Diferència entre revisions de la pàgina «Aranès»

24.865 octets eliminats ,  fa 10 mesos
Ho hem esborrat tot. jan jan jan axanta
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
(Ho hem esborrat tot. jan jan jan axanta)
Etiquetes: editor visual Substitució
{{Infotaula de llengua}}
 
L''''aranès''' (en aranès: ''aranés'') és la varietat de la [[Occità|llengua occitana]] parlada a la comarca de la [[Vall d'Aran]], al nord-oest de [[Catalunya]]. És la [[llengua pròpia]] d'aquesta comarca, així com un dels tres [[Llengua oficial|idiomes oficials]] de Catalunya conjuntament amb el [[català]] i el [[castellà]]. És un dialecte de l'[[occità gascó]], afí a les varietats de [[Comenge]].
 
A la Vall d'Aran és la llengua vehicular de l'ensenyament del [[1984]] ençà. A més, el [[Parlament de Catalunya]] va aprovar el setembre del 2010 [[Llei de l'occità, aranès a l'Aran|una llei]] que oficialitza la llengua occitana al conjunt de Catalunya i que atorga més drets a l'aranès i als seus locutors.<ref>[[Vilaweb]], [http://www.vilaweb.cat/noticia/3778993/parlament-aprova-llei-loccita.html El Parlament aprova la llei de l'occità] 22 de setembre del 2010</ref> Aquesta llei preveu de fer de l'[[Institut d'Estudis Aranesi]], el president del qual és actualment l'escriptor occitanista [[Jèp de Montoya]], l'autoritat lingüística pel que fa a l'occità aranès.<ref>[http://www.segre.com/tribuna/article/llei-de-loccita-aranes-a-aran/ ''Llei de l'occità, aranès a Aran'' a El Segre], 23 de setembre del 2010</ref>
 
== L'aranès, varietat gascona ==
L'aranès pertany al [[gascó]], parlar occità o llengua independent lligada a aquest. L'aranès és al gascó el que és el&nbsp;[[rossellonès]]&nbsp;al català, és a dir un&nbsp;[[parlar de transició]]. Triplement: cap al&nbsp;[[llenguadocià]]&nbsp;pirinenc, en particular a la part oriental del territori (''jos, naut, vida, forma, ora, arturar''; plurals masculins en -i, etc), cap al català&nbsp;[[Català ribagorçà|ribagorçà]]&nbsp;i&nbsp;[[Català pallarès|pallarès]]&nbsp;(''vides, manar, demanar'' aquest darrer antiquat en gascó), i cap a l'[[aragonès]]&nbsp;(''nhèu''...). A més, a Aran com enjondre a Occitània, cada vilatge té el seu parlar, així l'aranès se subdivideix en diversos parlars. Com que la Vall d'Aran és un país de muntanya on les diferències es manifesten clarament d'un vilatge al vilatge veí, sovint cal posar en relació aquestes diferències amb les oposicions que separen el [[comengès|dialecte comengès]] i el [[coseranès|dialecte coseranès]] dellà de la frontera (per ex.''ostieu/ostiu'' contra ''estiu'').
 
S'usa la grafia següent:
 
* '''o''', '''ó''': es pronuncia com la "u" [u] del català, ''Arró''.
* '''ò''': amb accent greu es pronuncia "o" oberta [ɔ], com en català, ''Vilamòs''.
* '''u''', '''ú''': es pronuncia com la "u" [y] del francès: ''Salardú''. A la part final d'un diftong, es pronuncia "u" [w] com en català ''mau''.
* '''è''': amb accent greu es pronuncia "e" oberta [ɛ] com en català o francès: ''Aubèrt''.
* '''lh''': es pronuncia com en portuguès i com la "ll" [ʎ] del català o dels parlars no-[[ieisme|ieistes]] del castellà: ''Vielha''.
* '''nh''': es pronuncia com en portuguès, la "ny" [ɲ] en català, "ñ" en castellà o "gn" en francès i italià: ''Unha''.
* '''sh''', '''ish''': es pronuncia com "x/ix" [ʃ] del català, portuguès i basc o en francès "ch": ''peish''.
* '''th''': es pronuncia sempre com una "t" [t], o [tsh] en qualques municipis del nord de la vall.
* '''h''': és muda, però en qualques municipis del nord de la vall es pronuncia aspirada [h]: ''hum'' [hüm] (fum).
* '''n''': és muda en els plurals de mots que tenen "n" final en singular: ''un camin>dus camins'' [ü kamí>düs kamís].
 
