Història de Barcelona: diferència entre les revisions

 

;Cinema

Després de la invenció del [[cinematògraf]] pels [[germans Lumière]] el 1895, l'arribada del [[Cinema|setè art]] a la Ciutat Comtal va ser ràpida: el 10 de desembre de 1896 es va presentar el nou aparell al saló fotogràfic de [[Fotògrafs Napoleon|Antonio Fernández “Napoleón”]], amb gran èxit de públic.<ref name="Harvnb02">{{Harvnb|DDAA|2006|ref=EB1|p=328.}}</ref> El primer realitzador barceloní i pioner en tot l'estat va ser [[Fructuós Gelabert]], autor el 1897 de la pel·lícula ''[[Baralla en un cafè]]'', a la qual van seguir diverses produccions fins al 1928. Un altre pioner va ser el [[terol]]enc [[Segundo de Chomón]], instal·lat a Barcelona el 1902 després d'una estada a París, autor de nombroses produccions que destacaven per la seva màgia visual i els seus efectes de trucatge.<ref name="Harvnb02"/> Aviat es va convertir Barcelona en el principal centre productor de tota Espanya, i molts cineastes i tècnics internacionals es van instal·lar a la ciutat.<ref name="Harvnb02"/> El 1927 es va introduir el cinema sonor i, aquest mateix any, es va filmar la primera pel·lícula parlada parcialment en català: ''La Marieta de l'ull viu o Baixant de la Font del Gat'', de [[Josep Amich i Bert|Josep Amich]].<ref name="Harvnb02"/> Durant la Segona República, la Generalitat va crear el 1932 el Comitè de Cinema, impulsor de la [[Cinema en català|cinematografia catalana]], el qual va patrocinar la creació el mateix any dels estudis Orphea Film.<ref>{{Harvnb|DDAA|2006|ref=EB1|p=329.}}</ref> La Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista van afectar greument a la producció cinematogràfica, constreta a més per la censura i la prohibició del català.{{Sfn|DDAA|2006|ref=EB1|p=329-332}} En aquests anys van destacar directors com [[Ricard Gascón]], [[Artur Moreno i Salvador|Artur Moreno]] i [[Francesc Rovira-Beleta]]. Durant els anys 1950 es van realitzar nombroses produccions de [[cinema negre]], que va acabar per ser un segell propi del cinema barceloní.{{Sfn|DDAA|2006|ref=EB1|p=332}} En els anys 1960 va sorgir l'anomenada [[Escola de Barcelona (cinema)|Escola de Barcelona]], amb directors com [[Vicente Aranda]], [[Jacinto Esteva]], [[Jaime Camino]], [[Pere Portabella]], [[Joaquim Jordà]] i [[Antoni Ribas]].{{Sfn|Canal|2015|p=250}} L'arribada de la democràcia va significar la fi de la censura i la revitalització del cinema en català, després d'un cert aperturisme durant els anys finals del règim, en què es van poder fer unes quantes produccions en aquest idioma.{{Sfn|DDAA|2006|ref=EB1|p=333}} El 1975 es va crear l'Institut del Cinema Català i, el 1976, la [[Filmoteca de Catalunya]]. En aquests anys van destacar autors com [[Francesc Bellmunt]], [[Ventura Pons]], [[Bigas Luna]], [[Francesc Betriu]], [[Antoni Verdaguer]], [[Rosa Vergés]], [[Manuel Huerga]], [[Marc Recha]], [[Mario Gas]] i [[Marta Balletbò-Coll]].{{Sfn|DDAA|2006|ref=EB1|p=333-334}} En el terreny de la interpretació, cal destacar a [[Rafael Bardem]], [[Albert Closas i Lluró|Albert Closas]], [[Aurora Redondo]], [[Emma Cohen]], [[Amparo Baró]], [[Adolfo Marsillach]], [[Fernando Guillén]], [[Carlos Larrañaga]], [[Lluís Homar]], [[Juanjo Puigcorbé]], [[Rosa Maria Sardà]], [[Eduard Fernández]], [[Loles León]] i [[Ariadna Gil]].{{Sfn|Romaguera i Ramió|2005|p=623-630}}