<ref>{{ref-publicació|cognom=Redacció LV|títol=necrològiques|publicació=la Vanguardia|data=22-03-1988|pàgines=pàg. 26|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1988/03/22/pagina-26/33028896/pdf.html|consulta=21 juny 2015|llengua=castellà}}</ref>
== Any Enric Granados ==
Entre els anys 2016 i 2017 van tenir lloc diverses iniciatives arreu de Catalunya en commemoració del centenari de la seva mort i del cent cinquantè aniversari del seu naixement.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sàez|nom=A.|article=L'Any Granados arribarà a Barcelona, París i Nova York|publicació=El Punt Avui|llengua=ca|url= http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/916100-lany-granados-arribara-a-barcelona-paris-i-nova-york.html}}</ref>
== Estil ==
L'estil de Granados arrela al [[Romanticisme musical|romanticisme]] tardà, al que incorpora puntulment alguns elements propis del folklore musical espanyol.{{sfn|Hess|1991|p=1}} Malgrat que va viure la seva maduresa artística a Barcelona en l'època de màxima esplendor del [[modernisme]], Granados no va sentir una especial atracció per [[Catalunya]], sinó que més aviat la seva curiositat i interès es van lliurar a la música i l'art espanyol – fonamentalment madrileny – dels períodes clàssic i romàntic. El món de la ''tonadilla'', el folclore urbà de [[Madrid]], i l'admiració per Goya van inspirar-li les obres més destacades de la seua producció.
La música de Granados s'emmarca en un moment que la disciplina va experimentar un impuls notable gràcies als esforços de [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]] per fomentar la introducció de referents i elements procedents de la tradició musical hispànica en les composicions del moment. A més, en aquella època Barcelona fou un nucli on l'estètica musical [[Richard Wagner|wagneriana]] va tenir molt bona rebuda, així com la música de l'escola francobelga de [[César Franck]] i [[Vincent d'Indy]].{{sfn|Hess|1991|p=1}} Granados, format a París, no es va sentir especialment atret per les noves corrents musicals que començaven a aparèixer a la França de finals del segle XIX, sinó que les seves composicions de maduresa s'aproximen més aviat a plantejaments tardoromàntics, visibles tant en la temàtica compositiva com en la presència de [[
Les seues millors obres es troben entre la producció pianística (''Danses Espanyoles'' i ''Goyescas'') i vocal (''Tonadillas''). L'obra orquestral no va deixar més que una mitjana impressió. Només l{{'}}''[[Intermezzo]]'' de l'òpera ''Goyescas'' ha gaudit del favor del públic, encara que va ser escrit en l'últim moment i amb les consegüents presses i per necessitats purament escèniques, per tal de salvar un temps mort en el canvi de decorats. ''Goyescas'' es ressent de l'obligat motlle que imposava la música ja escrita: l'estatisme de l'acció i la pobresa de l'argument, l'artificialitat i recaragolament del text, passen factura a una obra que, per altra banda, musicalment compta amb valors evidents.
Línia 372:
|align="left"|'''''[[Goyescas per a piano (Granados)|Goyescas]]'''''
|<small><center>Piano</small>
|align="left" style="font-size: 88%;"| Llibre 1: no 1, Los requiebros - no 2, Coloquio en la reja - no 3, El fandango de Candil - no 4, Quejas ó la maja y el ruiseñor <br />
<br/>Llibre 2 : no 5, El amor y la muerte - no. 6 La serenata del espectro <br />
<br/>El pelele ''(obra independent, sovint s'interpreta com a la peça no 7 de la suite)''
|align="left"|<small>Barcelona, [[Palau de la Música Catalana]], 11-3-1911 (Llibre 1); [[Teatre Principal (Terrassa)]], 29-3-1914 (improvisació sobre el tema d'"El pelele"); Barcelona, Palau de la Música Catalana, 5-3-1915 ("El pelele"); París, Salle Pleyel, 2-4-1914 (Llibre 2). E. Granados, piano</small>
Línia 461:
|align="left"|<small>Orquestra i piano</small>
|align="left" style="font-size: 88%;"|Inacabat: es conserva incomplet el primer moviment (Lento-Allegro grave ma non molto) i una pàgina del segon (Andante)
|align="left"|<small>Edició: 2010; reconstruït el primer moviment per Melani Mestre afegint-hi un segon moviment (a partir de la Dansa Espanyola
|-
|align="left"|<small>1910</small>
Línia 680:
|colspan="5" align="center"|'''OBRES LÍRIQUES
|-
|align="left"|<small>1894<ref>{{ref-llibre|nom=Miriam|cognom=Perandones Lozano|títol=Correspondencia epistolar (1892-1916) de Enrique Granados|pàgina=165| editorial=Editorial Boileau|any=2016|ISBN=978-84-15381-61-7}}</ref></small>
|align="left"|''Torrijos''
|align="left" colspan="2"|Música incidental
Línia 718:
|align="left"|'''''[[Follet (Granados)|Follet]]''
|align="left" colspan="2"| Òpera en tres actes amb llibret d'Apel·les Mestres
|align="left"|<small>Barcelona, audició privada al [[Gran Teatre del Liceu]], 4-4-1903 (no va tenir èxit i no va estrenar-se públicament)<br />Lleida, Auditori Enric Granados, 13-2-2016 (estrena completa, amb orquestra i semiescenificada)</small>