Quadre comparatiu del gascó amb altres llengües romàniques:
 
{| bordercolor="#999999" cellspacing="0" cellpadding="2" width="100%" border="1"
|----- class="menuintoff"
|
<div align="left">
'''LLATÍ'''</div>
|
<div align="center">
'''francès'''</div>
|
<div align="center">
'''italià'''</div>
|
<div align="center">
'''castellà'''</div>
|
<div align="center">
'''català'''</div>
|
<div align="center">
'''portuguès'''</div>
|
<div align="center">
'''gascó'''</div>
|-----
| FESTA ||
<div align="center">
fête</div>
|
<div align="center">
festa</div>
|
<div align="center">
fiesta</div>
|
<div align="center">
festa</div>
|
<div align="center">
festa</div>
|
<div align="center">
hèsta</div>
|-----
| LUNA ||
<div align="center">
lune</div>
|
<div align="center">
 
luna</div>
|
<div align="center">
luna</div>
|
<div align="center">
 
lluna</div>
|
<div align="center">
lua</div>
|
<div align="center">
lua</div>
|-----
| MELE ||
<div align="center">
miel</div>
|
<div align="center">
miele</div>
|
<div align="center">
miel</div>
|
<div align="center">
mel</div>
|
<div align="center">
mel</div>
|
<div align="center">
mèu</div>
|-----
| CASTELLUM ||
<div align="center">
château</div>
|
<div align="center">
castello</div>
|
<div align="center">
castillo</div>
|
<div align="center">
castell</div>
|
<div align="center">
castelo</div>
|
<div align="center">
castèth</div>
|-----
| ILLA ||
<div align="center">
elle</div>
|
<div align="center">
lei</div>
|
<div align="center">
ella</div>
|
<div align="center">
ella</div>
|
<div align="center">
ela</div>
|
<div align="center">
era</div>
|-----
| RIDERE ||
<div align="center">
 
rire</div>
|
<div align="center">
ridere</div>
|
<div align="center">
 
reír</div>
|
<div align="center">
riure</div>
|
<div align="center">
rir</div>
|
<div align="center">
 
arrir</div>
|-----
| CAPRA ||
<div align="center">
chèvre</div>
|
<div align="center">
capra</div>
|
<div align="center">
cabra</div>
|
<div align="center">
cabra</div>
|
<div align="center">
cabra</div>
|
<div align="center">
craba</div>
|}
 
La situació geogràfica i l'adscripció geopolítica de la vall fa que presenti certes característiques que només apareixen a una àrea reduïda del gascó.
Per exemple fa servir l'article gascó pirenenc: ''eth'' (m.sg.), ''er'' (m. sg. + vocal. S'empra 'eth' davant H encara que no es pronunciï pas més en la major part d'Aran), ''era'' (f. sg.) i ''es'' (m/f. pl.), generalment s'hi conserva una pronúncia [a] (amb certs matisos) de la -a final àtona, forma els plurals femenins en ''-es'' (''es hemn'''es''''') i els plurals masculins sensibles es fan en ''-i'' (''es aranes'''i''''').
 
=== Fonologia ===
Entre les característiques que defineixen l'aranès dins l'occità hi ha els trets&nbsp;següents&nbsp;típicament gascons:
 
