Cristianisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.34.255.1. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Organització}}
El '''cristianisme''' (del [[grec]]: Xριστός, ''Khristos'', [[Crist]], literalment, 'l'ungit') és una [[religió abrahàmica]] [[monoteisme|monoteista]]<ref name="Monotheism">La descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: ''[[Catholic Encyclopedia]]'' (article "[http://www.newadvent.org/cathen/10499a.htm Monotheism]"); [[William F. Albright]], ''From the Stone Age to Christianity''; [[H. Richard Niebuhr]]; About.com, [http://ancienthistory.about.com/od/monotheisticreligions/ ''Monotheistic Religion resources'']; Kirsch, ''God Against the Gods''; Woodhead, ''An Introduction to Christianity''; [[Columbia Encyclopedia|The Columbia Electronic Encyclopedia]] [http://www.infoplease.com/ce6/society/A0833762.html ''Monotheism'']; The New Dictionary of [[Cultural literacy|Cultural Literacy]], [http://web.archive.org/web/20071212011435/http://www.bartleby.com/59/5/monotheism.html ''monotheism'']; New Dictionary of Theology, [http://www.ntwrightpage.com/Wright_NDCT_Paul.htm ''Paul''], pp. 496–99; Meconi. "Pagan Monotheism in Late Antiquity". p. 111f.</ref> basada en la vida i els ensenyaments de [[Jesús de Natzaret]] segons es presenta al [[Nou Testament]].<ref>[[BBC]], [http://www.bbc.co.uk/religion/religions/christianity/ ''BBC—Religion & Ethics—566, Christianity'']</ref> Els adherents d'aquesta fe, coneguts com a "cristians" —del grec 'Χριστιανός, ''khristianóus''— creuen que Jesús és el [[Messies]] profetitzat al [[Tanakh]] (aquella secció de l'escriptura comuna al cristianisme i el [[judaisme]], i que es correspon a l'[[Antic Testament]] de la [[Bíblia]] cristiana).
 
El fonament de la [[teologia]] cristiana s'expressa en els primers [[Credo|credos ecumènics]] els quals contenen declaracions que són generalment acceptades per la majoria dels creients. Aquestes professions de fe declaren que Jesús patí, morí per [[crucifixió]], fou enterrat i [[resurrecció|ressuscità]] per obrir el cel a tots els que creuen en ell i confien en ell per a la remissió dels seus pecats.<ref>Sheed, Frank. "Theology and Sanity." (Ignatius Press: San Francisco, 1993), pp. 276.</ref> Aquests credos també ensenyen que Jesús ascendí al cel i que tornarà a la terra per jutjar els vius i els morts. Segons la fe cristiana, Jesús és considerat un model de vida virtuosa, així com salvador i [[encarnació (cristianisme)|Déu encarnat]].<ref name="McGrath4">McGrath, ''Christianity: An Introduction'', pp. 4-6.</ref> El missatge de la vida i obra de Jesús es coneix com l'[[Evangeli]]—del grec ευαγγέλιον, ''euangélion'', literalment "bon missatge" o "bones notícies".
 
El cristianisme començà com a secta del judaisme,<ref name="Robinson">Robinson, ''Essential Judaism: A Complete Guide to Beliefs, Customs and Rituals'', p. 229.</ref><ref name="Esler">Esler. ''The Early Christian World''. p. 157f.</ref> que s'originà en la regió mediterrània oriental, creixent ràpidament en nombre de creients i en influència amb el pas del temps fins a convertir-se en la religió dominant de l'[[Imperi Romà]]. Durant l'[[edat mitjana]], la major part d'[[Europa]] fou cristianitzada i existiren minories importants de cristians a l'[[Orient Mitjà]], el nord d'[[Àfrica]] i algunes regions de l'[[Índia]].<ref>McManners, ''Oxford Illustrated History of Christianity'', pp. 301-03.</ref> Després de l'[[Era dels descobriments]] i degut a les missions i colonitzacions, el cristianisme s'estengué a [[Amèrica]], [[Austràlia]] i altres regions del món. Al començament del segle XXI, hi havia al voltant de 1.500 milions de practicants,<ref>Hinnells, ''The Routledge Companion to the Study of Religion'', p. 441.)</ref> o el 25% de la població mundial.
Línia 10:
Els únics documents històrics sobre el començament del cristianisme són els [[evangelis]] del [[Nou Testament]] i el llibre dels Fets dels Apòstols. El cristianisme es va originar al [[segle I]] a partir del [[judaisme]], immediatament després de la mort de [[Jesús de Natzaret]]. Els creients van ser anomenats ''cristians'' per primera vegada a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], on es van establir després de la persecució inicial a Judea.
[[Fitxer:Cristo crucificado.jpg|thumb|right|Crist crucificat, de [[Diego de Velázquez]].]]
Després del [[Concili ecumènic#Concili de Jerusalem|Concili de Jerusalem]], elsdels primers seguidors de Jesús, originalment jueus, segons la tradició cristiana, per revelació de l'[[Esperit Sant]], van acceptar als gentils (no jueus) a la fe cristiana. L'[[apòstol]] [[Pau de Tars|Pau]] va portar l'evangeli a diverses regions de l'[[imperi Romà]]. Després de tres segles de [[Persecució dels cristians#Persecució a cristians en l'Imperi Romà|persecució]] es va convertir en la religió oficial de l'Imperi, amb la conversió del llavors emperador [[Constantí el Gran|Constantí]], cosa que va assegurar la seva expansió a tot [[Europa]], [[Nord d'Àfrica]], i part d'[[Àsia]].
 
Al [[segle&nbsp;XI]], després d'un període extensiu d'allunyament entre el [[catolicisme|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]], es produí el [[Gran Cisma d'Orient]], que fou l'esdeveniment que va dividir les dues esglésies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, l'occident. Hi havia altres causes menors que van produir el cisma, principalment petits conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[litúrgia]].
Línia 35:
== Pràctiques sacramentals ==
 
[[Fitxer: Fractio-panis1.JPG|thumb|200px255x255px|Fracció del pa en l'[[Eucaristia]].]]
 
Amb Línies generals, [[Jesucrist]] és per als cristians el [[Fill de Déu]], pel que les seves pràctiques s'orienten cap a la seva relació amb [[Déu]], de la qual es desprenen les seves activitats típiques.