Mètode Decroly: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Ovide Decroly''' <ref>Houssaye, J. (1995). ''Quinze pedagogs''(1ª ed.). Barcelona: Proa.</ref>(23 de juliol 1871 - 12 de setembre 1932) neix a [[Bèlgica]]. Cursa estudis de medicina a la [[Universitat de Gant]] i completa la seva formació a [[Berlín]] i a [[París]], on s'interessa en la neurologia i en les [[Malaltia mental|malalties mentals]]. Es va educar en un mitjà obert i amb la influència d'una sensibilitat per la recerca gràcies al seu pare. Va rebre el càrrec de co-director de l'Institut de la Província de Brabant, on va estar-hi temporalment. Recentment, fins i tot va adquirir un lloc al panteó dels cent educadors més important de la història (Dubreucq, 1994).<ref>Van Gorp, A. (2006). ''Ovide Decroly, a hero of education.''Extret de https://www-scopus-com.sabidi.urv.cat/record/display.uri?eid=2-s2.0-79961050855&origin=resultslist&sort=plf-f&src=s&st1=method+decroly&st2=&sid=2b3cefe84efd1876266abd87514fde4a&sot=b&sdt=b&sl=29&s=TITLE-ABS-KEY%28method+decroly%29&relpos=6&citeCnt=5&searchTerm=</ref>
 
Decroly va impartir cursos a professors i ha estudiants d'educació. És va convertir en un referent important en aquest entorn educatiu.
 
El Dr. Jean Demoor, va animar a l'autor a interessar-se en nens amb [http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_malaltia_mental/malaltia-mental-discapacitat-i-dependencia/ discapacitat mental], per aquesta raó, al 1901 funda una institució d'ensenyament per infants amb necessitats especials.<ref>Smeyers, P., Deapaepe, M. (2018). ''Educational Research: Ethics, Social Justice, and Funding Dynamics.''Extret de https://link-springer-com.sabidi.urv.cat/content/pdf/10.1007%2F978-3-319-73921-2.pdf</ref> Proposa per a aquests infants una educació diferent, que estigui lligada als seus interessos, una educació destinada a satisfer la seva curiositat natural, a estimular el seu pensament, a posar-los en contacte amb les realitats físiques i socials. Arriba molt ràpidament a la conclusió que aquests principis pedagògics són igualment vàlids per als infants -en realitat, els records que té de la seva experiència escolar no són gaire agradables. Així, crea el 1907 l'escola ''Per a la vida, per la vida,'' destinada a infants. A partir d'aquest moment polaritza tota la seva energia en l'educació, encara que fins a la fi de la seva vida continua fent recerca en psicologia, psicometria, psicologia genètica i psicopatologia, i és nomenat professor de psicologia infantil a la [[Universitat Lliure de Brussel·les]].
 
Decroly és, abans que res, un home d'acció que actua sobre el terreny. Per bé que ens ha llegat nombrosos textos i anàlisis aprofundides sobre problemes de psicologia infantil, no ens ha deixat en canvi cap obra de teorització general. En realitat, en la seva obra, la teoria i la pràctica es barregen íntimament. Per ell, la teoria no té cap valor mentre no la confirmi la pràctica. H. Wallon en deia: "Decroly ha posat molt de la seva vida en la seva obra (...) D'aquesta tasca conscienciosa i contínua, n'ha sorgit, de mica en mica, una obra que l'ha situat en el primer rengle, no sols dels pedagogs, sinó també dels psicòlegs. La pedagogia ha estat el seu mètode experimental, que l'ha ajudat a complementar els seus dots d'observador atent i de psicòleg sagaç. Les dues cares de la seva obra són inseparables." Contrari als ''creadors de sistemes pedagògics,'' Decroly mai no va voler instaurar formes metodològiques immutables. Al contrari, sempre va posar l'accent en les ''conclusions temporals,'' amb vista a emprendre-hi reformes i a preparar-ne de noves.
Línia 10:
 
== Els fenòmens teòrics i filosòfics de la seva obra pedagògica ==
Les bases de la seva obra són fonamentalment biosocials, i són dos els principis essencials subjacents a tota la seva acció pedagògica: d'una banda, l'educador ha d'evitar trasbalsar el curs natural de l'evolució de l'infant; de l'altra, ha de col·locar l'infant en un entorn ric, per tal d'estimular-ne les potencialitats.<ref>Houssaye, J. (1995). ''Quinze pedagogs''(1ª ed.). Barcelona: Proa.</ref>
 
Decroly insisteix molt en el fet que l'infant porta dins seu potencials indelebles, una estructura influïda pels seus pares i els seus avantpassats. De manera que l'educació actuaria sobre tots els éssers "que l'herència ha equipat millor o pitjor per a la vida". Considera que l'infant no és una ''[[tabula rasa]]'' de cera blanca. L'herència ha proveït tots els individus d'un cert dinamisme que els permet, sota la influència del medi, de desenvolupar-se. Particularment, l'herència transmet a l'ésser humà l'instint de conservació, que determina la seva activitat. Decroly distingeix diversos tipus de necessitats:
Línia 30:
 
== El mètode Decroly ==
L'[[Escola]], segons Decroly,<ref>Rodríguez, F. (1925). ''El Método Decroly.''Extret de: http://cedros.residencia.csic.es/imagenes/Portal/ArchivoJAE/analesjae/1924-18-16.pdf</ref> no respondrà a la seva finalitat si no prepara al nen per a la [[vida social]] actual i que ha d'iniciar-li:
 
* En el coneixement de la seva pròpia [[personalitat]]: consciència de la seva jo, de les seves necessitats, aspiracions, finalitats i ideals.
Línia 66:
 
== L'Escola Nova ==
L'any 1889 es va fundar la primera  "Escola Nova " a Abbotsholme. Aquests anys es caracteritzaven per la forta influència de les teories pedagògiques, que van arribar a un punt notori a Espanya, potser com a conseqüència de la influència i el prestigi dels autors pertanyents al moviment de la nova escola i la institució lliure d'educació.<ref>Castillo, F.O. (2014). ''Presence of Ovide Decroly in the Boletín and the revista de Escuelas Normales (Spain, 1922 – 1936)''. Extret de https://www-scopus-com.sabidi.urv.cat/record/display.uri?eid=2-s2.0-85011584162&origin=resultslist&sort=plf-f&src=s&st1=method+decroly&st2=&sid=2b3cefe84efd1876266abd87514fde4a&sot=b&sdt=b&sl=29&s=TITLE-ABS-KEY%28method+decroly%29&relpos=3&citeCnt=1&searchTerm=</ref>
 
Fou una proposta pedagògica que es basava en la personalitat i el respecte del nen, amb l'objectiu de què els infants visquessin en llibertat, creant un ambient favorable, tranquil, motivador, etc.
 
El llibre sobre el seu mètode va ser compost per vàries lliçons on constaven diversos punts fonamentals de l'[[Escola Nova]],<ref>Arce Hai, A., Simon, F., & Depaepe, M. (2016).''From practice to theory, Ovide Decroly for Brazilian classrooms: a tale of appropriation.''Vol. 45, No. 6, 794-812.http://dx.doi.org/10.1080/0046760X.2016.1154191</ref> les seves idees educatives i sistemes educatius. A la tercera edició d'aquest llibre, ''Els sistemes d'Educació Renovats'', fa referència també a [[Maria Montessori|Montessori]] i [[John Dewey|Dewey]] com a exemples de pedagogs que havien construït sistemes d'aplicació científica per a l'educació.
 
== Els centres d'interès ==
Decroly no fou pas el descobridor dels [[Centre d'interès|centres d'interès]], sinó que fou l'educador que els populitzà. En considerar-lo un tot indivisible, va rebutjar sempre de dividir-lo en ''[[intel·ligència]] i [[Afecte|afectivitat]].'' Per a estimular la intel·ligència d'un infant cal adreçar-se a la seva afectivitat i excitar la seva curiositat. Tot recolzant-se en els interessos lligats als instints primaris individuals, com ara l'alimentació, la lluita contra els elements, la necessitat d'actuar, de treball, etc.
 
Per Decroly eren la base del currículum, proporcionant primer el coneixement sobre si mateix i després sobre el seu entorn.<ref>Petrovic, J. (2018). ''Decroly method – theory and practice.''Extret de https://www-scopus-com.sabidi.urv.cat/record/display.uri?eid=2-s2.0-85061379738&origin=resultslist&sort=plf-f&src=s&st1=ovide&st2=&sid=96b5470f7e76699ee5c39804b4f7237a&sot=b&sdt=b&sl=20&s=TITLE-ABS-KEY%28ovide%29&relpos=12&citeCnt=0&searchTerm=</ref>
 
Els [[Centre d'interès|centres d'interès]] <ref>Monés, J., Busquets, P. (1996). ''Una mirada pedagògica. Ahir i avui''(1ª ed.). Barcelona: Eumo</ref>organitzen l'aprenentatge al voltant d'un tema central, sense tenir en compte, per tant, la divisió clàssica en diferents àrees i nivells d'ensenyament, basant l'acció educativa en el programa d'idees associades per a estudiar l'infant i el seu medi social, dividint les disciplines en l'observació, l'associació i l'expressió.
 
L'autor defensa el dret clàssic dels nens a ser el que són, diu que els nens no són adults petits.<ref>Kolev, D. (2018). ''Children of labor-educational school. (A defense attempt story).''Extret de https://apps-webofknowledge-com.sabidi.urv.cat/full_record.do?product=UA&search_mode=GeneralSearch&qid=4&SID=C2okVZHaMJFnxv1kWKY&page=1&doc=3</ref> De manera que la preocupació constant per la dimensió afectiva i el compromís de donar un sentit a l'ensenyament són [[Omnipresència|omnipresents]] en la pedagogia decrolyana. Gràcies als centres d'interès, és possible, doncs, de respectar les motivacions de l'alumne i d'integrar les seves coneixences en conjunts ordenats.
 
Els centres d'interès són tractats de manera diferent segons l'edat de l'infant. Els més petits són estimulats perquè observin, manipulin i explorin objectes concrets, mentre que els més grans són guiats perquè realitzin recerques sobre la societat sencera, sobre la pràctica de certes organitzacions, etc.
 
