Diferència entre revisions de la pàgina «Usuari:Ibj ibj/Rafael Lasala i Locela»

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «{{Proves d'usuari}}».)
 
{{Proves d'usuari}}'''Rafael Lasala i Locela, [[Orde de Sant Agustí|OSA]]''' ([[Vinaròs]], [[7 d'agost]] de [[1716]] - [[Solsona]], [[17 de juny]] de [[1792]]), [[bisbe]] i catedràtic [[País Valencià|valencià]], era [[bisbe de Solsona]] i va ser bisbe titular d' Adramita i auxiliar de València.
{{Proves d'usuari}}
 
== Biografia ==
Fill de Juan Bautista Lasala i Clara Locela i germanastre, per part materna, de Máximo que fou també membre de l'[[Orde de Sant Agustí|orde agustiniana]] i cèlebre mestre de Llatinitat i Retòrica a Alzira.
 
Als 15 anys va ingressar, el [[23 d'agost|23 d’agost]] de [[1731]], al [[Església de Sant Agustí (València)|Convent de Sant Agustí]] de [[València]] on l’any següent, el dia [[24 d'agost|24 d’agost]], va professar els vots d’admissió a l’orde. El desembre de l’any [[1740]] fou ordenat [[prevere]].
 
Destacà per les seves qualitats intel·lectuals i als 23 anys d'edat va aconseguir el títol de lector d'Arts i Teologia i posteriorment es va graduar com a doctor en Teologia a la [[Universitat de València]]. El [[1745]], va guanyar, amb tots els vots, la càtedra de Vespertina de Filosofia i, més endavant, de Matemàtiques a la Universitat de València, on també va ensenyar Teologia. L’Acadèmia de Nobles Arts o de Santa Bàrbara de València, precursora de la [[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Reial de Sant Carles]], el va nomenar acadèmic d’honor.
 
Dins l’[[Orde de Sant Agustí]], va exercir successivament els càrrecs de rector del Col·legi de Sant Fulgenci i de prior dels convents de Nostra Senyora de l’Auxili i de Sant Agustí de València.
 
El rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]] el va proposar per bisbe l’any [[1767]] gràcies a la intervenció de [[Francesc Pérez Bayer]] i d’[[Andrés Mayoral Alonso de Mella|Andrés Mayoral]], arquebisbe de València. El [[14 de desembre]] del mateix any, el papa [[Climent XIII]] el preconitzà bisbe titular d’Adramita i auxiliar de l’[[Arxidiòcesi de València]]. El [[20 de març]] de [[1768]] va ser consagrat bisbe a l’església del convent agustinià de [[San Felipe el Real]] de [[Madrid]] per Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa, assistit pels bisbes d’Oriola i Tarazona, José Tormo Juliá i José Laplana Castellón, respectivament.
 
Durant l’episcopat de Tomás de Azpuru (1770-72), que residia a Roma per encàrrec de la Corona espanyola, aquest el renovà com a bisbe auxiliar i el va nomenar governador eclesiàstic de la diòcesi de València. En aquella etapa va ser acusat en diferents ocasions per [[Gregori Maians i Siscar|Gregori Maians]] de sostenir i promoure la ignorància i el despotisme en l’educació i formació intel·lectual dels valencians, fent al·lusió directa al funcionament del Col·legi de Sant Pau. No obsant, el rei es va fixar amb ell com a persona més indicada per dirigir els [[Reials Estudis de San Isidro|Reials Estudis]] de Madrid amb la finalitat de restablir aquesta escola de la Cort perquè fos exemple a Espanya, tot i que va considerar més útil que continués governant la diòcesi de València.
 
Un cop mort l’arquesbisbe Azpuru, el rei Carles III el va promoure a la [[Bisbat de Solsona|diòcesi de Solsona]] el [[3 d'octubre|3 d’octubre]] de [[1772]]. El papa [[Climent XIV]] el va nomenar bisbe el [[15 de març]] de l’any següent.
 
A Solsona va ser nomenat catedràtic il·lustre de la seva [[Universitat de Solsona|Universitat]] que va col·locar el seu retrat entre els dels més il·luestres. Durant el seu episcopat va establir un Centre d’Estudis Teològics i de Sagrada Escriptura del qual en fou president i professor durant uns cursos. Va celebrar un [[Sínode|sínode diocesà]] i va recórrer totes les parròquies, esglésies, capelles, oratoris, ciutats i pobles del bisbat. Durant l’epidèmia causada per les febres pestilencials, el [[1783]], va visitar infatigablement a les víctimes i els va proporcionar l’ajuda necessària per la seva cura i convalescència. A més va gratificar econòmicament als metges que acudien de fora la diòcesi per assistir els malalts.
 
Va formar part d'un grup de bisbes del [[segle XVIII]] considerats més avançats i d'esperit reformista, auster i protector de la cultura, contraris a les supersticions i subtileses escolàstiques en la predicació. Es va moure en els cercles reformistes i il·lustrats juntament amb personatges com Manuel de Roda, [[Francesc Pérez Bayer|Francesc Pérez Baye]]<nowiki/>r i [[Josep Climent i Avinent|Josep Climent]], entre d'altres. Enemic dels [[Companyia de Jesús|jesuïtes]], no es va lliurar de ser acusat de [[Jansenisme|jansenista]].
 
Va morir a [[Solsona]] i les seves restes van ser enterrades a la [[Catedral de Solsona|catedral]].
 
== Obra ==
3.312

modificacions