Característiques generals del [[gascó]]:
* Llatí ''F'' > ''H'':
** ''focus'' {{IPA|/ˈfokus/}} > ''huec'' {{IPA|/hwek/}} (foc)
** ''ferrum'' {{IPA|/ˈferːum/}} > ''hèr'' {{IPA|/heɾ/}} (ferro)
* Llatí ''LL'' > ''TH'' (interna o final) o ''R'' (en posició intervocàlica):
** ''vitellu > vedèth'' {{IPA|/beˈdɛt(ʃ)/}} (vedell), ''aqueth audèth'' (aquell ocell)
** ''ille'' > ''eth'' {{IPA|/et(ʃ)/}}'' ({{IPA|/edʒ/}} o {{IPA|/etʃ/}} davant vocal o aspiració) (article definit sing. masc.)
** ''ille'' > ''er'' {{IPA|/eɾ/}}'' (article definit sing. masc.; usat abans mots començats amb vocal)
** ''illa'' > ''era'' {{IPA|/eɾa/}}'' (article definit fem. sing.)
* Pèrdua de ''N'' en posició intervocàlica:
** Llatí ''luna'' > ''lua'' (lluna)
** Llatí ''farīna'' > ''haria'' (farina), ''jolh'' (genoll)
 
ex. ::''Pera hièstra deth graèr que podem veir era lua de gèr''
::''Per la fi'''n'''estra del gra'''n'''er podem veure la llu'''n'''a de ge'''n'''er''
 
* [[Metàtesi (lingüística)|Metàtesi]] de ''-R'':
** Llatí ''ventrum'' > ''vrente'' (ventre)
** Llatí ''vesper'' > ''vrèspe'' (vespre)
* Desenvolupament de ''A-'' prostètic davant de ''R-'' inicial, fa doblar la ''R'':
** Llatí ''recognōscō'' > ''arreconéisher'' (reconèixer)
** Llatí ''rīdēre'' > ''arríder'' (aranès arrir) (riure)
 
ex. ::''Er arrat que minge er arradim que nade laguens der arriu''
::''La rata que menja el raïm que neda dins el riu''
 
* Vocalització de <small>-L</small> en posició final en [u]: ''malum'' > ''mau'' {{IPA|/maw/}} (mal), ''sau'', 'sal'; ''ostau'', 'casa'; ''mèu'', 'mel'...
 
 
Els trets específics de l'aranés són aquests:
 
* Desaspiració de la {{IPA|/h/}} aspirada gascona > aranès ∅ (exceptat als municipis de [[Bausen]] i [[Canejan]], en què hi roman [h])
** Gascó ''huec'' {{IPA|/hwek/}} (fire) > Aranès ''huec'' {{IPA|/wek/}}
* Gascó -''AS'' pronunciat i escrit ''-ES'':
** Gascó ''hemnas'' > ''hemnes ''{{IPA|/ˈennes/}} (dones)
** Gascó ''parlas'' > ''parles ''{{IPA|/ˈpaɾles/}}
* Plurals de noms acabats en -A esdevenen -ES: ''era pèira'' → ''es pèires'' (les pedres)
* La {{IPA|/b/}} intervocàlica escrita ''U'' i pronunciada {{IPA|[w]}}:
** Gascó: ''cantava'' {{IPA|/kanˈtaba/}}
** Aranès: ''cantaua'' {{IPA|/kanˈtawa/}} (tret compartit amb una part del gascó, bearnès)
* Reducció del plural dels articles definits plurals:
** Gascó: ''eths'', ''eras''
** Aranès: ''es ''{{IPA|/es/}} o ''eri'' (masc.) i ''eres'' (fem.)
 
Altres diferències:
 
** Gascó: ''nosauts'', ''vosauts''
** Aranès: ''nosati'', ''vosati'' (nosaltres, vosaltres)
** Gascó: ''aqueste, a''
** Aranès: ''aguest, a'' (aquest, a)
** Gascó: ''ací''
** Aranès: ''aciu'' (ací, aquí)
** Gascó: ''nueit''
** Aranès: ''net'' (nit)
 
etc.
 
== Negació en aranès ==
La construcció negativa és ''non + V + cap/pas/bric. Aquest ús de ''cap'', en occità, és propi del gascó pirinenc oriental.
La negació amb ''cap'' en català pot sentir-se, segons el DCVB, en una àrea pirinenca que va d’Andorra fins a la Ribagorça, incloent-hi la Conca de Tremp i l’Alt Urgell.
 
