Calafell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Canvis menors, neteja, replaced: de i → d'i AWB |
||
Línia 15:
|web = [http://www.calafell.cat/ www.calafell.cat]
|Alcalde=Ramon Ferré Solé}}
'''Calafell''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Baix Penedès]], format per tres nuclis principals (Calafell poble, Calafell platja i [[Segur de Calafell]]) i 28 urbanitzacions, i amb un total de 24.672 habitants l'any 2012<ref>{{Ref-web|títol=Idescat. El municipio en cifras. Calafell|url= https://www.idescat.cat/emex/?id=430379&lang=es| consulta=2019-05-07}}</ref>. Limita a l'est amb [[Cunit]], al nord amb [[Castellet i la Gornal]], al nord-oest amb [[Bellvei]], a l'oest amb [[el Vendrell]], i al sud amb la [[mar Mediterrània]], i forma part de la [[Costa Daurada]].
==Localització==
Línia 36:
== Història ==
Els ancestres més remots fins ara descoberts a Calafell tenen 22.000 anys d'antiguitat. Una cova prehistòrica, la [[Balma de la Graiera]], va acollir una petita comunitat humana que caçava i pescava al [[torrent de la Cobertera]].
Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis [[neolític]]s, però el monument antic més important és la [[Ciutadella de les Toixoneres]] ibèrica, una fortalesa del [[segle VI aC]], que ha estat reconstruïda i que és un indret per conèixer i experimentar la civilització dels [[ibers]]. La Ciutadella va caure sota la conquesta romana, de la qual se'n conserva un important jaciment arqueològic a la zona del [[Vilarenc (jaciment)|Vilarenc]].<ref>{{ref-llibre | cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 42 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>
Tal com avui es coneix, Calafell s'origina a l'[[edat mitjana]], al turó on s'aixeca el Castell. La fortalesa apareix documentada per primer cop al [[segle XI]]. El primitiu nucli habitat es va expandir sota el turó fins a formar l'actual nucli del poble. A finals del [[segle XVIII]], per la seva banda, van començar a assentar-se vora mar alguns pescadors, tot donant origen al nucli de la platja. La pesca va ser-hi substituïda pel [[turisme]] arran del "boom" dels anys seixanta del [[segle XX]].
L'any [[1947]] va néixer el nucli de [[Segur de Calafell]]. A l'enorme finca coneguda com a Quinta de Sant Miquel de Segur es va començar a bastir una gran urbanització de vacances. La creació d'una estació de tren va donar l'empenta a aquest projecte de [[Segur de Calafell|ciutat jardí]], en una època en què no tothom tenia cotxe. Mig segle i escaig després, Segur de Calafell té un perfil molt més residencial, en haver-s'hi arrelat molts propietaris de segones residències i en haver absorbit bona part del creixement demogràfic experimentat pel municipi en els darrers anys.
En l'actualitat, Segur de Calafell és el nucli més poblat dels tres, amb aproximadament el 50% de la [[població]] total del municipi.
La demanda de segones residències, primer, i el fort augment de població, després, no han fet créixer únicament aquests tres nuclis, sinó que han fet aparèixer una trentena d'urbanitzacions escampades per tot el terme municipal.
== El poble i la població ==
Calafell, amb un terme municipal de 20
El [[municipi]] de Calafell es divideix, actualment, en tres nuclis i 28 urbanitzacions. Aquesta divisió territorial ha evolucionat amb el temps, però s'ha convertit en un cleavage molt important en la política del municipi. Abans que Segur de Calafell nasqués com la urbanització més gran d'Europa (actualment ja desbancada), el municipi de Calafell es dividia entre: poble i platja. La gent del poble eren anomenats terrosos i els de la platja pops; però al voltant dels anys quaranta aparegué el tercer nucli: Segur de Calafell. A mesura que aquest creixia, els pseudònims desapareixeran i la divisió s'ha convertit entre: gent de Segur, gent del poble o gent de la platja. A més, en els darrers anys la proliferació d'urbanitzacions i les seves reclamacions de millores quant a infraestructures han convertit les urbanitzacions en el, que podríem anomenar, quart nucli.
