Hip-hop: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
UIIU
Línia 1:
{{Infotaula de gènere musical
| nom = Hip hop
| bgcolor = Blue
| color = white
| orígens_estilístics = [[Funk]], [[disco]], [[soul]], [[rhythm and blues|R&B]], [[dub]], [[deejaying|toasting]], [[performance poetry]], [[scat]] i [[blues parlat]]
| orígens_culturals = [[Griot]]s, [[Àfrica]]
| instruments = [[Turntablism|Tocadiscs]], [[sintetitzador]], [[rap (música)|veu]], [[caixa de ritmes]], [[sampler]], [[beatboxing]]
| popularitat = Molt alta arreu del món d'ençà dels anys 1980s.
| formes_derivades = [[Gangsta Rap]] - [[Hip Hop Soul]]
}}
El '''hip hop''' és un [[moviment artístic]] que va néixer a principi de la [[dècada del 1970]] entre les comunitats [[afroamericà|afroamericanes]] i hispanoparlants del barri sud del Bronx, al districte del [[Bronx]] de [[Nova York]].
 
La concepció clàssica del hip-hop se centra en l'existència de quatre aspectes o "pilars" de la cultura: El ''[[MCing]]'' (o ''rapping''), el ''[[DJing]]'' (o ''turntablism''), el ''[[breakdance|breakdancing]]'' (o ''bboying'') i el ''[[graffiti]]''. Hi ha qui dóna la mateixa importància a altres pilars com el ''[[beatboxing]]'', l'activisme [[polític]], el [[disseny]] de [[roba]] o el de complements.
 
== Conceptes ==
La unió de dos dels elements, el [[MC]] (''Master of Ceremony'') i el [[discjòquei]], conformen l'estil musical del hip hop:
*El '''[[rap (música)|rap]]''', consisteix a cantar o parlar lletres rimades, acompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat, es pot parlar de molts temes, normalment es parla de la vida dels carrers, de crítica social o sobre ells mateixos.
*L'estil musical que acompanya el MC és una evolució del [[Funk]] i el '''[[breakbeat]]''', que també pot ser instrumental. La música Hip hop es caracteritza per la seva rítmica i/o ballabilitat.
*El '''[[Turntablism]]''' o ''DJing'' és l'art de crear música mitjançant tècniques amb discos de vinil, com [[breakbeat]], [[scratch]], [[beat juggling]], etc.
*El '''''BBoying''''' és l'art de ballar el [[breakdance]]. A la persona que practica aquest ball se'l denomina '''''b boy''''', '''''b girl''''', '''''fly girl''''' o '''''breaker'''''. També se li diu b-boy/girl al que segueix aquesta cultura.
*El '''[[Graffiti]]''' és la principal expressió del Hip hop en les arts plàstiques. Consisteix a pintar amb pintura en aerosol sobre superfícies urbanes com poden ser murs de qualsevol material, així com trens, portes, mobiliari urbà i altres. El més comú és que els artistes dediquin les seves obres a pintar el seu nom o sobrenom. L'estètica dels graffitis ha influït en la historieta (com en les tires de [[The Boondocks (cómic)|The Boondocks]]) i en el disseny de roba, portades de discos, i altres objectes.
*El '''Tag''' va bastant unit amb l'art del graffiti, els escriptors que pinten les seves obres en el mobiliari urbà solen firmar-les amb un [[gargot]] personal, l'anomenat '''tag''', però no sempre van units a l'obra pintada, es poden trobar personalitzats sense relacionar-se amb cap graffiti pels carrers, acció denominada ''taggejar'' i, posteriorment evolucionada a ''takejar'' per la seva estreta relació amb els [[retolador]]s ''Taker'' amb el que se solen fer aquestes firmes.
*El '''[[beatboxing]]''' és la tècnica d'imitar amb la boca sons de percussió o instruments propis de la música rap o hip hop.
*Les [[Batalla de galls|'''batalles de galls''']] són competicions entre dos rapers per determinar qui rima millor en un ambient d'improvisació.
 
== Etimologia ==
[[Fitxer:Hip hop.jpg|thumb|[[breakdance|Break dance]] al carrer]]
[[Fitxer:Darra j berlin05 8.JPG|thumb|211px|MC del grup de [[rap (música)|rap]] senegalès [[Darra J]]]]
[[Fitxer:Graffiti art party san dieg.png|thumb|211ppx|[[Grafit (art)|Graffiti]]]]
La construcció del terme ''hip hop'' sovint s'atribueix a Keith Cowboy, un [[rap (música)|raper]] amb [[Grandmaster Flash and The Furious Five]].<ref name="furious5" /> Malgrat que [[Lovebug Starski]], Keith Cowboy, i [[DJ Hollywood]] ja van fer servir aquest terme quan la música que hi corresponia encara era coneguda com a ''[[disco]] rap'', es creu que Cowboy va crear l'expressió mentre feia broma amb un amic que s'havia allistat a l'exèrcit mentre feien [[scat]] amb les paraules "hip/hop/hip/hop" d'una manera que parodiava la cadència rítmica de la marxa disciplinada dels soldats<ref name="furious5">[http://web.archive.org/web/20060317071002/http://www.furious5.net/cowboy.htm Keith Cowboy - The Real Mc Coy<!-- Bot generated title -->]</ref> Més tard, Cowboy va treballar més les possibilitats d'aquests mots en una interpretació pública, cosa que va ser ràpidament imitada per altres artistes, com per exemple la cançó ''Rapper's delight'' de [[The Sugarhill Gang]].<ref name="furious5"/>
 