== Ús de la llengua ==
Els canvis soferts per la vall arran de la seva orientació cap al sud després de l'obertura del Túnel de Vielha i sobretot el desenvolupament del turisme, han generat una arribada massiva de migrants originaris, al principi, de la resta de l'Estat espanyol i després d'altres països que ha comportat canvis dràstics en els usos lingüístics dels aranesos. L'occità es veié confrontat de manera creixent a l'espanyol i al català, perdent aleshores l'hegemonia dels segles passats. Les taules següents donen una idea de l'ús de l'aranès.
<center>
{|class="wikitable" style="margin: 0.5em auto;"
!valign="right"| Coneixements d'aranès de la població de 2 anys i més a la Vall d'Aran
| colspan="2" style="text-align:center;" | '''1996'''
| colspan="2" style="text-align:center;" | '''2001'''
|-
!
! Xifres absolutes
! Percentatge
! Xifres absolutes
! Percentatge
|-
| El comprèn
| 6 295
| 90,05
| 6 712
| 88,88
|-
| El sap parlar
| 4 534
| 64,85
| 4 700
| 62,24
|-
| El sap llegir
| 4 145
| 59,29
| 4 413
| 58,44
|-
| El sap escriure
| 1 746
| 24,97
| 2 016
| 26,69
|-
| colspan="5" | Font: ''IDESCAT, Cens lingüístic de l'aranès de 2001''<ref name="cens 2001"> [http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Altres/Arxius/aran_cens.pdf Cens lingüístic de l'aranès de 2001] {{ca}}</ref>
|}
</center>
Gairebé el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba en una clara situació de minorització en relació al [[castellà]] i al [[català]].
<center>
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=50% style="float:center; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"| Usos lingüístics a la Vall d'Aran<ref name="cens 2001" />
|-bgcolor=#efefef
!width=22% |
!width=7% |Castellà
!width=7%|Aranès
!width=7% |Català
!width=7% |Altres
|-
| Llengua materna
| 38,8%
| 34,2%
| 19,4%
| 7,6%
|-
| A la llar {{mida|85%|(de manera exclusiva)}}
| 35,3%
| 25,8%
| 13,0%
| s/d
|-
| A la llar {{mida|85%|(amb altres llengües)}}
| 50,7%
| 40,3%
| 24,6%
| 3,8%
|-
| Al treball {{mida|85%|(de manera exclusiva)}}
| 30,8%
| 9,2%
| 7,9%
| s/d
|-
| Al treball {{mida|85%|(amb altres llengües)}}
| 63,1%
| 34,6%
| 43,9%
| 1,8%
|-
 
|}
</center>
 
== Normativització ==
[[Fitxer:Europe2005 bossost-aranes1.jpg|thumb|dreta|Senyalització en aranès a [[Bossòst]] (Vall d'Aran)]]
L'aranès està normativitzat segons la [[norma clàssica de l'occità|norma clàssica]] i unitària de l'[[occità]], definida inicialment per [[Loís Alibèrt]] i ara gestionada pel [[Consell de la Llengua Occitana]] (CLO). Les normes del CLO són reconegudes oficialment pel [[Consell General d'Aran]] (i doncs per l'[[Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés]]) des del [[1999]].
 
Però alguns detalls de l'adaptació d'aquesta normativa a l'aranès són diferents de l'ús preferencial de les altres varietats gascones: les peculiaritats araneses són en teoria possibles també en altres varietats de gascó, però en la pràctica s'usen només en aranès, ja que la resta del gascó prefereix solucions més unitàries. Essencialment es tracta:
* de la forma de plural femení en ''-es'' en comptes de la grafia ''-as'' que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se {{IPA|[es/ɔs/as]}} segons els parlars). Ex: ''hemnes araneses'' en comptes de ''hemnas aranesas'' ("dones araneses").
* de ''u'' entre dues vocals en comptes de la grafia ''v'' que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se {{IPA|[w/β]}} segons els parlars). Ex: ''auer'' en comptes de ''aver'' ("haver").
Segons la normativa occitana, en absolut, res no impedeix pas que l'aranès utilitzi les formes gràfiques més unitàries com ara ''-as'' i ''v''.
 
