|
== Transcripcions ==
Respecte al nom diví en català, l’[[Enciclopèdia Catalana]] comenta: «La grafia Jehovà apareix molt sovint en la literatura catalana, en obres d’autors com [[Jacint Verdaguer]] i [[Joan Alcover]]. Una de les referències més antigues es troba a la [[Biblioteca Pública de Tarragona]], en un manuscrit de l’any 1438 del Pugio Fidei de Ramon Martí, en el qual el tetragrama (יהוה) apareix transcrit com Yohova». A La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat del 1926, apareix el nom diví en la forma Yahuè. I la versió del 1928 de la Fundació Bíblica Catalana utilitza la forma Jahvè.
Jehovà és potser la forma del nom diví més coneguda en [[català]], fins i tot en [[Jacint Verdaguer]] la va fer servir en obres seves, com ara "[[Poema Canigó|Canigó]]". De tota manera s'ha de dir que existeixen altres variants del mateix nom: Jehovah, Javé, Javeh, Juvoh, etc. Això és degut a 2 raons principalment: la primera, que en l'[[alfabet hebreu]] antic no s'escrivien les vocals, per tant es desconeix si aquestes eren EOA, AE, UO o d'altres. La segona, que arran de la prohibició de pronunciar el nom diví entre els jueus, aquesta pronunciació va desaparèixer completament.
La transcripció del tetragrama com a "Jehovà" va ser un intent dels [[teologia|teòlegs]] [[cristià|cristians]] de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalització" יְהֹוָה (els diacrítics sobre i sota les consonants són ajuts a la lectura introduïts ''a posteriori'', per això no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Déu). Aquesta reconstrucció, però, sembla ser una de les menys plausibles, ja que elsEls [[diacrític]]s corresponen a la vocalització de אֲדֹנָי (Adonai, "el meu Senyor" {{Pronunciació|hebreu|He-Adonai.ogg}}. LaEls intenciójueus originalvan dels diacríticsdeixar de יְהֹוָה,pronunciar doncs,el nonom erade ferDéu quecap יהוהal essegle pronunciésIII /jehowah/,per sinóevitar recordarel alrisc lectorde quepronunciar-ho en arribarva. aPer aquestaaixò paraula,jueus perdevots van començar a no contravenirposar la [[inefabilitat]]paraula '' 'ǎdōnā(i)'' en lloc del nom depropi lamateix. divinitat (Tot i que els jueusmasoretas van deixar deles pronunciarquatre consonants originals en el nomtext, han afegit les vocals ē (en lloc de Déuă capper alaltres segleraons) IIIi presumiblementā per aquestarecordar raó,al vegeulector elsque [[Deupronunciés Manaments]]'' 'ǎdōnā(i),'' haviasense tenir en compte les consonants. Aquest tret apareix més de dirsis mil vegades en la Bíblia hebrea. La majoria de les traduccions en "[[Adonai]anglès]" usen un grup de majúscules per fer el títol 'LORD',(Senyor). Algunes excepcions són la American Standard Version i la New World Translation, que fan servir '''Jehovàh'''. <ref>Theological Wordbook of the Old Testament, tomo 1, Chicago (1980), p.13</ref>
== Pronunciació ==
|