El qui havia estat membre dels ''Black Spades'', [[Afrika Bambaataa]] és considerat el primer a haver emprat el terme per descriure la [[subcultura]] a la qual pertany el hip hop, tot i que també s'ha suggerit que possiblement el terme originalment va ser emprat de manera burlesca o amb menyspreu contra el nou tipus de música.<ref>[http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:nmWYaxJvswsJ:www.zulunation.com/hip_hop_history_2.htm+%22keith+cowboy%22+%22hip+hop%22+military&hl=ca&gl=us&ct=clnk&cd=3 http://www.zulunation.com/hip_hop_history2.htm]</ref> El primer ús imprès del terme el va fer al ''Village Voice''<ref>Hagar, Steven. "Afrika Bambaataa’s Hip-Hop," ''Village Voice''</ref> Steven Hager, que posteriorment va escriure una història del hip hop, publicada l'any 1984.<ref>Hager, Steven. Hip Hop: The Illustrated History of Break Dancing, Rap Music, and Graffiti. St Martins Press, 1984.</ref>
 
== Història ==
El moviment Hip hop va començar a prendre forma en la dècada dels 70 a alguns barris marginals de Nova York, específicament al South Bronx. Aleshores, un dels estils musicals més en voga era el [[Funk]], molt apte per al ball. En aquests barris, joves amb inquietuds estètiques s'aventuraven a "escriure", és a dir, a pintar els seus [[Graffiti]]s de grans lletres de colors i altres motius en zones d'accés restringit, però des de les quals tota la ciutat podia contemplar les seves obres: el lloc preferit per a aquestes exposicions efímeres eren els exteriors dels vagons del metro.
 
Això seria només una simple anècdota si no fos pel fet que en aquestes mateixes festes a Tuckkan de T- SUD se li va ocórrer inventar una de les tècniques més utilitzades en [[Turntablism|DJing]] fins avui dia com és el "backspin" o "recuperacions", i així donar començament a tota una nova forma d'expressió musical a través dels ''turntables'' (giradiscos). La intenció de Kool Herc era assolir estendre les seccions de [[breakbeat]] (solos de bateria de les cançons de [[Funk]]) i així donar-li als [[breakdance|B-Boys]] ([[breakdance|break]]-boys, anomenats així perquè es dedicaven a ballar en els breakbeats) més temps per a realitzar els seus passos de ball, que aprofitaven aquesta secció de la música per a llançar-se a terra a demostrar els seus moviments, barreja dels de [[James Brown]] i els vistos per ells en les pel·lícules de [[Kung-Fu]]. D'altra banda, també es propiciava que l'"animador" de la festa (el "mestre de cerimònia", o "[[MC]]") pogués animar el públic a través del micròfon al mateix temps que les instrumentals que els DJs estaven fent sonar. Aquestes intervencions del MC es van convertir després en l'expressió lírica del [[rap (música)|rap]].
 
Posteriorment va sorgir una altra tècnica indispensable avui en dia, utilitzada i millorada per tots els discjòqueis actuals: l'art de l'[[Scratch]], sembla que inventat casualment per [[Grand Wizard Theodore]], que en una entrevista va dir el següent:
 
''Un dia estava escoltant música, amb el volum una mica alt, i la meva mare va colpejar la porta cridant molt fort: "Si no apagues aquesta música, t'escanyo!"; jo portava els auriculars posats, vaig parar el vinil i vaig començar a fer anar el disc endavant i enrere, i vaig al·lucinar, de manera que vaig començar a experimentar amb això durant un parell de mesos, fins que ho vaig treure, i vaig sortir amb l'Scratch.''<ref>[http://www.hhgroups.com/cultura-hiphop/ Cultura del Hip hop]</ref>
 
== Cultura ==
=== Música ===
{{AP|Música rap}}
La música hip hop comporta dos aspectes o elements: d'una banda, la producció o ''beatmaking'' i de l'altra el cant o el RAP, que també s'anomena ''emceeing'' (derivat d’MC –que és l'abreviació de ''Master of ceremonies'', i que també es pot anomenar ''MCing''). A vegades el ''beatmaking'' es pot confondre amb el ''DJing'' (derivació de l'abreviació de DJ de discjòquei) per la simple raó que tots dos formen part de la música instrumental de fons o d'acompanyament (és a dir, el ''beat'', la música que té com a principal raó de ser marcar la pulsació) que utilitza el MC per rapejar.
 
==== Beatmaking ====
Gairebé sempre el beatmaking es fa amb l'ajuda de [[programa informàtic|programes informàtics]] o de materials i ginys especials, tot i que en els seus orígens l'MC rapejava prenent com a base un fragment de l'acompanyament instrumental d'una cançó preexistent repetida i convertida en bucle o ''loop''. En aquells moments, doncs, el ''beat'' es produïa a partir de ''samples'', mostres de discs tractades adequadament.
 
Un ''beat'' pot estar compost de tres seccions o elements sonors que es donen en simultaneïtat: la línia de [[registre greu |baix]], la melodia o línia melòdica principal, aquella que centrarà l'atenció principal de l'oient especialment en absència d'una línia melòdica real vocal en tant que no hi ha un(a) cantant que canti sinó un MC que rapeja, i la ''drumline'' (literalment la línia de tambor, és a dir la línia de la [[percussió]], la pulsació i el ritme, tot i que en ser sons produïts electrònicament, en realitat sovint no hi ha cap [[tambor]] real). Però el tipus i el grau d'elaboració d'aquestes bases és molt divers i els elements hi poden jugar de molt diverses maneres.
 
Mentre que alguns ''beatmakers'' prefereixen utilitzar ''samples'' provinents de fonts diverses en els seus treballs i barrejar-les segons el seu estil per crear una base, un acompanyament, altres tendeixen a compondre-les en la seva totalitat.