Mòmies de Gebelein: diferència entre les revisions

El [[1895]] i el [[1896]] es van excavar les ruïnes d'[[Abidos]], [[Tukh]], [[Hieracòmpolis]] i [[Gebelein]]. El [[1892]], [[Jacques de Morgan]], director de les Antiguitats d'Egipte, va demostrar que la ceràmica trobada a [[Abidos]] i Nakadah era anterior al període dinàstic, fet que va atraure l'interès de molts arqueòlegs europeus. Un cop completades les excavacions, els residents d'Egipte van continuar cercant llocs que continguessin més restes. El [[1895]] [[Ernest Alfred Thompson Wallis Budge|E. A. Wallis Budge]], del [[Museu Britànic]], va adquirir fèretres inscrits i mobiliari funerari de les tombes de la [[Dinastia XII d'Egipte|Dinastia XII]] a [[Deir al-Bersha|Al-Bersha]], treballant amb el Servei d'Antiguitats d'Egipte.{{Sfn|Budge|1920|p=358}} Budge va començar a comprar troballes predinàstiques a la gent local com ara bols, llances i puntes de fletxa, pedres esculpides i figures d'ossos i restes humanes parcials (descrites principalment com a ossos sense pell o carn).{{Sfn|Budge|1920|p=359}}

 

 

L'únic aixovar que s'hi va trobar va ser un pot relacionat amb el cos adult d'una dona i restes de vímet, pell d'animal i lli amb els altres cossos.{{Sfn|Budge|1920|p=}} En l'època predinàstica els cossos s'enterraven nus i, a vegades, lleugerament embolicats. En els enterraments com aquell, la sorra calenta que cobreix el mort i les condicions ambientals fan que la majoria de l'aigua del cos s'evapori i es dreni ràpidament. Així, el cadàver s'asseca de manera natural i es conserva molt millor.{{Sfn|Rae|1996|p=35}} Aquest mètode va ser àmpliament usat en l'època predinàstica d”Egipte, abans de dur a terme la [[Momificació a l'antic Egipte|momificació]] artificial. La momificació natural que es produeix amb la sorra seca en els enterraments és a la base de les crrences originals egípcies sobre la vida després de la mort, i va començar la tradició de deixar menjar i estris pel més enllà.{{Sfn|Dawson & Gray|1968|p=Introducció}}