Ja en l'[[era victoriana]], les grans cases i mansions britàniques van seguir usant habitacions separades, cadascuna de les quals dedicada a un estadi diferent de preparació i manipulació de menjar. La cuina s'utilitzava per cuinar, mentre que l'emmegatzematge de menjar es feia en el magatzem. La preparació del menjar abans de ser cuinat es veia en una cambra anomenada ''larder'', el rentat de plats es feia o bé en una habitació anomenada''scullery'' o al rebost, "en funció del tipus de plat o del nivell de brutícia".<ref>{{cite bookref-llibre|lastcognom=Flanders|firstnom=Judith|titletítol=The Victorian House|yearany=2003|publishereditorial=Harper Collins|locationlloc=LondonLondres|isbn=0-00-713189-5|pagespàgines=63}}</ref> Com que l'''scullery'' era l'habitació on hi havia aigua corrent, en tenir una pica, era on es feia la preparació del menjar més bruta, com ara rentar el peix o tallar la carn crua. El rebost era on es guardaba la vaixella, com ara la porcellana copisteria i la cobertaria, i la copisteria. Si el rebost tenia pica per netejar la vaixella, es tractava d'una pica de fusta forrada de plom, per evitar fer malbé la porcellana i la copisteria en rentar-les. En algunes cases de classe mitjana, el ''larder'', el rebost i el magatzem podien ser simplement grans armaris de fusta, cadascun dels quals amb el seu propòsit específic.<ref>{{cite bookref-llibre|lastcognom=Flanders|firstnom=Judith|titletítol=The Victorian House|yearany=2003|publishereditorial=Harper Collins|locationlloc=LondonLondres|isbn=0-00-713189-5|pagespàgines=64}}</ref>
=== Rebostos moderns ===
Línia 22:
== Bibliografia complementària ==
*{{Cite bookref-llibre|lastcognom=Pond|firstnom=Catherine Seiberling|titletítol=The Pantry: Its History and Modern Uses|yearany=2007|publishereditorial=Gibbs Smith|locationlloc=Salt Lake City|isbn=1-4236-0004-5}}