La normativa de l'occità, aplicada a l'aranès i a alguns parlars gascons veïns, nota certes peculiaritats morfològiques com ara els plurals sensibles masculins en ''-i'' (es aranesi, "els aranesos") i els articles pirinencs (''eth'', ''era'', ''es'' "el, la, els, les") entre més coses.
 
== Ensenyaments ==
Pel que fa a l’ensenyament, la llengua aranesa és present, juntament amb la catalana, la castellana, i l'anglès i opcionalment el francès en el sistema escolar de la vall, en tots els nivells obligatoris. La presència de l’aranès en els ensenyaments superiors com per exemple batxillerat, en canvi, és pràcticament nul·la: l'aranès és assignatura optativa i els alumnes no se'n poden examinar a la selectivitat. A més, s’ofereixen cursos d’aranès per a adults tant a la Vall d’Aran com a Barcelona i Lleida. Tot i així, la posició feble respecte del català i el castellà fa que la pervivència no estigui garantida.
 
== Mitjans de comunicació ==
Pel que fa als mitjans de comunicació, l’aranès no disposa de mitjans de comunicació de masses propis, així doncs depèn de la programació de les cadenes i emissores principatines. Tanmateix, un conveni amb la [[xarxa de televisions locals]] ha permès la creació d'[[AranTV]], un espai de mitja hora de durada amb una entrevista i un parell de notícies, dutes a terme pel [[Conselh Generau]] d'Aran.
 
Actualment, [[TV3]] emet un telenotícies, [[Meddia aranés]] de quinze minuts de durada presentat per la periodista [[Ares Rius]], i [[Catalunya Ràdio]] ofereix en desconnexió diversos programes. El diari digital [[Jornalet]] i la revista [[Sapiença]] també publiquen articles i notícies en la variant aranesa de l'occità.
 
== Vida quotidiana ==
Pel que fa a la retolació, l’aranès n’és la llengua prioritària.<ref name="gencat1308">{{citar ref |títol =L’occità aranès a la Vall d’Aran i a Catalunya |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=29983c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Agost 2013 }}</ref> A l'església, a despit de disposar de materials com aquells oferts per Mn [[Jusèp Amiell]], l'aranès és una llengua poc utilitzada: a Vielha tan sols es diu missa en aquesta llengua un cop per setmana.
 
== Hispanització i interferència lingüística ==
En raó de la seva pertinença a [[Espanya]], l'aranès és sotmès a influències pesants alhora de la llengua catalana ([[catalanisme]]s d'una certa antiguitat com ''capelhan'' per "caperan",'' creu'' per ''crotz'', ''airèva'' per ''eiretèra'', o més recents com ''castelhan'' per ''castelan''...) i després castellana ([[catanyol]]).<ref>''Discorsi d'entrada ena Acadèmia - Discors d'entrada der excellentíssim (sic) Sr. Jusèp Loís Sans,&nbsp;Vielha, 2015 http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2016/10/Discorsi-dentrada-definitiu.pdf.</ref>
 
L'aranès ha incorporat en aquestes darreres dècades, tot sovint via els mitjans de comunicació, una allau de [[neologisme]]s "hispànics" gens recomanables al seu vocabulari usual com:
 