|-
|align="left"|<small>1906</small>
Línia 750:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom= Carreras i Granados|nom =Antoni |títol = Granados|col·lecció= Gent Nostra; 61|lloc = Barcelona| editorial = Nou Art Thor| any = 1988|isbn =9788473271738 |url =https://books.google.cat/books?id=ffAHAQAAMAAJ}}
* {{en}} {{ref-llibre|cognom=Clark|nom=Walter Aaron|títol=Enrique Granados. Poet of the piano|lloc=Nova York| editorial=Oxford: University Press|any=2006|isbn=9780195349795|url= https://books.google.cat/books?id=1qmEbn873j4C}}
* {{es}} {{ref-web|cognom=Fundación Juan March|url= http://www.march.es/musica/detalle.aspx?p5=1154| consulta=4 agost 2015|títol=El piano de Enrique Granados|lloc=Logroño|llengua=castellà|any=1991}}
* {{ref-web| editor=Generalitat de Catalunya|url= http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/indexfb37.html?vgnextoid=5f861277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5f861277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=3a6c3af1d1378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD| consulta=2 juliol 2015|títol=Enric Granados i l'escola pianística catalana|obra=Culturcat|any=2012}}
* {{es}} {{ref-llibre|cognom=Gómez Amat|nom=Carlos|títol=Historia de la música española|lloc=Madrid| editorial=Alianza |any=1984|isbn=8420685054|volum=Vol. 5. Siglo XIX}}
* {{en}} {{ref-llibre|cognom=Hess|nom=Carol A.|títol=Enrique Granados. A Bio-bibliography|lloc=Westport| editorial=Greenwood Press|any=1991|isbn=0-313-27384-7}}
* {{es}} {{ref-llibre|cognom=Iglesias|nom=Antonio|títol=Enrique Granados (su obra para piano)|lloc=Madrid| editorial=Alpuerto |any=1985-1986|isbn=8438100996}}
* {{ref-llibre|cognom=Milton|nom=John W|títol=El rossinyol abatut: Enric Granados, una vida apassionada (1867-1916)|lloc=Lleida| editorial=Pagès|any=2005|isbn=8497793145}}
* {{en}} {{ref-publicació|cognom=Milton|nom=John W|títol=Granados and Goya: Artists on the Edge of Aristocracy|publicació=Diagonal. Journal of the Center for Iberian and Latin American Music|data=2005|url= http://www.cilam.ucr.edu/diagonal/issues/2005/milton.html| consulta=2 novembre 2015}}
* {{ref-llibre|cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d'escola pianística a Barcelona | editorial=Taller Editorial Mateu |any=2000|isbn=84-88158-21-1}}
* {{Ref-llibre|cognom=Pagès Santacana|nom=Mònica|títol=Granados, el so de la mirada|url= https://www.worldcat.org/oclc/995355360|edició=1. ed|data=2016| editorial=Pagès Editors|lloc=Lleida|isbn=9788499758060}}
* {{en}} {{Ref-llibre|cognom=Partridge|nom=Roland Edward|títol=Enrique Granados|url= http://archive.org/details/enriquegranados00part|data=1930}}
* {{es}} {{ref-publicació|cognom=Perandones Lozano|nom=Miriam|títol=Estancia y recepción de Enrique Granados en Nueva York (1915-1916) desde la perspectiva de su epistolario inédito|publicació=Revista de Musicología|pàgines=pp. 281-295 |volum=vol.32|exemplar=núm.1 |url= http://www.jstor.org/stable/20797977| consulta=1 juliol 2015|llengua=castellà|any=2009}}
* {{en}} {{Ref-llibre|títol=The New Grove Dictionary of Music and Musicians|url= https://www.worldcat.org/oclc/5676891|lloc=Londres|isbn=1561591742}}. La veu sobre Enric Granados és d'[[Antonio Ruiz-Pipó]].
* {{en}} {{ref-web|cognom=Ullate y Estanyol|nom=Margarita|url= http://www.iasa-web.org/biblioteca-de-catalunya-highlights-110-year-old-cylinder-recordings| consulta=21 juny 2015|títol=Biblioteca de Catalunya highlights 110-year old cylinder recordings|obra=International Association of Sound and Audiovisual Archives|llengua=anglès|any=2013}}
* {{es}} {{Ref-llibre|cognom=Vila San-Juan|nom=Pablo|títol=Papeles intimos de Enrique Granados|url= https://www.worldcat.org/title/papeles-intimos-de-enrique-granados/oclc/9839976|llengua=
* {{es}} {{ref-web|cognom=Villacorta Iglesias|nom=Pablo|url= http://decsai.ugr.es/~pjvi/pdf/Larrocha.pdf| consulta=22 juny 2015|títol=Dos figuras del piano español del siglo xx: Ricardo Viñes y Alicia de Larrocha|obra=real conservatorio superior de música “victoria eugenia” de granada|llengua=castellà|any=2012}}
== Enregistraments ==
* {{es}} [[Joaquin Achúcarro]], ''Comentaris a la gravació de la suite "Goyescas" per a piano''. Madrid: RCA Records, 1980. D.L. M 8232-80
* {{ref-web|url= http://www.amazon.ca/Catalan-Pno-Tradition-Albeniz/dp/B000003LIC| consulta=21 juny 2015|títol=Catalan Piano Tradition|llengua=anglès|any=2002}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.bnc.cat/cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Granados-Enric Fons Enric Granados de la Biblioteca de Catalunya]
* {{en}} [http://www.u-s-history.com/pages/h1098.html USA History] Breu ressenya història de l'enfonsament del ferri ''Sussex''.
* {{ca}}{{es}}{{en}} [http://www.granados-marshall.com/ Acadèmia Marshall] Continuadora de la tradició musical d'Enric Granados
| |||