Dionís d'Alexandria (bisbe): diferència entre les revisions

| nom = Sant Dionís d'Alexandria, o<br />Dionís el Gran

|nom_naixement = Διoνυσιoς (''Dyonisos'')

| fets_destacables = Bisbe i patriarca d'Alexandria, teòleg i filòsof

|enaltiment = Bisbe, confessor, Pare de l'Església

|data_defuncio = [[265]]

|lloc_naixement = [[Alexandria]] ([[Província romana d'Egipte]])

|festivitat = [[17 de novembre]] i, per error, també el 3 d'octubre, juntament amb altres màrtirs

|venerat_en = [[Església Ortodoxa]], [[Església Catòlica Romana]]

|iconografia = Robes de bisbe grec, llibre

|data_canonitzacio =Antiga

}}

'''Dionisi d'Alexandria''' fou [[patriarca d'Alexandria|bisbe d'Alexandria]] ([[247]] -[[265]]) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans però persones influents. Va estudiar filosofia i finalment va abraçar el cristianisme. [[Orígenes]] fou un dels seus mestres. Fou [[prevere]] i el [[232]] va succeir a ''Heraclas'' al front de l'escola teològica d'Alexandria; ''Heraclas'' fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort també el va succeir en aquest càrrec ([[247]]). Durant l'anomenada persecució de [[Deci (emperador romà)|Deci]] fou detingut i portat a ''Taposiris'' (entre Alexandria i [[Canop]]) on probablement havia de ser executat, però es va poder escapar. El [[257]], a l'anomenada persecució de [[Valerià I]], va fer una confessió de fe davant el [[prefecte Emilià]] i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (''Cephro'') a [[Líbia]] on va estar molt malalt. Al cap de tres anys un edicte de [[Gal·liè]] a favor dels cristians li va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra [[Sabel·li]] i els [[sabel·lians]], i es va sobrepassar en el seu zel. El [[265]] va ser convidat a participar en un [[sínode]] a [[Antioquia de l'Orontes]], però no hi va voler anar per la seva edat i per no enfrontar-se a [[Pau de Samosata]]. Va morir uns mesos després encara el [[265]]. Va escriure diverses obres (tractats i cartes) però només uns fragments s'han conservat. Els principals escrits són: