Mòmies de Gebelein: diferència entre les revisions

El 1895 i el 1896 es van excavar les ruïnes d'[[Abidos]], Tukh, Hieracòmpolis i [[Gebelein]]. El 1892, Jacques de Morgan, director de les Antiguitats d'Egipte, va demostrat que la ceràmica trobada a [[Abidos]] i Nakadah és anterior al període dinàstic, fet que va atraure l'interès de molts arqueòlegs europeus. Un cop completades les excavacions, els residents d'Egipte van continuar cercant llocs per a trobar-hi més restes. El 1895 E. A. Wallis Budge, en representació del [[Museu Britànic]], va procurar inscriure fèretres i mobiliari funerari de les tombes de la Dinastia 12 a Al-Barsha, treballant amb el Servei d'Antiguitats d'Egipte. Budge va començar a comprar troballes predinàstiques als locals com bols, llances i caps de fletxes, pedres esculpides i figures d'ossos, i restes parcials de persones humanes (descrites principalment com a ossos sense pell o carn). El 1896, un resident de Gelebein va acostar-se a Budge per dir-li que havia trobat més troballes de mòmies. Va portar a Budge amb els cossos, i ell els va reconèixer immediatament del període predinàstic i els va identificar com els primers cossos d'aquella època. Després, va començar les excavacions i va extreure un total de sis cossos monificats de les tombes de sorra de Barh Bila Ma (al riu Waterless), situat als pendents d'un turó a l'est de Gelebein. L'únic aixovar era un pot amb un trobat amb cos adult de dona i restes de vímet, pell d'animal i lli amb els altres cossos. En l'època predinàstica els cossos s'enterraven sovint nus i lleugerament embolicats. En un enterrament, quan el cos és cobert amb sorra calenta, les condicions ambientals fan que la majoria de l'aigua del cos s'evapori i es dreni ràpidament, fent que el cadàver s'assequi de manera natural i així es conservi. Aquest mètode va ser àmpliament usat en l'època predinàstica d”Egipte, abans de dur a terme la momificació artificial. La momificació natural que es produeix amb sorra seca en els enterraments, va portar a les creences originals egípcies a pensar que hi ha vida després de la mort, i es va començar la tradició de deixar menjar i instruments pel més enllà. Tots els cossos estaven doblegats en la mateixa posició, estirats cap al costat esquerre, amb els genolls elevats cap a la barbeta. D'altra banda, molts dels cossos excavats a l'època predinàstica d'Egipte es troben en la mateixa posició. No obstant això, a Merimde Beni Salama i a El-Amra els cossos es van trobar jaient sobre el costat dret. Des d'aquell moment, els cossos es van enterrar drets fins elal període del Regne Mitjà d'Egipte, en què el mort es col·locava de costat. Després d'aquest període, s'enterraven estirats de panxa enlaire (posició dorsal), i des de la Dinastia V, els cossos estaven completament estirats. L'interès arqueològic de Gelebein va començar a principis del segle XVIII i es va incloure en la Descripció d'Egipte de Benoît de Maillet. El lloc inclou des de restes de temples de la divinitat [[Athor]] (deessa de l'amor) amb nombrosos cartutxos de maons de fang i una estela reial des de la Dinastia II fins a la Dinastia III. Les troballes de l'últim període inclouen 400 guarnicions mercenàries que eren òstracons Demòtics i Grecs del segles II i III b.C Així com les excavacions oficials, molts dels artefactes trobats es van comercialitzar al mercat d'antiguitats i es poden trobar als museus de Torí, Caire, Lió i al [[Museu Britànic]].