Línia 55:
=== Demografia ===
{{capentcat|right}}
{{entcat|[[Bellamar]] |227}}
{{entcat|[[Bonanova (Calafell)|Bonanova]] |142}}
{{entcat|Calafell|7.094}}
{{entcat|[[la Platja de Calafell|Platja de Calafell, la]] |2.919}}
{{entcat|[[Segur de Calafell]] |8.523}}
|}
Línia 93:
}}
El juny de 2011 Convergencia i Unió (CIU) amb 8 regidors i el Partit Popular de Catalunya (PPC) amb 3 regidors van arribar a un acord per governar al municipi durant la legislatura 2011-2015.<ref>{{ref-web |url= http://www.eixdiari.cat/politica/doc/38628/el-vendrell-i-calafell-tiren-pilotes-fora-respecte-als-pactes-ciu-pp.html |títol=El Vendrell i Calafell tiren pilotes fora respecte als pactes CiU-PP | consulta=11/12/2013 |obra= | editor=Eix Diari |data=4/12/2012 |llengua= }}</ref>
El 24 de maig de l'any 2015 se celebraren les eleccions municipals i a Calafell els resultats foren els següents: CIU (6 regidors), PSC-PSOE (5 regidors), C's (2 regidors), CUP-PA (2 regidors), UAM (Partit municipalista, antigament ADMC) (2 regidors), PPC (2 regidors) i ERC-AM (2 regidors).
Davant de la fragmentació de vot al municipi, s'hauria d'optar a un pacte entre 2, 3 o 4 forces per poder formar govern.
El 10 de juny de l'any 2015 es va fer públic que el PSC-PSOE amb 5 regidors, Unió i Alternativa Municipal dirigida pel que fou alcalde de Calafell, Sr. Josep Parera i Ribell, i el PPC van arribar a un acord per a governar el municipi a la legislatura 2015-2019. Tot i que aquestes tres forces no obtenen la majoria fixada en 11 regidors, C's va anunciar que donaria suport a la investidura de l'alcaldable del PSC-PSOE al municipi encara que aquest partit (C's) no entrarà en el govern però li donarà suport.
D'aquesta manera, Ramon Ferré serà alcalde de Calafell durant la legislatura 2015-2019, amb un pacte amb UAM, PPC i C'S.
== Economia ==
Línia 125:
== Llocs d'interès ==
[[Fitxer:Catalunya en Miniatura-Castell de Calafell.JPG|thumb|Maqueta a [[Catalunya en Miniatura]] del Castell de Calafell]]
* Ciutadela ibèrica. Ubicat en un turó proper a la platja, aquest poblat fortificat va pertànyer a la tribu dels cessetans i habitat durant uns cinc segles (entre el VI i el I aC). Integrat a la Ruta dels Ibers del Museu d'Arqueologia de Catalunya, presenta actualment bona part dels edificis reconstruïts. La seua visita permet un viatge en el temps per saber com es vivia fa més de 2500 anys.<ref>{{Ref-web|url= http://www.arqueoxarxa.cat/Jaciments/CIUTADELLA-IBERICA-DE-CALAFELL|títol=Ciutadella ibèrica de Calafell| consulta=2/06/2016|llengua=| editor=Arqueoxarxa.cat|data=}}</ref>
* [[Castell de Calafell]]<ref>poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1183 Castell de Calafell]</ref>
* [[Centre històric de Calafell]]
Línia 151:
* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43037 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=430379 Patrimoni històric i artístic de Calafell]
* [https://www.eixdiari.cat/serveis/eleccions/m15/resultats-ambit.aspx?codi=43037 Eleccions Locals 2015, resultats i composició del Ple Municipal amb regidors i regidores]
{{Municipis del Baix Penedès}}
| |||