Menor Estranger No Acompanyat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Apartat introductori, més faltes d'ortografia |
Apartat de història |
||
Línia 6:
Encara que no és un fenomen fàcil de quantificar, les dades de la memòria de la Fiscalia de 2016, apuntaven a la presència de 3.660 menors d'origen estranger no acompanyats a Espanya i sota la tutela de les comunitats autònomes.<ref>{{Ref-web|títol=Menores Extranjeros No Acompañados (MENA)|url=https://www.accem.es/vulnerables/menores-extranjeros-no-acompanados-mena/|consulta=2019-05-05|llengua=es-ES}}</ref>
Segons la pàgina oficial de la Direcció General de la Policia<ref>{{Ref-web|títol=Página oficial de la DGP-Documentación|url=https://www.policia.es/documentacion/no_comunitarios/menores.html|consulta=2019-05-05}}</ref>, la definició de MENA seria la d'estranger menor de divuit anys que sigui nacional d'un Estat al qual no li sigui aplicable el règim de la Unió Europea que arribi a territori espanyol sense un adult responsable d'ell,
En la recerca dels menors estrangers indocumentats no acompanyats (MEINA){{sfn|Capdevila i Capdevila|Ferrer Puig|2003|pp=43-44}}, s'han localitzat un total de 1.659 MEINA diferents. El conjunt total de menors a Catalunya amb mesura protectora de la [[DGAIA]] per a l'any 2001 es situava en 5.645 menors per a tota Catalunya.
Línia 15:
== Història ==
Les [[Migració|migracions]] o moviments de tota la població han estat constants al llarg de tota la vida, atès que els humans, en ser [[Nòmada|nòmades]], han estat en continu moviment per tot el món. Fins i tot hem de tenir en compte que abans que els països tinguessin fronteres, els humans ja anaven de regió en regió en
===
Des de finals de la dècada de 1990, va augmentar l'arribada dels MENA a l'[[Estat Espanyol]]{{sfn|Markez|Pastor|2010|p=71}} i a altres països de la Unió Europea. Encara que fins al 1998, aquesta situació no es va donar a conèixer al territori Català, i es va començar a parlar d'aquest tema a conseqüència de diversos articles que van aparèixer en la premsa i que donaven visibilitat en la situació que es trobaven alguns joves al carrer. No obstant això, l'educador Vicenç Galea i Montero afirmava que l'existència dels joves menors estrangers pels carrers de Barcelona ja existia des de la segona meitat de la dècada de 1980.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Empez|nom=Núria|títol=Dejadnos crecer|url=|edició=1|llengua=castellà|data=setembre de 2014|editorial=virus|lloc=Barcelona|pàgines=123|isbn=978-84-92559-56-5}}</ref>
Aquest esdeveniment implica per als països acollidors problemes ètics i polítics, ja que el sistema de protecció es pot veure en problemes.<ref name="bravo">{{ref-publicació
Des de 1998 a mesura que han anat passant els anys, la xifra de MENA ha augmentat considerablement a Catalunya. S'ha passat de 245 MENA nouvinguts l'any 1998 a 456 l'any 2002.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Capdevila|nom=Manel|títol=Els menors estrangers indocumentats no acompanyats|url=|edició=1|llengua=català|data=desembre de 2003|editorial=Winihard|lloc=|pàgines=46|isbn=84-393-6327-3|nom2=Marta|cognom2=Ferrer}}</ref> Tanmateix, en 2015 van arribar 377 joves, fet que marca una baixada de xifra fins a l'any 2017 que arriben 1.489 i continua creixent també l'any 2018 que resideixen més del doble que l'any anterior, 3.508.
A Espanya, el fenomen dels MENA està majoritàriament associat a infants o adolescents d'orígen Magrebí, principalment del Marroc i d'Algèlia. Tanmateix, s'observen menors no acompanyats procedents d'altres països d'Europa de l'Est, de l'Àfrica subsahariana i de Síria. També trobem que les arribades de menors estrangers no acompanyats han augmentat un 78,94% en el darrer any, més dels que tenia registrats el [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri d'Interior]] en abril. En els últims sis mesos han arribat a Espanya més de 4.700 menors migrants i ara hi ha 11.174 migrants MENA, segons ha informat la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, [[María Luisa Carcedo Roces|María Luisa Carcedo]], en la comissió de la Família, Infància i Adolescència del Senat. ▼
=== Espanya ===
▲A Espanya, el fenomen dels MENA està majoritàriament associat a infants o adolescents d'
Carcedo ha reconegut que l'increment ha sigut molt significatiu sobretot en regions com Andalusia, que avui en dia és la comunitat amb més MENA de l'Estat Espanyol, amb un total de 5.621. La majoria també es concentren en Melilla, el País Basc i Catalunya.<ref>{{Ref-web|url=http://www.rtve.es/noticias/20181002/llegadas-menores-extranjeros-no-acompanados-aumentan-78-desde-abril/1810640.shtml|títol=Las llegadas de menores extranjeros no acompañados aumentan un 78% desde Abril.|consulta=11/03/19|llengua=castellà|editor=rtve|data=01/10/18}}</ref>
Linha 32 ⟶ 35:
Un cop aquests joves arriben i es poden identificar, tenen una sèrie d'opcions per residir però que ells no poden decidir, sinó que es busca la millor solució per a cada cas. Un gran nombre acudeixen a centres residencials, on tenen uns tutors que s'encarreguen de vetllar pel seu benestar i per la seva protecció. En altres casos van a cases d'acollida, on les famílies d'aquestes acullen al nen o nena de manera temporal per tal que puguin gaudir d'una llar i de l'afecte que en aquestes es dóna, tot i que la xifra és bastant més baixa que la dels centres. Al mateix cop, la distribució dels joves és molt desigual, segons la proximitat amb les fronteres i els recursos que es troben en les diferents comunitats autònomes. Per últim, hem de tenir present que aquestes mesures es duen a terme quan el jove és menor, un cop obté la majoria d'edat, es contemplen altres possibilitats com poden ser pisos tutelats amb més joves que es troben en la mateixa situació.
Tot i això, existeixen joves que per
== Factors d'expulsió entre els joves<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Gimeno Monterde, Chabier|nom=|títol=Buscavidas. La globalización de las migraciones juveniles.|url=|edició=1a edició|llengua=Castellà|data=2014|editorial=Prensas de la Universidad de Zaragoza|lloc=Zaragoza|pàgines=|isbn=9788416028917}}</ref> ==
| |||