Diferència entre revisions de la pàgina «Corts Generals»

1.106 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
cap resum d'edició
m
m
 
Determinades decisions d'especial transcendència però de caràcter no legislatiu, com l'apreciació de la necessitat que l'Estat harmonitzi disposicions diverses de les comunitats autònomes sobre una matèria determinada, són preses per majoria de cadascuna de les Cambres, la Constitució distribueix la iniciativa en aquests casos de forma desigual, a favor del Senat en la majoria dels casos, però ordena que les discrepàncies siguin resoltes per una Comissió Mixta composta per igual nombre de Senadors i Diputats, però si la proposta elaborada per ella no condueix a l'acord d'ambdues Cambres la decisió final correspon al Congrés per majoria absoluta.
 
== Òrgans de l'activitat parlamentària ==
Els òrgans són els següents.
 
Els òrgans rectors, o de direcció i administració, s'encarreguen les tasques que possibiliten que les cambres puguen reunir-se i adoptar decisions. No participen directament en les funcions oficials de les cambres. Són: el President, la Mesa i la Junta de Portaveus.
 
Els òrgans funcionals, o de treball, internenen en les activitats oficials de les cambres preparant deliberacions i decisions o resolvent-les. Són:
* El Ple, composat per la totalitat dels membres de la cambra. Expressa la voluntat de la cambra en relació amb les seues competències.
* Les Comissions, que són òrgans de treball especialitzat en una matèria cadascuna.
* Les Ponències, que són òrgans de treballl de les Comissions, formades per pocs membres amb quantitat proporcional a cada grup parlamentari. "Són òrgans preparatoris dels treballs de les comissions i la diputació permanent".
* La Diputació Permanent, és un òrgan especial que vetlla pels poders de la cambra quan aquesta no està reunida.{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=77}}
 
== Referències ==
17.506

modificacions