== La globalització==
Decroly entén per globalització <ref>Houssaye, J. (1995). ''Quinze pedagogs''(1ª ed.). Barcelona: Proa.</ref>un fenomen en què "els objectes i els fets percebuts, els records, els pensaments elaborats i els actes i les paraules expressats ho són sovint com conjunts en què els detalls no són buscats sinó que s'imposen per ells mateixos sense que ens n'adonem". La globalització és un [[procés]] [[intel·lectual]] complex que s'oposa al procés ''analític-sintètic'' però que alhora hi està associat i el prepara. Parteix del principi que l'infant aprèn i acumula les experiències sense ordre; que capta, primer globalment, els éssers i les coses segons les seves relacions entre ells i en relació amb ell mateix; que percep el món com una realitat viva.
 
Decroly subratlla que aquest mecanisme, natural en l'infant, és també el que hauria d'adoptar l'escola, sobretot durant l'[[ensenyament]] [[preescolar]] i els començaments de l'ensenyament [[Educació primària|primari]]. Cal donar un conjunt, una idea completa a l'infant. L'ensenyament ha de proporcionar una imatge visual general que constitueixi un comport concret, real, amb significat; més tard ja passarà als detalls particulars i a l'abstracció. En l'aprenentatge de la lectura, per exemple, partirà de la idea completa, representada per la frase, per arribar després a la lletra. D'aquesta manera, Decroly rebutja absolutament el principi aplicat generalment a classe que consisteix en anar del simple al complex, del particular al general, perquè, diu que aquesta interpretació va contra la psicologia de l'infant.
Línia 103:
 
=== Ús dels espais===
Segons Decroly, és molt important que els [[Espai|espais]] educatius <ref>Nessi, S. (2012). ''Método Educativo Científico Decroly: ¿Es tan bueno como dicen?.''Extret de https://educarcel.com/metodo-educativo-cientifico-decroly/</ref>en els quals es troba l'infant tinguin llum, claredat, siguin de colors diversos... A més a més, han de tenir bancs, taules, cavallets i espais verds (el pati). Al pati, si és possible, podrien haver-hi animals, ja que d'aquesta manera els infants aprendran conceptes i valors mitjançant la [[cura]] d'ells.
 
Les parets han de ser blanques per tal que els infants les puguin decorar amb dibuixos i escrits, ja que així dona [[vitalitat]] al centre.
Línia 122:
 
== La promoció de l'autonomia de l'infant ==
Decroly amb el lema '''Una escola per la vida i per a la vida,'''<ref>Van Gorp, A. (2011). ''The Decroly School in documentaries (1930s-1950s): contextualising propaganda from within.''Paedagogica Historica. Vol. 47, No. 4, 507-523. https://doi.org/10.1080/00309230.2011.588242</ref> planteja una escola lliure i viva, la qual permet una autonomia pedagògica amb la finalitat de:
 
# Treballar a partir d'unes metodologies particulars.
Línia 142:
 
=== A Espanya ===
Aquesta influència es va produir a través de [[Congrés|congressos]], publicacions, simposis, etc. Amb la presència a [[Espanya]] <ref>Van Gorp, A., Simon, F., Depaepe, M., & Monés, J. (2006).''La función de la globalización y la enseñanza''. Madrid: Biblioteca Nueva.</ref>d'especialistes declorians i, d'una manera especial, a través de les visites del mateix director Decroly a [[Barcelona]] i [[Madrid]] en 1921 i 1926, respectivament.
 
A Espanya, les primeres notícies sobre l'educador belga fan referència principalment als seus treballs en aquesta especialitat, amb nens [[Discapacitat|anormals]]. A partir de finals de la segona dècada, el domini de l'obra decloriana va prendre una major envergadura i el coneixement de les seves aportacions va començar a arribar a sectors d'una certa influència socioeducativa.
Línia 159:
 
=== A Catalunya ===
La primera notícia que tenim sobre la relació de [[Catalunya]] <ref>Monés, J., Busquets, P. (1996). ''Una mirada pedagògica. Ahir i avui''(1ª ed.). Barcelona: Eumo.</ref>amb Decroly, ens la facilita Sol Ferrer quan afirma que el seu pare va escriure al metge belga l'any 1907, per tal de comunicar-li el seu projecte de creació d'una escola de formació de mestres. L'any següent, s'estableix un primer contacte amb l'obra decroylana a través d'una visita que realitza [[Enric Jardí]] a la capital belga.
 
El corpus teòric i pràctic decrolyà es va anar introduint lentament i progressivament a través dels pedagogs que visitaven les institucions pedagògiques europees d'avantguarda, entre les quals comptava l'École de l'Ermitage. Les primeres experiències específicament decrolyanes varen tenir lloc al Nou [[Col·legi Mont d’Or|Col·legi Mont d'Or]], a l'[[Escola del Bosc]] de Montjuïc i, més endavant, a l'[https://agora.xtec.cat/escolaparcdelguinardo/ Escola del Parc] de [[Guinardó]], establiments d'ensenyament primari.