Revisió del 21:41, 31 gen 2019 modifica Kette~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 46.310 edits m Revertides les edicions de 2A02:2E02:854F:B500:256D:5F4B:249C:E8EB. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió ← Edició anterior		Revisió del 09:25, 10 maig 2019 modifica desfés Bield (discussió \| contribucions) 1 edit Contingut canviat per «{{ORDENA:Malleabilitat}} Categoria:Metal·lúrgia Categoria:Propietats físiques». Etiquetes: Substitució editor visual Edició següent →
Línia 1: {{ORDENA:Malleabilitat}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~▼ La '''mal·leabilitat''' és la propietat [[física]], que juntament amb la [[ductilitat]], indica la capacitat d'un [[cos (física)\|cos]] o d'un [[material]] (especialment [[metall]]s) de ser fàcilment deformable. Es diferencia d'aquella en què mentre la ductilitat es refereix a l'obtenció de fils, la mal·leabilitat permet l'obtenció de fines làmines de material sense trencar-se. No hi ha cap mètode per a quantificar cap de les dues propietats. El terme prové del [[llatí]] "''malleum''" que significa martell. Aquesta propietat es tradueix en una escassa reactivitat o el que és el mateix són poc susceptibles de corroir-se i rovellar-se el que els dóna un aspecte de docibilitat. Un clar exemple són l'[[Estany (element)\|estany]] i el [[coure]], es troben entre els elements 24 i 35 de la [[taula periòdica]]. L'[[element químic\|element]] que es considera més mal·leable és l'[[or]], que es pot estendre fins a làmines d'un gruix d'una deumil·lèsima de [[mil·límetre]]. L'[[alumini]] també presenta, en menor mesura, aquesta característica, havent-se popularitzat el [[paper d'alumini]] com embolcall conservant per a [[aliment]]s així com per a la fabricació de [[bric]]s. ~~== Metalls mal·leables ==~~ Els '''metalls mal·leables''' són els [[metall]]s caracteritzats per ser molt dòcils al tacte, és a dir, que poden ser doblegats o tallats exercint-los certa pressió, el que els dóna una gran utilitat per a moltes fins tecnològics especialment per a [[soldadura\|soldadures]]. Altres metalls amb una mal·leabilitat considerable són la [[plata]], el [[coure]], l'[[iterbi]], el [[cadmi]], el [[platí]], l'[[Estany (element)\|estany]], l'[[Indi (element)\|indi]], el [[Pal·ladi (element)\|pal·ladi]], el [[magnesi]], el [[calci]], el [[níquel]], l'[[estronci]], el [[ferro]] i l'[[or]]. ~~== Bibliografia ==~~ * Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); ''Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales'', Llibre I, Edicions Reverté, 1995, {{ISBN\|84-291-7253-X}} * Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); ''Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales'', Llibre II, Edicions Reverté, 1996, {{ISBN\|84-291-7254-8}} ~~{{esborrany de física}}~~ ▲{{ORDENA:Malleabilitat}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Metal·lúrgia]] [[Categoria:Propietats físiques]]

Mal·leabilitat: diferència entre les revisions