''abantes'' per abans, ''actuar'' per ''agir'', ''ajuntament'' per crasta (lloc), ''alien'' per estranh, estrangèr, ''allau'' per lau, laveg/laueg, lauet, ''amelha'' per amètla, ''arregrair'' per (ar)regraciar, ''(''ar)remerciar, mercejar, ''casualitat (per '') per azard, escadença, ''berberecho'', ''cita'' per citacion, ''coche'' per carri, veitura, ''com que'' per coma, ''cuedar'' per sonhar, suenhar, prene cura, ''curar'' per guarir, ''des de'' per dempús de; de .... estant (locatiu) ; a partir de, a compdar de, de... ençà (temporal), ''después'' per ''d''empús, ''destin'' (en significat de ''destinacion''), ''documentau'' per documentari, ''Edat Mièja'' per ''Edat Mejana'', ''empresa'' per entrepresa, ''escuélher'' per trigar/causir'', estrelha'' per estel, estela'', evolucionar'' per evoluir, evoluar'', foment'' per sostien'', fòrum ''per fòrom, ''garbanço'' per cede becu'', gestionar'' per gerir'', (h)asta'' per denquia, enquia; quitament; tanben, a mès, ''hè(r) gràcia'' per hè(r) gau, ''herramenta'' per airina, ''hita'' per hèta (cat. 'feta'. 'fita' és un molló), ''impartir'' per hè(r), ''increment'' per aumentacion, ''inici'' per començament, començança, ''iniciar'' per començar'', ''entamenar'', laborau'' per professionau'', lauaderia'' per lauaria'', marc'' per quadre'', matrícula,'' per inscripcion'', matricular-se'' per inscriure's, ''nautada'' per hauçada, hautor'', non... senon...'' per non... mès'', oficina'' per burèu, ofici'', otèl per ''ostalaria/ostaleria'', pernil'' per camalhon'', plantejar'' per propausar'', pòble'' per vilatge'', pregunta'' per demanda, question'', preguntar'' per deman(d)ar, qüestionar, interrogar'', quedar'' per estar, restar, ''reflexionar'' per perpensar, calcular, chifrar, ''rèpte'' per desafiament, desfís'', resèrva'' per reservacion'', se somar'' per s'ahíger, ''sollicitud'' per demanda (si bé és un terme panromànic),'' suggeriment ''per suggestion,'' suposar ''per representar, implicar,'' subralhar'' per sotalinhar'', tarja ''per carta, ''termini ''per tèrme, ''ubicacion'' per lòc, localizacion, situacion, posicion'', talhèr'' per obrador/obrader'', tram'' per tròç, partida, segment'', vasso per ''veire'' o ''gòt''), etc.
 
És lamentable que no se cerqui concordança i harmonització amb el gascó i la resta de l'occità.
 
També cal notar la remuntada d'accent incorrecta que calca el català o l'espanyol: ''*íntim'' per ''intim'',&nbsp;''*tècnica'' per ''tecnica'', ''*fòssil'' per ''fossil'',&nbsp;''*mamífer'' per ''mamifèr'', ''excellentíssim'' per ''excellentissim'', etc; la confusió entre el [[grafema]] i la grafia occitana i catalana O / U ([u]&nbsp;i [ü] respectivament en occità) : ''*coltura'' (*[kultüra] o *[kultura]) en comptes de ''cultura'' (*[kültüra]), ''cors'' (*[kürs]) en lloc de [kurs], ''*dubte'' per ''dobte'' ([dutte])...
 
Cada cop és més notable la introducció del [[present continu]], inexistent en gascó, en comptes del present d'indicatiu (introduït en castellà i català usat abusivament per influència de l'anglès). Aquest ús afavoreix l'empre de construccions [[aspectual]]s amb gerundi estranyes a l'occità : "se va *entregant", "va recorrent" o "va *quedant", o, per [[hipercorrecció]] l'ús erroni impropi de l'estructura ''en tot + verb a l'infinitiu'' equivalent al català ''tot + gerundi'', que indica solament simultaneïtat (cat. TOT + gerundi). També cal esmentar l'ús totalment nou de la tercera persona de respecte en lloc de la segona de plural.
 
També s'ha creat calcs grossers com "*prebotjar" (de 'pre+botjar', partint de 'botjar' = moure), que pren el sentit del mot català "promoure", i també es fa sinònim de "provocar", quan en aranès el mot autèntic és "promòir" (o gascó "promàver") i "provocar" (mot panromànic), ''auviatge'' per ''patrimòni'' (hipercorrecció: ''auviatge'' =&nbsp;possessions o heretats urbanes; casa amb les seves dependències: borda, corral, estable, etc), *''conhidança'' per&nbsp;''hidança'' o ''confiança'', ''*encastre'' per ''quadre'' ('encastre' pres dels diccionaris oc/fr és el fr. 'Cadre' d'una finestra), ''*propèr'' per ''pròishe'' (gascó) o ''pròche (lengadocian), ''*trimesadèr'' per ''trimèstre'',&nbsp;''*pròplèu'' per ''venent''...
 
O s'atribueix sentits i girs fins ara inexistents a mots per equivalència : de ''demorar'' ('esperar'), se'n fa l'equivalent del castellà ''quedar'' en els seus usos figurats (''demoram ara vòsta dispausicion'').
 
Un problema similar ocorre amb l'occità de l'estat francès que rep un llau de [[gal·licisme]]s (que també afecten l'aranès: ''apuprètz'' mès o mens, ''caièr'' quasèrn, ''cimentur'' paredèr, ''piri'' pejor, mès dolent, ''sanglièr'' singlar, ''totafèt'' complètaments, etc), i l'occità de les [[Valls Occitanes]] (estat italià) que rep una munió d'[[italianisme]]s.
 
Hi ha casos en què el manlleu és necessari o indispensable: ''nuança'' (del francès) o ''matís'' (de l'espanyol), amb preferència pel primer, que ha passat a pràcticament totes les llengües d’Europa, fins en rus i tot.
 
Alguns termes aranesos han caigut en desús com ''auents (mes de <nowiki>''</nowiki>)'' o ''noeme'', en benefici de les formes generals gascones ''deseme'' o ''noveme''.
 
== Expressió de l'hora en aranès ==
''Era hèsta que comence tàs quate'', o al nord, ''Era hèsta que comence a quate ores''.
 
== Llei del 2010 ==
El 2010, el [[Parlament de Catalunya]] féu un pas endavant en el reconeixement i la protecció de l'occità, llengua de comunicació pròpia de l'Aran, a Catalunya amb l'aprovació de la ''llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran''. El sentit d'aquesta intervenció legislativa fou coherent amb els valors i els objectius de defensa de la pluralitat de llengües que han inspirat la política lingüística catalana. Alhora, mitjançant la promoció d'aquests mateixos valors i objectius en els àmbits espanyol i europeu, el Parlament vol contribuir a la salvaguarda i la difusió del patrimoni lingüístic occità compartit amb altres territoris.<ref>{{Ref-web|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=560046|títol=LLEI 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran|consulta=28 de gener del 2017|llengua=|editor=Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya|data=29 d'octubre de 2010}}</ref>
 
El [[Govern espanyol]], concretament per impuls del [[Partit Popular Català|Partit Popular]] i [[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|Ciutadans]], es va oposar a la preferència donada a l'aranès per aquesta llei recorrent als articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 per a presentar un recurs al [[Tribunal Constitucional d'Espanya]], que l'admeté a tràmit.<ref>{{ref-notícia|títol=El Tribunal Constitucional admite a trámite el recurso contra la ley del aranés|publicació=El País|url=https://politica.elpais.com/politica/2011/09/19/actualidad/1316434694_190043.html|consulta=24 octubre 2017|data=2011-9-19}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* ''L'aranés e l'occitan general: Quatre estudis'', Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. {{ISBN|978-84-393-8245-4}} {{oc}}
 
== Enllaços externs ==
{{InterWiki|oc|occità}}
* [http://llengua.gencat.cat/ca/occita/ Pàgina de la Generalitat de Catalunya sobre l'aranès]
* [http://www.aranes.club ''Club Aranès'' punt de trobada per a aprendre, practicar i millorar els coneixements d'aranès i cultura de la Val d'Aran per mitjà de material formatiu, fòrums de discussió i activitats interactives]
* [http://www.apertium.org/?id=translatetext Traductor automàtic català-aranès i aranès-català]
* [http://issuu.com/asala22/docs/vocabulari_basic Vocabulari bàsic aranès, Conselh Generau d'Aran]
* [http://www.edu365.com/primaria/muds/aranes/dic/index.htm Diccionari infantil català-aranès]
* [https://www.raco.cat/index.php/TSC/article/viewFile/306463/396370 Trenta anys de codificació gràfica. La necessitat d'implementar una normativa en l'occità de la Vall d'Aran''. Aitor Carrera i Baiget]
* [http://bibiloni.cat/blog/?p=2716 L'aranyol], article de [[Gabriel Bibiloni]] dedicat a la interferència de l'aranès pel castellà via el català
 
{{ORDENA:Aranes}}
{{autoritat}}
[[Categoria:Aranès| ]]
<br />
Usuari anònim